Ino, d'acord amb la mitologia grega, fou una heroïna, filla de Cadme i d'Harmonia.

Infotaula personatgeIno

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdeïtat aquàtica
personatge de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeAtamant Modifica el valor a Wikidata
MareHarmonia Modifica el valor a Wikidata
PareCadme Modifica el valor a Wikidata
FillsLearc, Melicertes i Eurycleia Modifica el valor a Wikidata
GermansSèmele, Autònoe, Polidor i Agave Modifica el valor a Wikidata
La fúria Tisífone embogint Atamant i Ino

Es casà amb Atamant i fou mare de Learc i de Melicertes. Era la seva segona esposa, ja que Atamant havia estat casat amb Nèfele. Gelosa dels dos fills grans del seu marit, Frixos i Hel·le, intentà que els sacrifiqués fent creure que era un manament de l'oracle, però la seua conspiració fou descoberta i els dos joves aconseguiren escapar.

Per haver estat una de les nodrisses de Dionís, nebot seu i fill de la seva germana Sèmele, i criar-lo juntament amb els seus fills, va patir la còlera d'Hera, que va veure com acollia el fruit de l'adulteri de Zeus. Per això va tornar bojos els esposos, enviant-los-hi la fúria Tisífone. Ino va posar Melicertes dins d'una olla amb aigua bullent, i Atamant, creient que Learc era un cérvol, el va matar d'un cop de llança. Després Ino, amb el cos de Melicertes, es llençà al mar, on els déus marins, compadits, la van transformar en Leucòtea, la deessa Blanca, protectora dels mariners. Aquí les llegendes d'Ino i de Leucòtea es barregen.[1]

A diverses parts de l'antiga Grècia se celebraven uns festivals en honor seu anomenats Inoa.

A Mègara, on se suposava que era enterrada, era honorada cada any amb un sacrifici. Altres festivals dedicats a Ino de certa rellevància eren els d'Epidaure Limera a Lacònia (a la vora de la qual hi havia un llac anomenat d'Ino on es feia la festa) i el que es feia a l'istme de Corint.

Referències modifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 322-323. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia modifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 124. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461

Vegeu també modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ino