Jaume d'Aguilar
Jaume d'Aguilar (Regne de València, c. 1480 - Regne de València, c. 1542) va ser notari i membre del Consell de la ciutat de València; el 1520 va ser nomenat ambaixador de la ciutat de València davant Carles V durant les Germanies.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1480  Regne de València (Corona d'Aragó) |
| Mort | c. 1542 (61/62 anys) Regne de València (Corona d'Aragó) |
| Activitat | |
| Ocupació | notari, Consell General de València |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Revolta de les Germanies |
La Junta dels Tretze de la Germania va sol·licitar que la capital del regne enviara una ambaixada per confirmar la lleialtat del poble i donar suport als ambaixadors enviats per la Germania. Per aquest motiu, la Junta va demanar als consellers afins a la Germania que convocaren el Consell per seleccionar dos ambaixadors. El notari Jaume Aguilar i el pelaire[a] Joan Torres van ser triats el 31 de juliol de 1520. Les instruccions pels ambaixadors incloïen la defensa de la innocència del poble en l'expulsió del virrei i culpar-lo de ser parcial envers la noblesa, no reconèixer la Junta dels Tretze i menysprear els Furs i Privilegis del regne. També es criticava l'absència injustificada dels oficials reials, especialment la del governador Lluís de Cabanyelles i el seu lloctinent Jaume Ferrer.[1]
Es va sol·licitar la vinguda de l'emperador, la confirmació de l'elecció de jurats del poble i la llicència reial per importar forment de Màlaga per alleugerir la penúria que patia la ciutat de València. A Sagunt, els ambaixadors de la ciutat es van reunir amb els de la Germania per emprendre junts el camí cap a Flandes.[2]
A mitjans d'octubre de 1520, van arribar a Anvers on es van entrevistar amb el vicecanceller Antonio Agustín. Uns dies després, van obtenir una audiència davant l'emperador a la ciutat de Tenen. El vicecanceller Agustín va informar els ambaixadors de qué el monarca estava descontent amb la ciutat de València.[2] Jaume d'Aguilar va comprendre que a la Cort es culpava la ciutat dels desordres que s'hi havien produït i va protestar perquè no es podia acusar la ciutat de desobeir. L'emperador els va dir a oblidava tot el que havia passat, però que d'ara endavant, els culpables rebrien el seu càstig.
Durant la setmana que Carles V va passar a Tenen, els ambaixadors van discutir les instruccions amb el vicecanceller i els membres del Consell d'Aragó. Després, van marxar cap a Aquisgrà, on Carles va ser coronat el 23 d'octubre. Amb molt d'esforç i negociacions, van aconseguir el permís de l'emperador per importar tres mil cafissos de blat, que serien pagats a parts iguals per la ciutat i el monarca. No obstant, el vicecanceller els va recordar que això s'acceptava a condició que la ciutat de València complís amb les ordres imperials que serien presentades per delegació reial del secretari Juan González de Villasimpliz.[2]
El 1524, Jaume d'Aguilar va ser condemnat a mort per la virreina Germana de Foix, però finalment la pena li va ser commutada per una multa de 75 ducats. Va morir a la seva ciutat natal cap a 1542.[2]
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ (castellà) Vallés Borràs, Vicent Joan. «Jaume d'Aguilar». Real Academia de Historia. [Consulta: 29 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Vallés Borràs, Vicent Joan.
Bibliografia modifica
| Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- (català) Duran i Grau, Eulàlia. Edicions Tres i Quatre. Cròniques de les Germanies, 1984. ISBN 8475021182.
- (català) Vallés Borràs, Vicent Joan «Germania i senyoriu: la Baronia de Carlet». Revista d'estudis. Al-Gezira, 3, 1987, pàg. 133-157.
- (català) Vallés Borràs, Vicent Joan «Relacions entre la Junta dels Tretze de la Germania de la ciutat de València i els síndics del poble de la vila d’Alzira». Revista d'estudis. Al-Gezira, 6, 1990, pàg. 274-284.
- (castellà) Vallés Borràs, Vicent Joan; Viciana, Martí de. Boix, Manuel. Bases ideològiques i programa reivindicatiu de la Germania. Borriana: Edicions Histórico Artístiques, 1990. ISBN 84-86468-23-X.
- (català) Duran i Grau, Eulàlia. Curial. Les Germanies als Països Catalans, 1982. 15284-1982. ISBN 8472561992.
- (castellà) García Cárcel, Ricardo. Edicions 62. Les Germanies de València, 1 maig 1975. ISBN 8429710981.
- (castellà) Viciana, Martí de. Joan Iborra. Llibre quart de la Crònica de la ínclita i coronada ciutat de València i del seu regne, 2005 (Fonts Històriques Valencianes, 10). ISBN 978-84-370-6036-1.
- (castellà) Pinilla Pérez de Tudela, Regina. Consell Valencià de Cultura. València i Na Germana, castic d'agermanats i problemes religiosos, 1994. ISBN 84-482-0460-3.
- (català) Vallés Borràs, Vicent Joan. Climent i Corberà, Eliseu. Vida pública i mort de Joan Caro, mercader, 1995, p. 257-291 (L'univers dels prohoms. Perfils socials a la València baix-medieval). ISBN 84-482-0460-3.
- (català) Vallés Borràs, Vicent Joan «Notaris i juristes al servici de la Germania». Estudis: Revista d'història moderna, 26, 2000, pàg. 203-226.
- (castellà) Vallés Borràs, Vicent Joan. Universitat de València, Facultat de Geografia i Història, Departament d'Història Moderna. La Germania (1519-1522). Un moviment social de la València del Renaixement, 2000, p. 11-20 (Conflictes i repressions a l'Antic Règim).
- (català) Vallés Borràs, Vicent Joan «Les ambaixades de la Germania davant Carles I». L'Avenç Revista d'història i cultura, 244, 2000, pàg. 36-60.
- (castellà) Vallés Borràs, Vicent. Institució Alfons el Magnànim. La Germania valenciana, 1 desembre 2000. ISBN 8478223398.