Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya
Catalunya està constituïda per tres grans dominis o unitats geològiques: la serralada Pirinenca, la depressió Central (formant part de la depressió de l'Ebre) i les serralades Costaneres Catalanes. L'aixecament fa milions d'anys d'aquestes dues serralades principals ha permès l'aflorament actual de roques de diferent edat (des del Paleozoic fins al Quaternari) i naturalesa (roques ígnies, sedimentàries i metamòrfiques), així com estructures directament relacionades amb la formació d'aquestes serralades i també estructures relictes de processos geològics anteriors.[1]
Domini pirinenc
Conca de l'Ebre
Domini Catalànide
L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d'afloraments i llocs d'interès geològic que, en conjunt, testimonien l'evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic. Aquest projecte va néixer l'any 1999 d'un conveni de col·laboració entre el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]
Tipologia dels espais modifica
En la catalogació i protecció del patrimoni geològic, els diferents termes terminològics s'agrupen en funció dels continguts i de les dimensions dels espais a protegir. Així, en la nomenclatura anglesa es distingeix entre Geoparks (grans àrees d'especial significat geològic i que sovint també inclouen valors ecològics, històrics o culturals) i Geosites o Geotopes (zones d'especial interès geològic i de dimensions més reduïdes).[3]
A l'estat espanyol s'han adoptat els termes de geòtop o PIG (punt d'interès geològic) com equivalents a Geotope, i en abordar zones una mica més àmplies s'utilitzen termes tals com geozona o LIG ('lloc d'interès geològic').[3]
L'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya utilitza, respectivament, els noms geozona i geòtop per tal de distingir entre llocs i punts concrets de dimensions reduïdes. El terme geoparc es reserva per a grans àrees amb abundància de geòtops o de geozones. A títol indicatiu, ja que hi ha excepcions, s'han considerat geòtops aquelles localitats de dimensions inferiors a 100 ha i es considera geozona àrees que engloben diversos geòtops pròxims, o un espai d'interès geològic d'extensió superior a 100 ha.[3]
Quan en una àrea la quantitat de geòtops o geozones sigui destacable en nombre i interès cal considerar la seva inclusió en un domini territorial que respongui a una denominació de grans espais d'interès geològic, parcs geològics o geoparcs. La zona volcànica de la Garrotxa o l'Espai Natural del Cap de Creus en serien exemples; amb tot, l'inventari no ha completat aquest aspectei s'han catalogat, en primera fase, els espais de dimensions relativament reduïdes i s'han incorporat com a geòtops i geozones.[3] Existeix una Xarxa Global de Geoparcs, avalada per la UNESCO, en què amb data de 2018 Catalunya hi té dos representants: el Geoparc de la Catalunya Central i el Geoparc Conca de Tremp-Montsec.
Criteris per a la inclusió dels espais en l'inventari modifica
La selecció dels espais inclosos en l'Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya s'ha realitzat de manera consensuada entre un equip de geòlegs de diferents disciplines i sobre la base dels criteris següents:[3]
- Representativitat: ser un notable exemple d'estadi evolutiu de la història geològica de Catalunya, constituir un bon registre dels processos i/o esdeveniments geològics que hi han tingut lloc en el que conforma aquest territori.
- Excepcionalitat (singularitat o raresa): constituir un registre de fenòmens geològics superlatius, contenir formacions o elements que proporcionen informació fonamental sobre alguna de les diferents disciplines de la geologia, o d'excepcional bellesa i importància estètica.
- Diversitat: que el conjunt de les localitats escollides sigui representatiu i de la varietat de registres geològics a Catalunya.
En els casos en què ha estat necessari discriminar entre diferents localitats de característiques similars, s'han aplicat criteris addicionals que, per ordre de rellevància, són: fragilitat, accessibilitat, potencialitat d'ús, i la proximitat a altres valors patrimonials (històrics, biòtics, etc.), entre d'altres.[3]
Llistes modifica
Les llistes estan dividides seguint els grans dominis geològics indicats en l'inventari:
Referències modifica
- ↑ «Trets principals de la geologia de Catalunya». Inventari d'espais d'interès geològic. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2015. [Consulta: 17 octubre 2013].
- ↑ «Inventari d'espais d'interès geològic». Patrimoni natural. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2015. [Consulta: 17 octubre 2013].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Objectius bases i metodologia de l'IEIGC». Inventari d'espais d'interès geològic. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 14 d’abril 2015. [Consulta: 17 octubre 2013].
Enllaços externs modifica
- «Consulta de les fitxes descriptives dels EIG». Inventari d'espais d'interès geològic. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2014. [Consulta: 17 març 2014].
- «Patrimoni Geològic». Sistema d'Informació sobre el Patrimoni Natural de Catalunya. Generalitat de Catalunya, CREAF. Arxivat de l'original el 24 d’octubre 2013. [Consulta: 17 octubre 2013].
- «Mapa Inventari d'espais d'interès geològic». Atles de Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya. Arxivat de l'original el 29 d’octubre 2013. [Consulta: 25 octubre 2013].