Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy
	;
Nom original	(fr) Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouÿ
Biografia
Naixement	10 juny 1842 ; París
Mort	19 febrer 1923 (80 anys); París
Dades personals
Formació	École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Ocupació	escultor, pintor
Membre de	Lliga de la Pàtria Francesa
Gènere	Pintura d'història, pintura de personatge i pintura religiosa
Moviment	Orientalisme i academicisme
Professors	Charles Gleyre, Émile Signol i Jean-Léon Gérôme
Alumnes	Émile Signol
Obra
	Obres destacables (1878) Adolphe Crémieux (en) ; (1888) The White Slave (en) ; (1888) Les Gardes-côtes gaulois (fr) ;
Família
Cònjuge	Térésa Marie Fisanne ; Caroline Evrard ; Valentine Peigné-Crémieux (1876–1876)
Fills	Jacques Théodore Jules Lecomte du Nouÿ; ( Caroline Evrard)
Pare	Jules Michel Lecomte
Germans	André Lecomte du Noüy
	Premis Cavaller de la Legió d'Honor; Premi de Roma ;
	Signatura

Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy (París, 1842 - 1923); pintor i escultor francès d'estil orientalista. Va ser alumne de Charles Gleyre i Jean-Léon Gérôme.

Biografia modifica

Lecomte du Noüy era el fill de Jules Michel Lecomte i de Félicité Alexandrine du Noüy i germà de l'arquitecte francès André Lecomte du Noüy (1844-1914). Va ser successivament estudiant de Charles Gleyre (1806-1874), Émile Signoles (1804-1892) i, finalment, de Jean-Léon Gérôme (1824-1904). La seva obra Francesca de Rimini et Paolo dans la caverne va marcar el seu debut als salons a París el 1863, on exposà regularment cada any. El 1866, als 24 anys, va guanyar una medalla de per Invocation de Neptune i va guanyar un segon premi al Premi de Roma pel seu Mort de Jocaste

Un carrer que porta el seu nom a París des de 1932.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Jules-Antoine Lecomte du Nouy