Jan van Calcar
Jan Stefan van Calcar (en italià, Giovanni da Calcar, en llatí, Joannes Stephanus Calcarensis; c. 1499 - 1546) va ser un pintor italià d'origen alemany.
  | |
| Nom original | (nl) Jan Stephan van Calcar |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1500 (Gregorià) Kalkar |
| Mort | 1546 (Gregorià) (45/46 anys) Nàpols (Itàlia) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nàpols (1545 (Gregorià)–1546 (Gregorià)) Venècia (1536 (Gregorià)–1537 (Gregorià)) |
| Ocupació | pintor, artista gràfic, xilògraf |
| Obra | |
Obres destacables
| |
No ha de ser confós amb Jan Joest van Calcar, pintor flamenc mort el 1519, nascut a Kalkar i que també va viatjar a Itàlia.
Calcar va néixer a Kalkar, al Ducat de Clèveris (actualment Alemanya) entre 1499 i 1510. Vasari s'hi refereix en diverses ocasions, principalment com a deixeble de Ticià, al taller del qual va entrar el 1536 gràcies a la seva capacitat per realitzar còpies extraordinàriament fidels a les obres d'aquest mestre. Sembla que prèviament havia treballat a Dordrecht, i la major part de la seva vida posterior la va passar a Nàpols, on, segons Vasari "s'havien concebut les millors esperances per als seus futurs progressos".[1]
Giorgio Vasari, Karel van Mander (qui l'anomena Ioan van Calcker), i altres atribueixen a Van Calcar els onze grans gravats amb il·lustracions d'estudis anatòmics que acompanyen el llibre d'Andreas Vesalius De humani corporis fabrica libri septem (1543); Annibale Caro atribuïa aquests gravats al propi Tiziano. Els gravats haurien estat dibuixats a Pàdua.[2]
A Calcar també se li ha atribuït l'autoria els retrats d'artistes que il·lustren les Vite de Vasari a partir de l'edició ampliada de 1568, però cal tenir en compte que la data de la seva defunció és dotze anys anterior.[3]
Alguns estudiosos l'han qualificat d'imitador de Giorgione; en general tots els que es referien a ell el presentaven com a imitador de les obres dels grans artistes venecians i de Raffaello Sanzio, aconseguint una semblança tan extraordinària que aconseguia enganyar molts experts de l'època.
Les seves obres es conserven a Berlín, París, Florència, Viena i Praga. La major part de les seves obres originals són retrats, encara que a Praga hi ha una destacable Nativitat que va pertànyer a Rubens, i que a la mort d'aquest va ser comprada per Joachim von Sandrart, qui la va vendre al seu torn a l'emperador Ferran III d'Habsburg. Unes altres dels seus més famoses obres són una Mater Dolorosa i el Retrat d'un cavaller de barba vermella (1549, Louvre).[2]
Referències modifica
- ↑ Williamson, George. "Jan Stephanus van Kalcker". The Catholic Encyclopedia. Vol. 8. New York: Robert Appleton Company, 1910.
- ↑ 2,0 2,1 American Cyclopaedia
- ↑ Williamson, G. (1910). Jan Stephanus van Kalcker. In The Catholic Encyclopedia. New York: Robert Appleton Company. Consultat maig 24, 2010 from New Advent: http://www.newadvent.org/cathen/08593b.htm Cita como fuentes LOMAZZO, Trattato dell' Arte della Pittura, etc. (Milan, 1584); VAN MANDER, Le Livre des Peintres (Paris, 1884), ed. HYMANS; VASARI, Vite de' piu eccelenti pittori (Florence, 1550); also ed. MILANESI (Florence, 1878-85). Es poden veure els gravats de l'obra de Vasari a Commons:
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan van Calcar
Bibliografia modifica
- «Jan Stephanus van Kalcker». Catholic Encyclopedia (en anglès). Nova York: Robert Appleton Company. 1913. OCLC 1017058.
- «John de Jan van Calcar» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan van Calcar |