Jan de Quay

Jan Eduard de Quay (26 d'agost de 1901 - 4 de juliol de 1985) va ser un polític neerlandès de l'extint Partit Popular Catòlic (KVP), ara unit a la Crida Demòcrata Cristiana (CDA). Ell va ser Primer Ministre dels Països Baixos entre els anys 1959 i 1963.

Jan Eduard de Quay

(1962)
Biografia
Naixement	26 agost 1901 's-Hertogenbosch (Països Baixos)
Mort	4 juliol 1985 (83 anys) Beers (Països Baixos)
Primer Ministre dels Països Baixos
19 de maig de 1959 – 24 de juliol de 1963
← Louis Beel Victor Marijnen →
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat d'Utrecht Catholic Comprehensive School, Breul (en)
Activitat
Ocupació	professor i polític
Ocupador	Universitat de Tilburg, professor ordinari neerlandès (1933–1946) Universitat de Tilburg, conferenciant (1927–1933) Universitat d'Utrecht
Partit	Katholieke Volkspartij - KVP
Carrera militar
Rang militar	major
Família
Cònjuge	Maria van der Lande (1901-1988)
Premis  Comandant de l'Orde del Lleó Neerlandès
Vice-primer ministre dels Països Baixos 22 novembre 1966 – 5 abril 1967 ← Anne Vondeling – Johan Witteveen → Minister of Transport, Public Works and Water Management (en) 22 novembre 1966 – 5 abril 1967 ← Ko Suurhoff – Joop Bakker → Senador dels Països Baixos 25 juny 1963 – 22 novembre 1966 Primer ministre dels Països Baixos 19 maig 1959 – 24 juliol 1963 ← Louis Beel – Victor Marijnen → Ministre de Defensa

Abans ell va ser Ministre de la Defensa entre el 4 d'abril i el 24 de juny de 1945. Després de l'elecció general de 1959 De Quay es va tornar Primer Ministre del país.

Després del seu període com a Primer Ministre, De Quay va ser senador de 25 de juny de 1963 fins al 22 de novembre de 1966, quan es va tornar Ministre del Transport, Obres Públiques i Aigües, i Vice Primer Ministre, fins al 5 d'abril de 1967. Ell novament es va tornar senador, de 1967 fins al 16 de setembre de 1969.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan de Quay

Precedit per: Louis Beel

Primer Ministre dels Països Baixos 1959-1963

Succeït per: Victor Marijnen