Jean Baptiste Charles Dancla

compositor francès

Jean Baptiste Charles Dancla (Banhèras de Bigòrra, Alt Pirineu, 19 de desembre de 1817 - Tunísia, 9 d'octubre de 1917) fou un violinista i compositor francès.

Infotaula de personaJean Baptiste Charles Dancla

Retrat de Jean Baptiste Charles Dancla Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Charles Dancla Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement19 desembre 1817 Modifica el valor a Wikidata
Banhèras de Bigòrra (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1907 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Tunis Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrança
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióViolinista, compositor
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilRomanticisme
ProfessorsPierre Baillot Modifica el valor a Wikidata
AlumnesRémi Montardon i Édouard Nadaud Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansArnaud Philippe Dancla Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 49f3e97c-e2c0-40c7-b95d-e2ba95e177f8 Lieder.net: 30197 Discogs: 3381545 IMSLP: Category:Dancla,_Charles Allmusic: mn0001661995 Modifica el valor a Wikidata

Era germà del també violinista i compositor Leopold Dancla (1822-1895), del violoncel·lista Arnaud Dancla (1819-1862) i de la pianista i professora de música Laure Dancla (1822-1880). Estudià a París i hi fou deixeble de Baillot, Halévy i Berton, i el 1837 aconseguí el segon gran premi.

Dedicat quasi exclusivament a donar concerts, ben aviat se'l considerà com un dels violinistes més notables de l'escola francesa, i el 1857 fou nomenat professor del Conservatori de París on tingué entre altres alumnes Achille Simonetti[1] el cubà Brindis de Salas,[2] i al que amb els anys seria abat de l'Abadia de Sant Benet de Solesmes André Mocquereau.[3]

Va escriure més de 140 obres, entre elles les titulades:
L'école de l'expression;
L'école de la mélodies;
Petite école de la mélodie;
L'utile et l'eagréable;
L'art de moduler sur le violon
.

Nombroses, sonates, fantasies, concerts, simfonies, obertures, diverses composicions religioses i un Mètode de violí.

A més va escriure:Les compositeurs chefs d'orchestren, résponse à M. Gounod (París, 1873), i Miscellanées musicales (París, 1877).

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean Baptiste Charles Dancla
  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 56, pàg. 420 (ISBN 84 239-4556-1)
  2. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 9, pàg. 859 (ISBN 84-239-4509-X)
  3. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 46, pàg. 1181. (ISBN|84-239-4546-4)