Isòtops del radó
El radó (Rn) té 34 isòtops coneguts. L'isòtop més estable és el 222Rn, el qual és un producte de desintegració del 226Ra, té un període de semidesintegració de 3,823 dies i emet partícules alfa. El 220Rn és un producte de desintegració natural del tori i s'anomena «toró». Té un període de semidesintegració de 55,6 segons i també emet radiació alfa. El 219Rn deriva de l'actini, s'anomena «actinó», és un emissor alfa i té un període de semidesintegració de 3,96 segons.
Cadena de desintegració modifica
El 222Rn es genera naturalment per desintegració del 238U. Els passos per arribar al T 222Rn (i també els subsegüents productes de desintegració) venen donats per la cadena de desintegració del 238U.
Nomenclatura antiga modifica
Els isòtops de radó de cadenes de desintegració radioactives de l'actini, el radi i el tori es coneixien com:
- actinó o emanació d'actini : 219Rn
- toró o emanació de tori : 220Rn
- radó o emanació de radi, emanació, emanó, o nitó : 222Rn
Taula modifica
| Símbol del núclid |
Z(p) | N(n) | massa isotòpica(u) |
període de semidesintegració |
Espín nuclear |
composició isotòpics representativa (fracció molar) |
rang de variació natural (fracció molar) |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| energia d'excitació | |||||||
| 195Rn | 86 | 109 | 195.00544(5) | 6 ms | 3/2-# | ||
| 195mRn | 50(50) keV | 6 ms | 13/2+# | ||||
| 196Rn | 86 | 110 | 196.002115(16) | 4.7(11) ms [4.4(+13-9) ms] | 0+ | ||
| 197Rn | 86 | 111 | 197.00158(7) | 66(16) ms [65(+25-14) ms] | 3/2-# | ||
| 197mRn | 200(60)# keV | 21(5) ms [19(+8-4) ms] | (13/2+) | ||||
| 198Rn | 86 | 112 | 197.998679(14) | 65(3) ms | 0+ | ||
| 199Rn | 86 | 113 | 198.99837(7) | 620(30) ms | 3/2-# | ||
| 199mRn | 180(70) keV | 320(20) ms | 13/2+# | ||||
| 200Rn | 86 | 114 | 199.995699(14) | 0.96(3) s | 0+ | ||
| 201Rn | 86 | 115 | 200.99563(8) | 7.0(4) s | (3/2-) | ||
| 201mRn | 280(90)# keV | 3.8(1) s | (13/2+) | ||||
| 202Rn | 86 | 116 | 201.993263(19) | 9.94(18) s | 0+ | ||
| 203Rn | 86 | 117 | 202.993387(25) | 44.2(16) s | (3/2-) | ||
| 203mRn | 363(4) keV | 26.7(5) s | 13/2(+) | ||||
| 204Rn | 86 | 118 | 203.991429(16) | 1.17(18) min | 0+ | ||
| 205Rn | 86 | 119 | 204.99172(5) | 170(4) s | 5/2- | ||
| 206Rn | 86 | 120 | 205.990214(16) | 5.67(17) min | 0+ | ||
| 207Rn | 86 | 121 | 206.990734(28) | 9.25(17) min | 5/2- | ||
| 207mRn | 899.0(10) keV | 181(18) µs | (13/2+) | ||||
| 208Rn | 86 | 122 | 207.989642(12) | 24.35(14) min | 0+ | ||
| 209Rn | 86 | 123 | 208.990415(21) | 28.5(10) min | 5/2- | ||
| 209m1Rn | 1173.98(13) keV | 13.4(13) µs | 13/2+ | ||||
| 209m2Rn | 3636.78(23) keV | 3.0(3) µs | (35/2+) | ||||
| 210Rn | 86 | 124 | 209.989696(9) | 2.4(1) h | 0+ | ||
| 210m1Rn | 1690(15) keV | 644(40) ns | 8+# | ||||
| 210m2Rn | 3837(15) keV | 1.06(5) µs | (17)- | ||||
| 210m3Rn | 6493(15) keV | 1.04(7) µs | (22)+ | ||||
