Jaap ter Haar
Jacob Everard (Jaap) ter Haar (Hilversum, Països Baixos, 25 de març de 1922 – Laren, 26 de febrer de 1998) va ser un historiador neerlandès i escriptor de llibres infantils i juvenils, d'història i de mitologia.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 març 1922 Hilversum (Països Baixos) |
| Mort | 26 febrer 1998 (75 anys) Laren (Països Baixos) |
| Activitat | |
| Ocupació | Escriptor |
| Activitat | 1944 – 1998 |
| Família | |
| Germans | Otto ter Haar |
Premis
| |
Vida modifica
Jaap ter Haar va acabar el batxillerat el 1940 i va treballar en una oficina però va fugir dels Països Baixos davant de la invasió nazi. Es va unir a la Resistència francesa. Després de la segona guerra mundial va treballar a la ràdio neerlandesa, primer com a corresponsal i com a productor de programes per a l'estranger. Va començar a escriure històries curtes i guions de ràdio i televisió en el seu temps lliure. Però des de 1954 es va dedicar únicament a escriure i es va fer famós pels seus llibres per a infants i joves. En els anys finals de la seva vida deixà d'escriure per dedicar-se a la pintura.[1]
Dos dels seus llibres, destinats a un públic d'infants més grans i joves, han estat traduïts al català.
Obres traduïdes al català modifica
La novel·la Boris (1966) ens presenta les dificultats extremes de la població civil durant el setge de Leningrad l'hivern de 1941-1942. I això des de la perspectiva d'un nen de 12 anys, Boris Makarenko. Els seus somnis i els de la seva amiga Nadia tenen un paper important en el seu món malgrat la realitat que els envolta. La novel·la és un clam pel pacifisme i Jaap ter Haar hi fa una reflexió sobre els infants que han d'enfrontar dificultats d'adult en la guerra.
La novel·la El món de Ben Ligthart (en neerlandès: Het wereldje van Beer Ligthart) (1973) explica la història d'un nen de 13 anys, Berend Ligthart, anomenat Beer (Ben, en la versió catalana), que es queda cec a causa d'un accident de tràfic. El jove aprèn a superar totes les dificultats i a redescobrir la vida.[2] El llibre rebé dos premis de literatura infantil i juvenil.
Els llibres de Jaap ter Haar han estat traduïts a diversos idiomes, a més del català: a l'anglès, l'alemany, el castellà. Altres obres seves, no traduïdes, són obres que adapten episodis de la història (història dels Països Baixos, d'Amèrica, de Rússia, de la Revolució Francesa, etc.) o de la llegenda (el rei Artur, Tristany i Isolda, etc.) per a infants i joves.
Obra publicada modifica
- Met Heintje in de hockeyclub (1954)
- Saskia en Jeroen, domme dingen (1956)
- Noodweer op de Weisshorn (1957)
- Ernstjan en Snabbeltje (1958)
- De geschiedenis van Noord-Amerika (1959)
- Daar komt Tuffy (1961)
- De Geschiedenis van de Franse Revolutie (1961)
- Koning Arthur (1963)
- Eelke gaat verhuizen (1963)
- De Zes Falken, toestandjes (1963)
- Grote sagen van de donkere middeleeuwen (1963)
- De geschiedenis van Rusland (1965)
- Boris (1966) [traducció al català: Boris. Barcelona, Empúries, 2001][3]
- Lotje, pinguïns in de gracht (1966)
- Lotje in de dierentuin
- Lotje duizend dieren
- Lotje Mark en Makkie
- Lotje Chimp en Eekie
- Lotje Chimps apestreken
- Lotje op jacht naar Chimp
- Lotje en de pech-mevrouw
- Lotje met Chimp naar het circus
- Lotje mee met oom Nijltje
- Lotje met Roegan op stap (1973)
- Het Sinterklaasboek (1969)
- Het Kerstboek (1970)
- Landing op de Maan (1970)
- Geschiedenis van de Lage Landen, volums 1-4 (1970-1971)
- Het wereldje van Beer Ligthart (1973) [traducció al català: El món de Ben Lighthart. Barcelona, Cruïlla, 2003][4]
- Hier woon ik (1976)
- Saskia en Jeroen, aan zee (1997)
- Camiel en de bende van de leeuw (2002)
- Tristan en Isolde
Premis modifica
- 1972 - Premi Nienke van Hichtum per Geschiedenis van de Lage Landen (Història dels Països Baixos)
- 1974 - Gouden Griffel per Het wereldje van Beer Ligthart (El món de Beer Ligthart [Ben Ligthart, en la versió catalana])
- 1976 - Buxtehuder Bulle per Het wereldje van Beer Ligthart