Inés Palou
Inés Palou (Agramunt, 1923-Gelida, 1975) fou una novel·lista catalana de la generació de la postguerra espanyola, autora de les novel·les Carne apaleada (Planeta, Barcelona, 1975)[1] i Operación Dulce (Planeta, Barcelona, 1975). L'escriptora va exposar en la seva obra la seva experiència en una presó de dones durant el Franquisme, per un delicte d'estafa. Davant la possibilitat d'ingressar novament a la presó, va decidir suïcidar-se llançant-se a les vies d'un tren. Va escriure a la publicació penitenciària Redención.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1923  Agramunt (Urgell) |
| Mort | 1975 (51/52 anys) Gelida (Alt Penedès) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
 | |
El cruent desenllaç de la vida de l'escriptora va impulsar l'adaptació al cinema de la seva primera novel·la, Carne Apaleada (dir. Javier Aguirre Fernández, 1978), el final del qual recrea la seva última i extrema decisió. Abans de suïcidar-se, va enviar una carta a José Manuel Lara Hernández dient-li que "li ofereixo en safata de plata l'èxit per al proper Planeta". Escriu amb frases curtes i ràpides.[3]
Referències modifica
- ↑ «Audios para recordar - Inés Palou y su Planeta - 12/10/15 - RTVE.es» (en espanyol europeu), 12-10-2015. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ Sánchez, Alberto «Inés Palou: dos novelas y un suicidio» (en castellà). Verba Hispanica, 17, 1, 31-12-2009, pàg. 65–84. DOI: 10.4312/vh.17.1.65-84. ISSN: 2350-4250.
- ↑ «Inés Palou - Biografía - decine21» (en castellà). [Consulta: 13 abril 2018].
Bibliografia modifica
- «Inés Palou: dos novelas y un suicidio». Verba hispanica: anuario del Departamento de la Lengua y Literatura Españolas de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Liubliana, 17, 2009, pàg. 65-84. ISSN: 0353-9660.