Jardins Artigas

jardins a la Pobla de Lillet

Els Jardins de ca l'Artigas[1] o Jardins Artigas[2] són uns jardins del municipi de la Pobla de Lillet (Berguedà), que van construir-se entre 1905 i 1906 i foren dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí. Aquests jardins són una obra protegida com a bé cultural d'interès local.[3]

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Jardins Artigas
Imatge
Dades
TipusJardí i estructura arquitectònica Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAntoni Gaudí i Cornet Modifica el valor a Wikidata
Construcció1906 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme català
modernisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativala Pobla de Lillet (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAl peu de l'antiga línia de FC al Clot del Moro. La Pobla de Lillet (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 15′ 13″ N, 1° 58′ 30″ E / 42.2536°N,1.975°E / 42.2536; 1.975
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC3516 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Gestor/operadorUniversitat Politècnica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Jardí construït al volt d'una font, el riu Llobregat i una fàbrica, i promogut per l'amo d'aquesta, el senyor Artigas. El jardí té com a bases fonamental els dos penya segats a banda a banda del riu que van quedar units per dos ponts: un en forma d'arc coix i porta a un pavelló i l'altre amb coberta de pèrgola feta amb formigó recobert amb pedra.[3]

Es va començar a construir per la gruta que hi ha al costat de la font de la Magnèsia, que dona nom al jardí i té forma allargada, seguint el congost de vora el riu. Al costat, el pont d'arc coix té uns graons que porten a la glorieta que té una coberta cònica recoberta de pedruscall. Al llarg del recorregut hi ha representats una sèrie d'animals: un lleó i un bou en dues fonts i una àguila al començament de l'escala; aquests animals, juntament amb un àngel que actualment no existeix, possiblement podrien fer referència als quatre evangelistes.[3]

Durant tot el recorregut hi ha nombroses baranes i parterres, fonts, ponts, cascades, places, miradors, bancs, escultures (com les figures d'un home i una dona portant un cistell al cap),... Principalment, l'obra és feta de pedra i morter, poc o molt armat.[3] Per fer el jardí es va aprofitar la vegetació natural de la zona (avets, pi roig, faig, boixedes…) i es van incorporar altres arbres com la pollancre.[3]

Història modifica

 
El xalet de Catllaràs (1905), l'altra obra de Gaudí a la Pobla de Lillet

L'any 1905 Gaudí viatjà a la Pobla de Lillet per a construir el xalet de Catllaràs, refugi de muntanya per als enginyers de les mines de carbó que proveïen la fàbrica de Ciment Asland, a la localitat veïna de Castellar de n'Hug, propietat d'Eusebi Güell i Bacigalupi, ric industrial que fou el principal mecenes de Gaudí. Durant la seva estança de dos dies a la localitat, Gaudí s'allotjà a casa de l'industrial tèxtil Joan Artigas i Alart, situada al costat de la factoria tèxtil, a la vora del riu Llobregat. Artigas tenia un terreny, prop de la casa i el riu, a la denominada Font de la Magnèsia. Artigas aprofità per demanar a Gaudí que li donés idees per enjardinar aquest terreny, i Gaudí, en agraïment per l'hospitalitat del senyor Artigas, li va fer uns croquis, conservats fins a l'incendi de la fàbrica el 1939, per crear un jardí naturalista, amb pedres, aigua i vegetació.[1][4][3]

Gaudí realitzà un projecte semblant -encara que de menor escala- al del Parc Güell que aleshores construïa al barri de Gràcia de Barcelona. Àdhuc envià a la Pobla de Lillet alguns dels paletes que havien treballat al Parc Güell,[5] pel que les similituds estilístiques i estructurals entre ambdues obres són evidents. Els paletes constructors van començar per la cova o gruta, que està feta amb un arc catenari, habitual de Gaudí. Tot es va fer amb materials de la zona, pedra tosca de la zona que s'assembla molt a la utilitzada en el Parc Güell.[6] De la mateixa manera que al Parc Güell, Gaudí dissenyà uns jardins plenament integrats a la naturalesa, amb un conjunt de construccions de línies orgàniques que s'integren perfectament a l'entorn natural. Fins i tot es construí una gruta artificial, detall molt particular de Gaudí, que ja n'havia dissenyat una a la Cascada del Parc de la Ciutadella.[7][3]

Gaudí dissenyà un jardí pensat per al passeig, amb un recorregut establert en el que destaquen diversos llocs d'interès: la Glorieta, situada al lloc més alt i que exerceix de mirador; la Cova, lloc original de la Font de la Magnèsia, on Gaudí utilitzà arcs catenaris, un dels seus més habituals elements constructius; la Cascada, font d'aigua feta amb pedres col·locades en forma del típic "trencadís" gaudinià, i una decoració de motius vegetals feta amb ferro revestit de ciment; i el berenador, al costat del pont dels Arcs (dos dels quals tenen forma humana, una masculina i altra femenina). Destaquen tanmateix les figures en forma de serps enroscades situades al camí de la Glorieta, fetes de conglomerat.

Com a tantes altres de les seves obres, Gaudí afegí als Jardins Artigas uns símbols cristians; en aquest cas es tracta dels símbols dels quatre evangelistes (tetramorf) repartits al llarg del parc: a la Cascada, l'àngel de Sant Mateu (actualment desaparegut); al Pont d'Arc Coix (que creua el riu Llobregat), l'àguila de Sant Joan; a la Pèrgola, el lleó de Sant Marc; i a la Font del Bou (a la que dona nom) el bou de Sant Lluc. Aquestes quatre imatges estan situades en forma que reprodueix una creu.[8]

En la dècada de 1950, la família Artigas es va traslladar a Barcelona i el jardí va quedar abandonat i passà desapercebut als investigadors gaudinians,[1] fins a l'any 1971, quan es publicà un article que en confirmava l'autoria de Gaudí. Els treballs d'investigació van anar a càrrec de la Càtedra Gaudí, l'Escola Superior d'Arquitectura i la UPC.[1] El 1992 van ser restaurats sota la supervisió de la Càtedra Gaudí.[3] Les actuals escultures són obra de Ramon Millet i Domènech.[9] Actualment els Jardins de Can Artigas són de propietat municipal i estan oberts al públic. Són accessibles mitjançant una estació del Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat.

Galeria d'imatges modifica

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Gaudí a la vall de Lillet: Passejada pels jardins de ca l'Artigas». Arxivat de l'original el 2012-05-08. [Consulta: 14 abril 2011].
  2. Fullet informatiu d'entrada als Jardins Artigas, pàgina 1[Enllaç no actiu]
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Jardins Artigas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
  4. Bassegoda, El gran Gaudí, p. 469.
  5. Raventós, Joan «Gaudí al cor dels Prepirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  6. Espel, Ramon «Les connexions de Gaudí amb el Berguedà». L'Erol, 111, 2012, pàg. 14-16.
  7. Bassegoda, El gran Gaudí, p. 111.
  8. Fullet informatiu d'entrada als Jardins Artigas, pàgina 2[Enllaç no actiu]
  9. Jardins Artigas, a gaudiallgaudi.com

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins Artigas