Jaume Nunó i Roca

músic català

Jaume Nunó i Roca (Sant Joan de les Abadesses, 8 de setembre de 1824- Buffalo, 18 de juliol de 1908), conegut a Mèxic com a Jaime Nunó Roca, va ser un compositor català que va compondre la música per a les estrofes de Francisco González Bocanegra, que va esdevenir l'himne nacional mexicà.

Infotaula de personaJaume Nunó i Roca

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Jaime nunó i Roca Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1824 Modifica el valor a Wikidata
Sant Joan de les Abadesses (Ripollès) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 juliol 1908 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Buffalo (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRotonda de las Personas Ilustres (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsDolors Nunó i Taló Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 9fad4a83-9822-4d1b-bf38-00a277ab3cbd Lieder.net: 21037 Find a Grave: 11657872 Modifica el valor a Wikidata

Va néixer el 8 de setembre de 1824 a Sant Joan de les Abadesses, una localitat del Ripollès, a Catalunya. Els seus pares van ser Francesc Nunó i Magdalena Roca, que van morir abans que Nunó complís nou anys. Després de la mort dels pares va quedar sota la tutela del seu oncle Bernat, un comerciant de sedes de Barcelona que va finançar els seus estudis musicals a la ciutat, on va demostrar les seves aptituds com a solista del cor de la catedral de la ciutat i després d'això va guanyar una beca per a estudiar amb el compositor Saverio Mercadante, a Nàpols (Itàlia).[1] Quan tornà a Barcelona va ser nomenat director de la Banda del Regiment de la Reina el 1851 i va viatjar amb aquesta formació a Cuba, on va conèixer i va travar amistat amb el llavors president de Mèxic, Antonio López de Santa Anna.

Santa Anna va retornar a Mèxic per a ocupar una vegada més la presidència i el 1853 va convidar Jaume Nunó a encapçalar les bandes militars mexicanes. La seva arribada va coincidir amb la convocatòria al concurs nacional per a compondre l'himne nacional. Nunó hi va participar escrivint la música per a les estrofes compostes pel poeta mexicà Francisco González Bocanegra i el 12 d'agost de 1854 va ser declarat triomfador.

Després de la caiguda del president Santa Anna, Nunó va decidir emigrar als Estats Units, on va treballar com a concertista i director d'òperes, amb una de les quals va realitzar una gira per tot el continent americà el 1864. Després de radicar un temps a Catalunya va retornar als Estats Units per a establir-se a l'estat de Nova York i a Buffalo, on va ser trobat per un periodista mexicà l'any 1901. En conèixer-se la notícia a Mèxic, el llavors president Porfirio Díaz el va convidar al país on va rebre diversos homenatges entre 1901 i 1904. Va morir a Nova York el 18 de juliol de 1908 i el 1942 el govern mexicà va fer exhumar les seves restes per a traslladar-les a la "Rotonda dels Homes Il·lustres" de la Ciutat de Mèxic, on encara reposen.

Abans de marxar a Amèrica, Nunó s'havia casat amb DolorsTaló natural de Terrassa, amb qui va tenir una filla, Dolors Nunó i Taló (Barcelona, 9 d'agost de 1850 - Terrassa 29 de gener de 1932),[2] que també es va dedicar a la música. Al 1873, estant a Buffalo, es va tornar a casar amb Kate Cecilia Remington, amb qui va tenir tres fills: Cecilia, Christine i James Francis.[1]

Es conserven obres seves als fons musicals de les catedrals de Tarragona (TarC) i Girona (GiC), i al fons Joan Vernet de l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental (GrJV).[3]

Redescobriment modifica

El 2010, coincidint amb el Bicentenari de la Independencia de Mèxic, els musicòlegs catalans Cristian Canton i Raquel Tovar van localitzar als Estats Units (a Pelham (NY)), l'únic descendent directe de Jaume Nunó, el seu besnet.[4] Aquesta troballa va permetre recuperar el fons personal de Jaume Nunó, que contenia prop de 5000 documents inèdits (cartes personals, partitures, documents oficials, etc.), i va portar Canton i Tovar a confeccionar la primera biografia completa de Nunó,[5] de gran repercussió mediàtica i descrita com "un títol fonamental per a comprendre la història musical de Mèxic".[6] També, en el context del redescobriment de la figura de Jaume Nunó, es va reinaugurar com a museu la que es considerava aleshores la casa natal del compositor a Sant Joan de les Abadesses, coneguda com El Palmàs.[7] La recerca posterior ha permès documentar que no és precisament aquesta, sinó una altra que hi ha al carrer de Comamala, número 7, al cor del nucli antic.[8]A partir de la recuperació d'aquesta documentació, la música inèdita de Jaume Nunó ha tornat a interpretar-se,[9][10] una edició completa de les seves obres es va publicar el 2012 i una gravació d'aquestes obres sortirà a la llum el 2014.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Jaume Nunó i Roca. Autor Himne de Mèxic». Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses. Arxivat de l'original el 2022-01-23. [Consulta: juny 2019].
  2. «esquela de Na Dolors Nunó i Taló». Cronica Social, Terrassa, Vallès Occidental, 17-02-1932, pàg. 2.
  3. «Obres de Jaume Nonó als fons musicals de Catalunya».
  4. «Hallan baúl con 15 partituras inéditas escritas por Jaime Nunó; contiene la batuta con la que dirigió por primera vez el Himno Nacional» (en castellà). Crónica, 27-01-2011. Arxivat de l'original el 2014-03-12. [Consulta: 19 febrer 2011].
  5. Canton, Cristian; Tovar, Raquel. Jaume Nunó. Un santjoaní a Amèrica. Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses i Casa Amèrica-Catalunya, 2010. ISBN 978-84-85736-54-6. 
  6. Azar, Lázaro «Lo bueno del año que se va». Reforma, 31-01-2010.
  7. «Sant Joan recupera la casa i la història de Jaume Nunó, l'autor de l'himne de Mèxic». El 9 Nou, 27-01-2011. [Consulta: 19 febrer 2011].
  8. «El músic Jaume Nunó no va néixer al Palmàs de Sant Joan». El Punt Avui, 15-05-2017.
  9. «Jaume Nunó - The days that are no more». [Consulta: 19 febrer 2011].
  10. «Jaume Nunó - Ah how sweet it is to love». [Consulta: 19 febrer 2011].

Enllaços externs modifica