Internacional de Saint-Imier
La Internacional de Saint-Imier, també coneguda com a Internacional Antiautoritària i com Internacional Anarquista, va ser una organització anarquista internacional formada en 1872 quan la secció anarquista va ser expulsada de la Primera Internacional després del Congrés de la Haia (1872).
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització internacional internacional  |
| Ideologia política | anarquisme internacionalisme proletari anarcocol·lectivisme |
| Història | |
| Separat de | Primera Internacional |
| Reemplaça | Aliança Internacional de la Democràcia Socialista |
| Creació | setembre 1872 |
| Data de dissolució o abolició | setembre 1877 |
| Reemplaçat per | Associació Internacional del Poble Treballador |
| Activitat | |
| Membre de | Primera Internacional |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
Història modifica
Aquesta Internacional va ser creada quan la Federació del Jura, la secció anarquista més important de l'antiga Primera Internacional, va fer un anomenat a les altres seccions expulsades que després es van reunir en assemblea per crear una nova organització antiautoritària i anarquista. L'organització va ser formada per grups rellevants, principalment les seccions d'Itàlia, Espanya, Bèlgica, Estats Units, França i Suïssa, les quals s'oposaven al control de Karl Marx i els seus simpatitzants de tendència centralista sobre el Consell Central i a més afavorien l'autonomia de les seccions nacionals lliures d'un control centralitzat.
Congrés de Saint-Imier (setembre de 1872) modifica
En el seu congrés va participar quatre dels cinc membres de la delegació espanyola que també va participar en el congrés de la Primera Internacional a la Haia de 1872.[1][2] Aquesta delegació estava formada pel francès exiliat a Barcelona Charles Alerini, el català Rafael Farga i Pellicer, el madrileny Tomás González Morago i el granadí Nicolás Alonso Marselau.[3][4][5]
En aquest congrés a Saint-Imier els delegats van proclamar que:
| « | les aspiracions del proletariat no tenen un altre propòsit més que establir una organització i federació econòmica absolutament lliure, fundada a partir del treball i l'equitat de tots i absolutament lliure de tot govern polític, [...] (en el qual cada obrer tingui) el dret al gaudi del producte complet de la seva labor i d'aquesta manera aconseguir els mitjans per desenvolupar els seus plens poders intel·lectuals, materials i morals en forma col·lectiva. | » |
Aquesta transformació revolucionària pot «venir solament de l'acció voluntària del proletariat per si mateix, les seves associacions professionals i de les comunes autònomes».
Final i llegat modifica
La branca marxista de la Primera Internacional es va dissoldre en el seu congrés de Filadèlfia de juny de 1876.[6] Al congrés de Berna de La Internacional Anarquista al setembre del mateix any es va acordar, a petició dels delegats belgues, la realització l'any següent d'un congrés socialista universal amb l'objectiu de refer la Primera Internacional i tornar a unir les dues branques socialistes.[7][8] Aquest acord es va prendre amb els vots a favor de les delegacions belga, francesa, holandesa i de les federacions de Jura i amb l'abstenció de l'espanyola i la italiana.[7] En el seu darrer congrés de Verviers, de setembre de 1877, van debatre sobre els punts del Congrés Socialista Universal de Gant que s'iniciava l'endemà.[9][10]
En el Congrés de Gant van participar 44 delegats, en representació d'organitzacions alemanyes, suïsses, angleses, daneses, espanyoles, franceses, hongareses, gregues, italianes, russes, belgues i estatunidenques.[10] Els partidaris de les tesis de la Internacional Anarquista eren minoria i no es va arribar a acords que permetessin revifar la Internacional.[10] Després del Congrés de Gant la Internacional Antiautoritària va deixar pràcticament d'existir.[11]
El desembre de 1880 un congrés d'anarquistes belgues va aprovar una resolució per revifar la Internacional i, poc després, el que quedava de la federació belga de la Internacional Anarquista va publicar un manifest insistint en la importància de la unitat del proletariat. A Londres s'havia constituït un comitè per realitzar un congrés internacional socialista revolucionari al juliol de 1881.[11] El Congrés de Londres es va fer del 14 al 21 de juliol de 1881, amb la participació de 45 delegats representant 60 federacions i 58 grups,[11] i va llançar la famosa Internacional Negra.
Memòria Històrica modifica
Del 8 al 12 d'agost de 2012 es va dur a terme un retrobament internacional d'anarquistes a Saint-Imier.[12]
Per celebrar el 150è aniversari de la Internacional de Saint-Imier es preveu fer una trobada antiautoritària, en aquesta ciutat, del 19 al 23 de juliol de 2023.[13][14]
Llista de congressos modifica
Referències modifica
- ↑ Stekloff, 1928, Part one. Chapter Fourteen. The Hague Congress.
- ↑ Stekloff, 1928, Part two. Chapter Two. The Saint-Imier Congress and the Foundation of the Anarchist International.
- ↑ «Internacional de Saint-Imier». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Tomás González Morago» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Nicolás Alonso Marselau» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ Stekloff, 1928, Part two. Chapter Four. The End of the Marxist International.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Stekloff, 1928, Part two. Chapter Nine. The Berne Congress of the Anti-Authoritarian International.
- ↑ Mehring, 1938, p. en línia, Chapter Fifteen : The Last Decade. 3. Anarchism and the War in the Near East.
- ↑ 9,0 9,1 Stekloff, 1928, Part two. Chapter Ten. The Last Congress of the Anarchist International.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 Stekloff, 1928, Part two. Chapter Eleven. The Universal Socialist Congress at Ghent.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Stekloff, 1928, Part two. Chapter Twelve. International Anarchist Congress in London.
- ↑ «Rencontre Internationale de l'Anarchisme - St-Imier 2012» (en francès). anarchisme2012.ch, 24-01-2012. Arxivat de l'original el 27 abril 2012. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Anarchy 2023 - St-Imier July 27-30 International Anti-Authoritarian Gathering». st-imier.org. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «Llamada a participar en la Anarchy 2023. Encuentro Internacional Antiautoritario. Anarchy 2023 - St-Imier 19-23 de julio 2023» (en castellà). anarchy2023.org. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ 15,0 15,1 Stekloff, 1928, Part two. Chapter Five. The Geneva Congress of the Anarchist International.
- ↑ Stekloff, 1928, Part two. Chapter Six. The Brussels Congress of the Anarchist International.
Bibliografia modifica
- Stekloff, G. M.. Traduït de la 3a edició russa, amb notes de la 4a edició per Eden i Cedar Paul; transcripció d'Andy Blunden; i validat i corregit per Chris Clayton. History of the First International (en anglès). Marxists Internet Archive. Londres: Martin Lawrence Limited, 1928 [Consulta: 31 octubre 2022].
- Mehring, Franz. Transcripció de Sally Ryan per marxists.org, octubre 2000. Karl Marx: The Story of His Life (en anglès). Traducció: Edward Fitzgerald. Marxists Internet Archive. Covivi, Friede Publishers, 1938 [Consulta: 31 octubre 2022].
Vegeu també modifica
Enllaços externs modifica
- Le Congrès de l'Internationale Anti-autoritaire, Saint Imier, setembre 15-16, 1872 (francès)
- La Internacional antiautoritaria, per Víctor García (castellà)