Isaac Israel Hayes
Isaac Israel Hayes (Comtat de Chester, Pennsilvània, 5 de març de 1832 - Nova York, 17 de desembre de 1881) fou un metge i explorador de l'Àrtic estatunidenc.
 Isaac I. Hayes (Retrat de Mathew B. Brady, vers 1860-75)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 març 1832 comtat de Chester (Pennsilvània) |
| Mort | 17 desembre 1881 (49 anys) Nova York |
| Sepultura | Oakland Friends Cemetery (en)  |
| Membre de l'Assemblea Estatal de Nova York | |
| | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Estats Units |
| Formació | Escola de Medicina Perelman de la Universitat de Pennsilvània Westtown School (en) |
| Es coneix per | metge i explorador de l'Àrtic |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, investigador, metge, polític, escriptor |
| Partit | Partit Republicà dels Estats Units |
Premis | |
Signatura  | |
  | |
Biografia modifica
Isaac Israel Hayes va néixer al Comtat de Chester, Pennsilvània, el 1832, descendent d'una família procedent d'Oxfordshire que s'hi havia traslladat durant el segle xviii. Assistí a l'Acadèmia Westtown entre 1838 i 1848 i posteriorment completà els seus estudis de medicina a la Universitat de Pennsilvània.
Participació en la segona expedició de Grinnell (1853-55) modifica
Interessat en l'exploració de l'Àrtic, Hayes s'incorporà com a cirurgià en l'expedició patrocinada per Henry Grinnell i dirigida per Elisha Kent Kane entre 1853 i 1855 a la recerca de John Franklin. Aquesta expedició va salpar de Nova York el 31 de maig de 1853 amb el vaixell Advance i una tripulació de 18 homes. Es dirigiren cap a Groenlàndia, cap a l'estret de Smith, on es van veure obligats a buscar refugi a finals d'agost, uns 70 km al nord d'Etah. Durant la primavera següent Hayes va travessar les aigües de la conca Kane fins a l'illa d'Ellesmere, prop del cap Fraser, sent el primer occidental en explorar aquelles terres que batejaren com a terra de Grinnell.
El juliol de 1854 el gel encara els barrava el pas i a finals d'agost la major part de la tripulació planejaren un pla per fugir. Conscient de la impossibilitat d'evitar-ho Kane va permetre que marxessin i sols cinc no ho feren. Hayes, junt amb vuit membres més de l'expedició, iniciaren el 5 de setembre el camí cap al sud, amb l'objectiu d'arribar a Upernavik, a 800 km, preferint el perill del viatge a passar a un segon hivern al gel, però el viatge no anà bé i el 12 de desembre van tornar a bord de l'Advance, on foren ben rebuts. Hayes patia problemes de congelació als dits d'un peu, que el mateix Kane amputà. Finalment es feren a la mar a bord dels petits bots el 20 de maig, navegant cap al sud, fins a ser recollits per un balener que els traslladà a Upernavik el 6 d'agost i posteriorment a Nova York, on arribaren l'11 d'octubre de 1855.
L'expedició de 1860-1861 modifica
Mort prematurament Kane, Hayes semblava l'estatunidenc millor preparat per liderar una nova expedició a l'Àrtic. Això passà el juliol de 1860, quan Grinnell finançà una nova expedició i el posà al capdavant. A bord de la goleta United States volia apropar-se al pol Nord a través del mar polar obert, que deia haver vist el 1855 i creien existia al nord del paral·lel 85. En aquesta expedició Hayes va fer un dels primers estudis clínics sobre la ràbia àrtica. L'expedició tornà a Nova York el 1861 després d'assegurar haver arribat més al nord que cap altre home a la costa d'Ellesmere, als 81° 35′ N, 70° 30′ W, tot i que posteriorment es comprovà que no arribà més enllà del cap de Collinson i que mai va navegar pel canal de Kennedy.
La Guerra Civil modifica
La Guerra Civil dels Estats Units havia anat preocupant els estatunidencs, alhora que disminuïa l'interès pels descobriments de Hayes. A la Guerra Civil Hayes va estat al capdavant del Satterlee Hospital, un hospital amb 4.500 llits de l'Exèrcit de la Unió a Filadèlfia, ascendint fins a coronel. En acabar la guerra abandonà la medicina i s'incorporà en els negocis naviliers. Amb tot, mantingué l'interès en l'Àrtic, dedicant molt de temps a l'escriptura i l'ensenyament. El 1867 publicà The open polar sea.
Tercera expedició àrtica modifica
La tercera i darrera expedició àrtica fou a Groenlàndia el 1869, a bord del bergantí Panther. El viatge fou finançat per William Bradford, un conegut artista de marines i escenes de l'Àrtic. Allà hi va fer observacions geogràfiques i geològiques, en especial de glaciologia.
Darrers anys modifica
En tornar de Groenlàndia treballà com a professor, col·laborà en diaris i va fer d'escriptor. Entrà en política, sent representat pel Partit Republicà entre 1875 i 1881 a l'assemblea de l'Estat de Nova York. Fou un membre actiu de l'«American Geographical Society of New York». Influí també que aquesta entitat patrocinés la seva primera expedició àrtica a la recerca dels arxius de l'expedició perduda de Franklin. Tot i que Hayes esperava dirigir-la, donà ple suport a l'escollit, el tinent Frederick Schwatka.
Obres de Hayes modifica
- 1859 - Observations upon the relations existing between food and the capabilities of men to resist low temperatures (Filadèlfia, 1859).
- 1860 - An Arctic boat journey, in the autumn of 1854 (Boston, 1860).
- 1861 - «Lecture on Arctic explorations», Smithsonian Institution, Annual report (Washington), 1861: 149–60.
- 1862 - «Report of Dr Hayes' Arctic expedition», American Philosophical Soc., Proc. (Filadèlfia), 8 (1861–62): 383–93.
- 1867 -The open polar sea: a narrative of a voyage of discovery towards the North Pole, in the schooner “United States” (Nueva York, 1867).
- 1867 -«Physical observations in the Arctic seas...», ed. C. A. Schott, Smithsonian Contributions to Knowledge (Washington), 15 (1867), artículo V.
- 1868 -Cast away in the cold; an old man's story of a young man's adventures, as related by Captain John Hardy, mariner (Boston, 1868).
- 1870 - «Address on Arctic exploration, delivered November 12, 1868», American Geographical and Statistical Soc., Journal (Nova York), 2, pt. ii (1870): 1–31.
- 1871 -The land of desolation: being a personal narrative of adventure in Greenland (Londres, 1871).
- 1880 - «Remarks», American Geographical Soc. of New York, Journal (Nova York), 12 (1880), 258–73.
- 1881 -Pictures of Arctic travel... Greenland (Nova York, 1881).
Bibliografia modifica
- Douglas W. Wamsley, Polar Hayes: The Life and Contributions of Isaac Israel Hayes, M.D, (American Philosophical Society Press, 2009) ISBN 0-87169-262-7
- Michael Robinson, The Coldest Crucible: Arctic Exploration and American Culture (University of Chicago Press, 2006)