La inyoïta[2] és un mineral de la classe dels borats que rep el seu nom del lloc on va ser descoberta l'any 1914, al Comptat d'Inyo, Califòrnia (Estats Units). Pertany al grup inderita.

Infotaula de mineralInyoïta

Cristall de 3 cm. d'inyoïta del Monte Azul, Salta, Argentina
Fórmula químicaCaH₃B₃(OH)₅·4H₂O
EpònimComtat d'Inyo Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMount Blanco mine (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.06.CA.35
Nickel-Strunz 9a ed.6.CA.35 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/H.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana26.3.1.1
Heys9.3.12
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lícomunament prismàtica, cristalls tabulars; també en agregats de cristalls en cresta de gall pseudorombohedrals; en crostes esferulítiques o granulars
Estructura cristal·linaa = 10.63 Å, b = 12.06 Å, c = 8.4 Å; β = 114.03°; Z = 4
Grup puntualmonoclínica 2/m - prismàtica
Colorblanc, rosat
Exfoliació{001} bona
Fracturadesigual
Tenacitatfràgil
Duresa2
Lluïssorvítria
Color de la ratllablanca
Gravetat específica1.875
Densitat1,87
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1.495 nβ = 1.505 - 1.512 nγ = 1.520
Birefringènciaδ = 0.025
Dispersió òpticafeble
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
SímbolIyo Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Característiques modifica

Químicament és un neso-triborat de calci, un borat molt hidratat. La seva fórmula química és CaH₃B₃(OH)₅·4H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Normalment es presenta en forma de cristalls prismàtics curts, tendint a tabulars; de vegades granular i massiva, en crostes i agregats esferulítics. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2, igual que el guix. S'extreu en les mines com a font de borats, barrejada amb altres minerals del bor als que sol estar associada.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la inyoïta pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: ameghinita, inderita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, solongoïta, peprossiïta-(Ce), nifontovita i olshanskyita.

Formació i jaciments modifica

Apareix al llarg de fractures i recobrint cavitats en dipòsits sedimentaris de minerals de bor; pot ser autigènic en sediments de platja. Sol trobar-se associada a altres minerals com: meyerhofferita, colemanita, priceïta, hidroboracita, ulexita o guix.

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Inyoïta
  1. «Inyoite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2014].
  2. Garrido, Josep Lluís; Ybarra, Joan Manuel. Nomenclàtor de les espècies minerals, 2010, p. 374. D.L. B-38531-2010 [Consulta: 17 agost 2014].