| 211Rn | 86 | 125 | 210.990601(7) | 14.6(2) h | 1/2- | ||
| 212Rn | 86 | 126 | 211.990704(3) | 23.9(12) min | 0+ | ||
| 213Rn | 86 | 127 | 212.993883(6) | 19.5(1) ms | (9/2+) | ||
| 214Rn | 86 | 128 | 213.995363(10) | 0.27(2) µs | 0+ | ||
| 214mRn | 4595.4 keV | 245(30) ns | (22+) | ||||
| 215Rn | 86 | 129 | 214.998745(8) | 2.30(10) µs | 9/2+ | ||
| 216Rn | 86 | 130 | 216.000274(8) | 45(5) µs | 0+ | ||
| 217Rn | 86 | 131 | 217.003928(5) | 0.54(5) ms | 9/2+ | ||
| 218Rn | 86 | 132 | 218.0056013(25) | 35(5) ms | 0+ | ||
| 219Rn | 86 | 133 | 219.0094802(27) | 3.96(1) s | 5/2+ | ||
| 220Rn | 86 | 134 | 220.0113940(24) | 55.6(1) s | 0+ | ||
| 221Rn | 86 | 135 | 221.015537(6) | 25.7(5) min | 7/2(+) | ||
| 222Rn | 86 | 136 | 222.0175777(25) | 3.8235(3) d | 0+ | ||
| 223Rn | 86 | 137 | 223.02179(32)# | 24.3(4) min | 7/2 | ||
| 224Rn | 86 | 138 | 224.02409(32)# | 107(3) min | 0+ | ||
| 225Rn | 86 | 139 | 225.02844(32)# | 4.66(4) min | 7/2- | ||
| 226Rn | 86 | 140 | 226.03089(43)# | 7.4(1) min | 0+ | ||
| 227Rn | 86 | 141 | 227.03541(45)# | 20.8(7) s | 5/2(+#) | ||
| 228Rn | 86 | 142 | 228.03799(44)# | 65(2) s | 0+ | ||
| 229Rn | 86 | 143 | 229.0426536(141) | 12 s | |||
Notes modifica
- Els valors marcats amb # no estan derivats únicament de dades experimentals, sinó que en part es basen en tendències sistemàtiques. Els espins amb arguments d'assignació febles es troben entre parèntesis.
- Les incerteses es troben en forma concisa entre parèntesis després dels últims dígits corresponents. Els valors d'incertesa indiquen una desviació estàndard, tret de la composició isotòpica i la massa atòmica estàndard de la IUPAC, que utilitzen incerteses expandides.
Referències modifica
- Masses isotòpiques de l'Ame2003 Atomic Mass Evaluation Arxivat 2008-09-23 a Wayback Machine. by G. Audi, A.H. Wapstra, C. Thibault, J. Blachot and O. Bersillon in Nuclear Physics A729 (2003).
- Composicions isotòpiques i masses atòmiques estàndard de Atomic weights of the elements. Review 2000 (IUPAC Technical Report). Pure Appl. Chem. Vol. 75, No. 6, pp. 683-800, (2003) and Atomic Weights Revised (2005) Arxivat 2008-03-05 a Wayback Machine..
- Semivida, espín i dades d'isomers triades d'aquestes fonts:
- Audi, Bersillon, Blachot, Wapstra. The Nubase2003 evaluation of nuclear and decay properties, Nuc. Phys. A 729, pp. 3-128 (2003).
- National Nuclear Data Center, Brookhaven National Laboratory. Information extracted from the NuDat 2.1 database (retrieved Sept. 2005).
- David R. Lide (ed.), Norman E. Holden in CRC Handbook of Chemistry and Physics, 85th Edition, online version. CRC Press. Boca Raton, Florida (2005). Section 11, Table of the Isotopes.
| Index de pàgines d'isòtops · Taula de núclids | ||
| Isòtop més lleuger | Isòtop actual | Isòtop més pesant |
| Isòtops de l'àstat | Isòtops del radó | Isòtops del franci |