Jálama
El Jálama (en fala Xálima) és una muntanya situada a l'oest del Sistema Central, entre les comunitats autònomes d'Extremadura i Castella i Lleó. Amb 1492 metres d'altura és una de les muntanyes més altes de la Sierra de Gata, després de la Peña Canchera (1.592 m) i del Bolla (1.519 m). El cim del pic Jálama domina la vall de Jálama i marca el límit entre les províncies de Càceres i Salamanca.[1]
| ||||
| Tipus | Muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Sistema Central | |||
| Localització | ||||
| Continent | Europa | |||
| Entitat territorial administrativa | Extremadura (Espanya), Castella i Lleó (Espanya), Castella i Lleó (Espanya) i Extremadura (Espanya) | |||
| ||||
| Serralada | Sierra de Gata (comarca) | |||
| Dades i xifres | ||||
| Altitud | 1.487 m 1.492 m | |||
| Prominència | 605 m | |||
Toponímia modifica
Tant Jálama com Xálima són topònims amb un origen lingüístic preromà. Probablement provingui del nom d'una divinitat celta de les aigües anomenada Salama. En la inscripció d'una estela trobada a Os ferreirus de San Martín de Trevejo s'hi pot llegir: FVSCVS DOO SALAMATI // V.S..M.).[2]
La muntanya apareix mencionada com a Salama en documents medievals, però per influència de la fonètica àrab anirà tendint a Jálama/Xálima.[3]
Hidrografia modifica
Cap el nord-est, a uns 3 km del cim, al paratje de les Cabezas de la Cervigona, les aigües de l'Arroyo de la Cervigona formen una cascada de prop de 60 m d'altura.[4] Es tracta d'un dels salts d'aigua més alts de la comarca.
Referències modifica
- ↑ «Pico Jálama» (en anglès). peakbagger.com. [Consulta: 3 gener 2019].
- ↑ Rey Yelmo, Jesús C. A Fala de San Martín de Trevejo: O Mañegu. Mèrida: Junta de Extremadura, 1999, p. 309. ISBN 84-7671-493-9.
- ↑ Prósper, Blanca María. Lenguas y religiones prerromanas del occidente de la Península Ibérica. Universidad de Salamanca, 2002, p. 145. ISBN 84-7800-818-7.
- ↑ «Cascada de la Cervigona» (en castellà). apatita.com. [Consulta: 3 gener 2019].
Bibliografia modifica
- López Caballero, José Manuel; Fernández García, Atanasio. Rutas para descubrir Extremadura (en castellà). Dirección General de Turismo, p. 209-216. ISBN 978-84-608-3113-6.