Jean-Michel Bayle
Jean-Michel Bayle (Manòsca, 1 d'abril de 1969) és un ex-pilot professional de motociclisme occità que ha triomfat tant en motocròs (amb dos Campionats del Món i tres AMA entre altres èxits) com en velocitat.[1]
 Bayle a la cursa de 250cc del GP dels EUA de 1993 (1993)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r abril 1969 (55 anys) Manòsca (França) |
| Dades personals | |
| Altres noms | JMB |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme, pilot de ral·lis |
| Esport | motocròs motociclisme de velocitat resistència (motociclisme) |
Premis
| |
| Lloc web | jeanmichelbayle.fr |
     | |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Temporades | 1985 - 1992 (motocròs) 1992 - 1999, 2002 (velocitat) |
| Equips | Kawasaki, Honda, Aprilia, Yamaha, Modenas |
| Palmarès en motocròs | |
| C. Món 125cc | 1 (1988) |
| C. Món 250cc | 1 (1989) |
| Total: 2 Campionats Mundials | |
| GP guanyats | 15 |
| C. AMA MX | 2 (1991, 250cc i 500cc) |
| C. AMA SX | 1 (1991, 250cc) |
| Victòries (AMA) | 25 |
| C. de França | 2 (1987-1988, 125cc) |
| Palmarès en Resistència | |
| Bol d'Or 24H de Le Mans | 1 (2002) 1 (2002) |
Trajectòria esportiva modifica
Bayle guanyà el Campionat del Món de motocròs de 125cc el 1988 i el de 250cc de l'any següent.[2] El 1991 se'n va anar a competir als EUA, esdevenint un dels pocs europeus a guanyar el Campionat AMA de motocròs, tant en 250cc com en 500cc. A més a més, arrodoní la temporada guanyant també el Campionat AMA de supercross 250cc.[3]
Havent guanyat la majoria dels campionats de motocròs, Bayle esdevingué un dels pocs motociclistes que han canviat d'aquesta disciplina a la velocitat. El 1992 va debutar-hi tot prenent part al Gran Premi de França en 250cc. La temporada de 1994 va córrer amb l'equip oficial d'Aprilia al Campionat del Món de 250cc i el 1996 va canviar al de 500cc com a membre de l'equip Kenny Roberts-Yamaha.[4] Bayle va aconseguir punts dues vegades durant la temporada de 1999.[5] Durant la seva carrera en velocitat, va córrer-hi 82 curses i va assolir una pole position a la categoria dels 250cc i dues a la dels 500, però mai no va acabar en posicions de podi.[4]
El 2002 formà equip amb Sébastien Gimbert i Nicolas Dussauge en curses de Resistència, aconseguint guanyar el Bol d'Or i les 24 Hores de Le Mans.[1]
Retirada modifica
Durant la temporada del 2002 Bayle patí reiterades lesions, decidint finalment retirar-se de les curses de velocitat després de córrer el Gran Premi d'Itàlia. Tot i així, actualment segueix disputant curses de motocròs i fins i tot ha competit al Campionat de França de trial.
Palmarès al Campionat del Món de Motocròs modifica
| Any | Motocicleta | 250cc | 125cc |
|---|---|---|---|
| 1986 | Kawasaki | - | 23è |
| 1987 | Honda | - | 3r |
| 1988 | Honda | - | 1r |
| 1989 | Honda | 1r | - |
| Total títols | 1 | 1 | |
| 2 mundials | |||
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Jean Michel Bayle. Inducted: 2000» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ «Profile - Jean-Michel Bayle» (en anglès). bestsports.com.br. [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ De la Torre, Juan Pedro «Campeones esenciales. Jean Michel Bayle» (en castellà). Moto Verde. Motor Press Ibérica [Madrid], núm. 478, maig 2018, p. 63.
- ↑ 4,0 4,1 «Jean Michel Bayle's profile» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 14 de juny 2012. [Consulta: 25 setembre 2010].
- ↑ «1999' 500 Grand Prix Race Results» (en anglès). lineone.net. Arxivat de l'original el 2001-02-24. [Consulta: 25 setembre 2010].
