Insurrecció Pernambucana
La insurrecció de Pernambuco, també coneguda com Guerra da Luz Divina (1645-1654), va ser un moviment contra el domini holandès a l'antiga Capitania de Pernambuco. El moviment va tenir lloc en el context de la Guerra neerlando-portuguesa i va culminar amb l'expulsió dels holandesos de la regió nord-est del Brasil, seguida de la recuperació del territori per part de la corona portuguesa.[1]
.jpg) Registre d'un dels combats entre neerlandesos i lusobrasilers | |
| Tipus | rebel·lió  |
|---|---|
| Data | 15 maig 1645 – 26 gener 1654 |
| Estat | Brasil |
Antecedents modifica
Els portuguesos portaven gairebé quaranta anys en guerra amb els holandesos perquè Espanya i la República Holandesa lluitaven a la Guerra dels Vuitanta Anys, i Portugal estava governat per monarques espanyols. La guerra es lliurà gairebé íntegrament a l'estranger, amb els substituts mercantils holandesos, la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals i la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, atacant repetidament les possessions colonials de Portugal a Amèrica del Sud, a Àfrica, a l'Índia i a l'Extrem Orient. Portugal va estar en una postura defensiva a tot arreu i va rebre molt poca ajuda militar d'Espanya.[2]
A principis de 1640, una flota portuguesa-espanyola no va poder desembarcar a Pernambuco, sent destruïda prop de l'illa d'Itamaracá,[3] reprenent-se la guerra pel Brasil. Mentrestant, els holandesos van conquerir l'Illa de São Tomé[4] i Luanda, a Angola, importants ports exportadors d'esclaus cap el Nou Món. Al nord-est del Brasil, els ingenis sucrers tenien dificultats en un any de plagues i sequera, pressionats per la Companyia de les Índies Occidentals, que va començar a cobrar la liquidació de deutes i a confiscar els molins als agricultors morosos. Aquesta conjuntura va provocar l'esclat de la insurrecció de Pernambuco.[5]
Després de l'aclamació de Joan IV de Portugal el desembre de 1640, durant la Guerra de Restauració portuguesa, les aliances firmades per Portugal amb França i Suècia, el juny i agost de 1641, emmarcades en la Guerra dels Trenta Anys, es realitzaren per poder fer front als interessos castellans a Portugal així com als holandesos a les colònies portugueses.[6] El Tractat de La Haia de 1641 va ser una treva de deu anys signada entre les Províncies Unides i Portugal, que a la pràctica es va limitar al continent europeu, doncs les hostilitats seguirien a les colònies neerlandeses i portugueses fins al final de la guerra.[7]
La insurrecció modifica
El 15 de maig de 1645, reunits a l'Engenho de São João, divuit líders insurgents luso-brasilers van signar un compromís de lluitar contra el domini holandès a la capitania. El moviment va integrar forces liderades per André Vidal de Negreiros, João Fernandes Vieira, Henrique Dias i Filipe Camarão.[8]
El 13 de juny de 1645 va començar la rebel·lió, encapçalada per Vidal i Vieira. Inicialment el govern holandès no va donar molta importància al moviment. Només quan se'ls va informar que Dias i Camarão avançaven cap a Alagoas es van adonar de la gravetat de la situació. Fou quan el governador holandès va començar a enviar tropes per sufocar els esclats de rebel·lió. El 3 d'agost de 1645, els dos exèrcits es van enfrontar a la Batalla de Tabocas.[9] El comandant holandès Hendrick Haus estava convençut que lluitaria contra homes sense experiència militar, i portava un gran nombre de cadenes per fer presoners els rebels. No obstant això, Haus finalment va ser atret a una emboscada que va resultar en la derrota de les tropes nord-europees.[10]
La doble victòria portuguesa, a les muntanyes de Guararapes en 1648 i en 1649, es considera l'episodi decisiu de la Insurrecció Pernambucana, que va acabar amb les invasions holandeses del Brasil i l'anomenat Brasil neerlandès al segle xvii Després de les derrotes a Guararapes, els seus supervivents i les altres guarnicions de Nova Holanda es van reunir a la zona de Recife, i després de ferotges combats i un setge de dos anys, els portuguesos van entrar victoriosos a la ciutat el 28 de gener de 1654, acabant amb la pèrdua holandesa de la darrera colònia brasilera després de la Revolta lusobrasilenya.[1][11]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Mello, Evaldo Cabral de. O negócio do Brasil : Portugal, os Países Baixos e o Nordeste, 1641-1669. Rio de Janeiro, RJ: Topbooks, 1998. ISBN 85-86020-76-1.
- ↑ Colonialism : an international, social, cultural, and political encyclopedia. Santa Barbara, CA: ABC-CLIO, 2003. ISBN 1-57607-335-1.
- ↑ Marley, David. Wars of the Americas: A Chronology of Armed Conflict in the New World, 1492 to the Present (en anglès). ABC-CLIO, 1998, p. 128. ISBN 978-0-87436-837-6.
- ↑ Ratelband, K. «De expeditie van Jol naar Angola en Sao Thomé. 30 Mei 1641-31 Oct. 1641» (en neerlandès). New West Indian Guide, 24, 1, 01-01-1941, pàg. 321–344. DOI: 10.1163/22134360-90000529.
- ↑ do Nascimento, Rômulo Luiz Xavier. «Descendo a ladeira» (en portuguès brasiler). Revista de História, 01-06-2008. Arxivat de l'original el 2016-03-07. [Consulta: 20 setembre 2022].
- ↑ Parker, Geoffrey. The Thirty Years' War (en anglès). Military Heritage Press, 1988. ISBN 978-0-88029-296-2.
- ↑ Davenport, Frances Gardiner. European Treaties Bearing on the History of the United States and Its Dependencies, Volum 2 (en anglès). The Lawbook Exchange, 2004, p. 329. ISBN 9781584774228.
- ↑ Vainfas, Ronaldo; Motta, Márcia Menendes «Morgadios coloniais entre a nobilitação e o mercado: Trajetória e patrimônio de Francisco Barreto de Menezes, restaurador do Recife». Maracanan, 23 (História das Propriedades e Direitos de Acesso), 2020, pàg. 123–147. ISSN: 1807-989X.
- ↑ Cabral de Mello, Evaldo. De Braziliaanse affaire. Portugal, de Republiek der Verenigde Nederlanden en Noord-Oost-Brazilië, 1641-1669. Vertaling van de derde herziene en vermeerderde druk C. Barel. (en neerlandès). Zutphen: Walburg Pers, 2005. ISBN 9789057303456.
- ↑ Santiago, Diogo Lopes de. História da guerra de Pernambuco e feitos memoráveis do mestre de campo João Fernandes Vieira, etc. (en portuguès brasiler). Secretaria do Interior, 1943.
- ↑ Bethell, Leslie. Colonial Brazi (en anglès). Cambridge University Press, 1987, p.95. ISBN 0521349257.