L'or (Au) natural té un isòtop estable, l'197Au, i 18 radioisòtops, el més estable dels quals és l'195Au amb un període de semidesintegració de 186 dies.

L'or també ha estat proposat com a material per a la creació de bombes salades. Un embocall de 197Au natural, irradiat per l'intens flux d'altra energia procedent d'una explosió termonuclear, el transmutaria a l'isòtop radioactiu 198Au amb un període de semidesintegració de 2,697 dies i produiria aproximadament .411 MeV de radiació gamma, incrementant significativament la radioactivitat de la pluja radioactiva durant diversos dies. No hi ha constància que aquest tipus d'armes s'hagi construït, testat o usat mai.[1]

La quantitat més alta d'198Au detectada en proves nuclears als estats units va ser la prova nuclear de Sedan detonada a la zona de proves de Nevada, el 6 de juliol de 1962.[2]

Massa atòmica estàndard: 196.966569(4) u

Taula modifica

Símbol del
núclid
Z(p) N(n)  
massa isotòpica(u)
 
període de
semidesintegració
Espín
nuclear
composició
isotòpics
representativa
(fracció molar)
rang de variació
natural
(fracció molar)
energia d'excitació
169Au 79 90 168.99808(32)# 150# µs 1/2+#
170Au 79 91 169.99612(22)# 310(50) µs [286(+50-40) µs] (2-)
170mAu 275(14) keV 630(60) µs [0.62(+6-5) ms] (9+)
171Au 79 92 170.991879(28) 30(5) µs (1/2+)
171mAu 250(16) keV 1.014(19) ms 11/2-
172Au 79 93 171.99004(17)# 4.7(11) ms high
173Au 79 94 172.986237(28) 25(1) ms (1/2+)
173mAu 214(23) keV 14.0(9) ms (11/2-)
174Au 79 95 173.98476(11)# 139(3) ms low
174mAu 360(70)# keV 171(29) ms high
175Au 79 96 174.98127(5) 100# ms 1/2+#
175mAu 200(30)# keV 156(3) ms 11/2-#
176Au 79 97 175.98010(11)# 1.08(17) s [0.84(+17-14) s] (5-)
176mAu 150(100)# keV 860(160) ms (7+)
177Au 79 98 176.976865(14) 1462(32) ms (1/2+,3/2+)
177mAu 216(26) keV 1.180(12) s 11/2-
178Au 79 99 177.97603(6) 2.6(5) s
179Au 79 100 178.973213(18) 7.1(3) s 5/2-#
179mAu 99(16) keV (11/2-)
180Au 79 101 179.972521(23) 8.1(3) s
181Au 79 102 180.970079(21) 13.7(14) s (3/2-)
182Au 79 103 181.969618(22) 15.5(4) s (2+)
183Au 79 104 182.967593(11) 42.8(10) s (5/2)-
183m1Au 73.3(4) keV >1 µs (1/2)+
183m2Au 230.6(6) keV <1 µs (11/2)-
184Au 79 105 183.967452(24) 20.6(9) s 5+
184mAu 68.46(1) keV 47.6(14) s 2+
185Au 79 106 184.965789(28) 4.25(6) min 5/2-
185mAu 100(100)# keV 6.8(3) min 1/2+#
186Au 79 107 185.965953(23) 10.7(5) min 3-
186mAu 227.77(7) keV 110(10) ns 2+
187Au 79 108 186.964568(27) 8.4(3) min 1/2+
187mAu 120.51(16) keV 2.3(1) s 9/2-
188Au 79 109 187.965324(22) 8.84(6) min 1(-)
189Au 79 110 188.963948(22) 28.7(3) min 1/2+
189m1Au 247.23(16) keV 4.59(11) min 11/2-
189m2Au 325.11(16) keV 190(15) ns 9/2-
189m3Au 2554.7(12) keV 242(10) ns 31/2+
190Au 79 111 189.964700(17) 42.8(10) min 1-
190mAu 200(150)# keV 125(20) ms 11-#
191Au 79 112 190.96370(4) 3.18(8) h 3/2+
191m1Au 266.2(5) keV 920(110) ms (11/2-)
191m2Au 2490(1) keV >400 ns
192Au 79 113 191.964813(17) 4.94(9) h 1-
192m1Au 135.41(25) keV 29 ms (5#)+
192m2Au 431.6(5) keV 160(20) ms (11-)
193Au 79 114 192.964150(11) 17.65(15) h 3/2+
193m1Au 290.19(3) keV 3.9(3) s 11/2-
193m2Au 2486.5(6) keV 150(50) ns (31/2+)
194Au 79 115 193.965365(11) 38.02(10) h 1-
194m1Au 107.4(5) keV 600(8) ms (5+)
194m2Au 475.8(6) keV 420(10) ms (11-)
195Au 79 116 194.9650346(14) 186.098(47) d 3/2+
195mAu 318.58(4) keV 30.5(2) s 11/2-
196Au 79 117 195.966570(3) 6.1669(6) d 2-
196m1Au 84.660(20) keV 8.1(2) s 5+
196m2Au 595.66(4) keV 9.6(1) h 12-
197Au 79 118 196.9665687(6) ESTABLE 3/2+ 1.0000
197mAu 409.15(8) keV 7.73(6) s 11/2-
198Au 79 119 197.9682423(6) 2.69517(21) d 2-
198m1Au 312.2200(20) keV 124(4) ns 5+
198m2Au 811.7(15) keV 2.27(2) d (12-)
199Au 79 120 198.9687652(6) 3.139(7) d 3/2+
199mAu 548.9368(21) keV 440(30) µs (11/2)-
200Au 79 121 199.97073(5) 48.4(3) min 1(-)
200mAu 970(70) keV 18.7(5) h 12-
201Au 79 122 200.971657(3) 26(1) min 3/2+
202Au 79 123 201.97381(18) 28.8(19) s (1-)
203Au 79 124 202.975155(3) 53(2) s 3/2+
204Au 79 125 203.97772(22)# 39.8(9) s (2-)
205Au 79 126 204.97987(32)# 31(2) s 3/2+

Notes modifica

  • Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
  • Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.

Referències modifica

  1. Win, David Tin; Masum, Md. Al. Weapons of Mass Destruction. 6, 2003, p. 199-219. 
  2. Miller, Richard L. U.S. Atlas of Nuclear Fallout, 1951-1970. 1. Abridged General Reader Edition. Two Sixty Press, 2002, p. 340. ISBN 1881043134 [Consulta: 19 juliol 2008]. 

Bibliografia modifica


Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids
Isòtop més lleuger Isòtop actual Isòtop més pesant
Isòtops del platí Isòtops de l'or Isòtops del mercuri

.