Jean Gallon
Jean Gallon (París, 25 de juny de 1878 - París, 23 de juny de 1959)[1][2] va ser un compositor francès, director de cor i educador musical.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juny 1878 París |
| Mort | 23 juny 1959 (80 anys) París |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatoire de Paris |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, pedagog musical, director de cor, director d'orquestra, professor d'universitat |
| Ocupador | Conservatoire de Paris, professor (1919–1949) Académie Royale de Musique, director de cor (1909–1914) |
| Gènere | Música clàssica |
| Alumnes | Olivier Messiaen, Maurice Duruflé, Jeanne Demessieux, Pierre Sancan, Henriette Puig-Roget, Henri Challan, Jean Hubeau, Jean Rivier i Paul Bonneau |
| Família | |
| Germans | Noël Gallon |
   | |
Com el seu germà Noël Gallon, va estudiar al Conservatori de París, on va ser deixeble d'Albert Lavignac en harmonia, Louis Diémer en piano, Paul Vidal en acompanyament i Charles Lenepveu en composició.[2]
Va ser nomenat mestre de cor a Saint-Merri el 1894, després a Saint-Philippe-du-Roule el 19033. Entre 1906 i 1914, va dirigir els cors de la "Société des concerts du Conservatoire", i, de 1909 a 1914, els cors de l'Òpera de París.[1][2]
Entre 1919 i 1949, Jean Gallon va ser professor d'harmonia al Conservatori de París, on va formar molts músics. Va ser el primer a introduir a les seves lliçons desenvolupaments heretats de Fauré, Debussy i Ravel.[3] Va publicar exercicis d'harmonia per al Conservatori i, com a compositor, és autor d'un ballet presentat el 1914, Hansli le bossu, escrit amb el seu germà Noël Gallon1. També va compondre una Missa a quatre veus, orquestra i orgue (1898), Sis antífones per a orquestra de corda i orgue (1899), música de cambra i melodies.[1]
Les obres de Jean Gallon són poques, però d'"alta qualitat i artesania elegant" segons Alain Louvier, que elogia especialment les peces sagrades del compositor.[3]
Coma professor va ensenyar a músics tan destacats com:[1]
Referències modifica
Bibliografia modifica
- Theodore Baker i Nicolas Slonimsky (trad. Marie-Stella Pâris, préf. Nicolas Slonimsky), Dictionnaire biographique des musiciens [«Baker's Biographical Dictionary of Musicians»], t. 1 : A-G, Paris, Robert Laffont, coll. «Bouquins», 1995 (réimpr. 1905, 1919, 1940, 1958, 1978), 8e éd. (1re éd. 1900), 4728 p. (ISBN 2-221-06510-7).
- Marc Honegger (dir.), Dictionnaire de la musique: Les hommes et leurs œuvres. A-K, Paris, Bordas, coll. «Marc Honegger», 1993, nouvelle éd. (1re éd. 1970), 1232 p. (ISBN 2-04-019973-X).