James Barry

pintor britànic
Per a altres significats, vegeu «James Barry (cirurgia)».

James Barry (Cork, Irlanda, 11 d'octubre de 1741 - 22 de febrer de 1806) va ser un pintor irlandès que va ingressar en la Royal Academy el 1773, encara que en seria expulsat posteriorment.[1] Expert en l'obra de pintors renaixentistes com ara Rafael Sanzio, Leonardo da Vinci, Miquel Àngel i Tiziano, és estimat com un dels més importants artistes irlandesos.[2]

Infotaula de personaJames Barry

Autoretrat de 1803. National Gallery of Ireland Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementJames Barry
11 octubre 1741 Modifica el valor a Wikidata
Cork Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1806 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Saint Paul Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Londres Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, gravador Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artpintura
MovimentRomanticisme
AlumnesWilliam Blake Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Obres destacables

Detall de Lear plora la mort de Cordelia (1774) Tate Gallery

Find a Grave: 11909 Modifica el valor a Wikidata
L'educació d'Aquil·les, 1772, Centre d'Art Britànic de Yale

Decidit a pintar temes del seu grat, més aviat que seguir les instruccions dels directors, Barry és catalogat com un dels primers artistes romàntics irlandesos. Va romandre pràcticament desconegut fins que, el 1983, una exposició dedicada a ell a la Tate Gallery va permetre el redescobriment d'aquest artista.[3]


Barry va crear les seves obres al voltant de la mitologia, els retrats (entre aquests, els propis) i escenes costumistes, de les quals es pot ressaltar:

  • Autoretrat (1767)
  • La temptació d'Adam, 1767-70
  • Philoctetes (1770)
  • L'educació d'Aquil·les (1772)
  • Lear plora la mort de Cordèlia (1774)
  • La mort del general Wolfe (1776)
  • Autoretrat com Timantes, (1780-1803)
  • Júpiter i Juno al mont Ida (1790-1799)
  • El triomf de la navegació o Riu Tàmesi (1792)
  • Autoretrat (1803)
  • Escena infantil (1806)
  • Retrat de Samuel Johnson

Referències modifica

  1. «biografiasyvidas.com» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2012].
  2. «epdlp.com» (en castellà). [Consulta: 6 febrer 2012].
  3. Bindman, David «Barry at the Tate» (en anglès). The Burlington Magazine 125 Núm. 961, 1983.

Bibliografia modifica

  • Pressly, William L. James Barry, The Artist as Hero (Catàleg d'exposició) (en anglès), 1983. ISBN 0-905005-09-0. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Barry