Jérôme Ferrari
Jérôme Ferrari (París, França 1968) professor de literatura i filosofia, traductor i escriptor francès, premi Goncourt de l'any 2012.
 (2010)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1968 (55/56 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de París I Panteó-Sorbona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, traductor |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
 | |
Biografia modifica
Nascut a París de pares corsos[1]va passar la seva infantesa a Vitry-sur-Seine i va estudiar literatura i filosofia a Paris.[2]
Com a professor ha treballat a l'Escola Internacional d'Alger (2002-2007) a l'Escola Fesch d'Ajaccio i com a professor de filosofia al Liceu Francès d'Abu Dhabi (Emirats Arabs),[3] on també va actuar com a conseller pedagògic de la zona, amb la missió de vetllar per la qualitat de l'ensenyament francès en una sèrie de territoris com Qatar, Sri Lanka i l'Iran.[2]
També fa de traductor del cors al francès.[1] i publica un article cada dilluns al diari La Croix-[4]
Obres modifica
Va començar la seva carrera com a escriptor l'any 2001 amb un recull de notícies " "Varieté de la mort"[5] i l'any 2003 va publicar la primera novel·la, "Aleph Zero" a edicions Albiana (Ajaccio). Posteriorment ha publicat:[5]
- 2007: "Dans le secret"
- 2008: "Balco Atlantico"
- 2009: "Un dieu l"un animal"
- 2010: "Oú j'ai laissé mon âme"
- 2012: "Le sermon sur la chute de Rome" que va ser el 13è llibre més venut a França el 2012 amb un total de 227.800 exemplars.[6] Traduïda al català per Marta Marfany: El sermó de la caiguda de Roma. Ed. La Magrana. Barcelona 2013. ISBN 9788482646350.
- 2017: "Il se passe quelque chose".
- 2018 : "À son image" Traducció al català de Marta Marfany: A imatge seva . Ed. 62. Barcelona 2020.
El 2015 va publicar una novel·la curta, "El Principe" dedicada al físic alemany Werner Heisenberg, premi Nobel de Física de l'any 1932.[7]
Premis modifica
- 2010: Premi France Télévisions i el Premi Landerneau per "Oú j'ai laissé mon âme"
- 2010: Premi "Grand Prix Poncetton de la SGDL" pel conjunt de la seva obra.[8]
- 2011: Premi Initiales per "Oú j'ai laissé mon âme".
- 2012: Premi Goncourt per la novel·la "Le sermon sur la chute de Rome".[9]
- 2018: Premi "Le Monde" per "À son image".[10]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jérôme Ferrari |
- ↑ 1,0 1,1 «Jérôme Ferrari» (en francès), octubre 2012. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 Landrot, Marine. «Le romancier Jérôme Ferrari, prix Goncourt 2012» (en francès), 10 de novembre de 2012. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ «Jérôme Ferrari» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
- ↑ «Jérôme Ferrari» (en francès), 01-02-2016. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ 5,0 5,1 «Jérôme Ferrari» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
- ↑ «Les 25 livres les plus vendus en France en 2012» (en francès). [Consulta: febrer 2016].
- ↑ Lesbros, Fanny. «Jérôme Ferrari» (en francès). Nouvel Observateur, 13-03-2015. [Consulta: febrer 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Grand Prix Poncetton» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-12-18. [Consulta: febrer 2016].
- ↑ Traducció al català: El sermó de la caiguda de Roma. Ed. La Magrana 2013. ISBN 9788482646350
- ↑ Leyris, Raphäelle; Birnbaum, Jean «"Le Monde" remet son prix littéraire à Jerôme Ferrari pour "A son image"» (en francès). Le Monde, 05-09-2018 [Consulta: 5 setembre 2018].