JHOVE

(S'ha redirigit des de: Jhove)

JHOVE (JSTOR/Harvard Object Validation Enviroment)[1] és un projecte desenvolupat per la Universitat Harvard amb fins de preservació digital, degut a la necessitat d'implementar un sistema que fos capaç de comprovar automàticament el tipus de format que es vol afegir a qualsevol dipòsit digital.

JHOVE
Modifica el valor a Wikidata

Tipusprogramari lliure Modifica el valor a Wikidata
Versió estable
1.20.1 (29 març 2018)
1.28.0 (19 maig 2023) Modifica el valor a Wikidata
LlicènciaGNU LGPL Modifica el valor a Wikidata
Característiques tècniques
Sistema operatiuUnix, Microsoft Windows i macOS Modifica el valor a Wikidata
PlataformaMàquina Virtual Java Modifica el valor a Wikidata
Escrit enJava Modifica el valor a Wikidata
Format de fitxer d'escriptura
Equip
Desenvolupador(s)JSTOR, Biblioteca Harvard i Open Preservation Foundation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Més informació
Lloc webjhove.openpreservation.org Modifica el valor a Wikidata
Id. PRONOMx-sfw/255 Modifica el valor a Wikidata

Un dels grans problemes relacionats amb la informació digital per les administracions públiques i empreses esta relacionat amb la preservació digital de la documentació i dades que tenen en custòdia, aquests son conscients que estan obligats a conservar part d'aquesta informació a llarg termini per la seva reutilització, per tant és necessari aplicar procediments tècnics[2] que assegurin aquesta conversió i validesa a llarg termini, els passos d'un bon sistema de preservació digital haurien de complir les especificacions de la DTD (Document Type Definition)

Aquesta problemàtica està parcialment resolta gràcies al fet que institucions (Universitat Harvard) i altres organismes (JSTOR) entre altres estan treballant per trobar solucions en la dificultat de conservar tota la informació digital que generen actualment, en aquest article s'indiquen alguns dels avanços tècnics en informàtica aconseguits per aquests orgnanismes.

Un format de fitxer és una manera particular de codificar informació per al seu emmagatzemament dins d'un arxiu informàtic en la correcta identificació dels formats dels fitxers que volem conservar, perquè aquest coneixement que ens ofereix institucions com la Universitat Harvard sobre els objectes que vulguem preservar serà fonamental utilitzar els diferents sistemes i tècniques desenvolupades per implementar bons sistemes de preservació digital en organitzacions públiques i privades.

Aquest article, esta desenvolupat en algunes de les eines de programari que ajuden a la validació de formats, concretament en l'eina anomenada jhove, el seu concepte deriva d'un marc extensible de software desenvolupat per la universitat d' Harvard que ofereix determinades funcions que son claus per la identificació específica de formats, amb la idea de poder validar i caracteritzar els objectes digitals en els processos que s'utilitzen en la gestió de la preservació digital.

Definició específica modifica

jhove es un programa modular[3] i extensible formulat per la gestió dels formats digitals amb l'objectiu de la seva preservació, entre les seves funcions destaquem la identificació, validació i caracterització de formats proporcionant un llistat de xml.

Història modifica

El projecte jhove (JSTOR/Harvard Object Validation Enviroment) neix de la mà de la Universitat Harvard amb la col·laboració de JSTOR (sistema d'arxiu amb línea de publicacions acadèmiques) amb fins de preservació digital, la proposta anava enfocada al desenvolupament d'un sistema que fos capaç de comprovar automàticament el tipus de format en que esta codificat els diversos recursos que es van incorporant al dipòsit digital. El programari jhove, creat per aquestes dues institucions esta estructurat en diferents fases:

  1. Identificació del format del recurs
  2. Validació del contingut, especificant si és correcta la identificació del format
  3. Ens indica el nivell de conformitat
  4. Per últim obtenim la caracterització dels elements propis del format que s'ha incorporat en el dipòsit digital

Característiques d'un reconeixedor d'objectes digitals modifica

Alguns dels programaris[4] (programari, en anglès) desenvolupats per la detecció de formats estan basats en la informació rebuda per alguns dels registres que existeixen actualment, aquestes aplicacions proporcionen una sèrie de funcions relacionades amb el protocol OAIS (reference model for an open archival information system) desenvolupat per la nasa.

Les característiques principals d'aquestes aplicacions són les següents:

  • Identificar: a partir d'un fitxer ens indiquen el tipus de format digital que correspon
  • Validar: amb la informació captada d'aquest recurs i les seves metadades identificades el programari és capaç de verificar la correcte especificació dels elements analitzats.
  • Caracteritzar: aquesta funció correspon a les dades tècniques descriptives que son necessàries per identificar les propietats de l'objecte digital.
  • Normalitzar: és la conversió del fitxer analitzat, a un altre format acceptat per l'organització que esta realitzant la preservació dels recursos que te en custòdia.

Alguns dels programaris més coneguts per aquest objectiu concret son:

  • DROID:[5](Digital Record Object identification)
  • Jhove[6] (Jstor/Harvard Object Validation Enviroment)
  • Xena[7] (xml Electronic Normalising for archvies)

Instal·lació i configuració modifica

Requisits modifica

Jhove utilitza el tipus d'escriptura que ofereix el llenguatge Java (programari orientat a objectes amb camps) per ajustar-se a Java 2 Platform, Standadr edition (J2SE) 1.5[8] això és necessari per al correcte funcionament del programari, per tant pot ser utilitzat en qualsevol plataforma OS X Windows u Unix.

Instal·lació modifica

A través de la pàgina JHOVE Web Site ofereix un tutorial molt complert on detallen els passos a seguir per aconseguir una instal·lació correcte pel funcionament del programari, la clau esta en el directori principal Jhove, donen una sèrie d'exemples indicant la còpia de la plantilla de script controlador Jhove

Per una instal·lació bàsica de Jhove 1.11[9] es pot baixar el fitxer Jhove 1.11 de SourceForge per després descomprimir-ho

Seguidament els fitxers descomprimits s'enviaran a un directori que deixi escriure la instrucció següent:

«C:\ Program Files»

Configuració modifica

En el cas que es tingui el prgormari de Windows 7 sera nececessari la configuració de Java, els passos a seguir es poden visualitzar a través del següent enllaç Tutorial instal·lar Java (JDK) en windows 7.

Quant a la configuració de Jhove cal localitzar el fitxer jhove.conf a través de la carpeta \ Jhove \ conf,

  • Boto dret editar i localitzar l'element <jhoveHome>, ubicació per jhove per exemple en el directori C:\Program Files\jhove afegir <jhoveHome>, per tant obtindrem el següent resultat <jhoveHome>”C:\Program Files\jhove”</jhoveHome>
  • Continuació es localitzarà l'element <tempDirectory> en el fitxer jhove.conf, aquesta vegada a través de la carpeta \ Temp del sistema Windows introduirem el path (ruta en anglès) de la carpeta \ Temp i el resultat sera el següent <tempDirectory>C:\Users\preserva\AppData\Local\Temp</tempDirectory>
  • Guardar el fitxer sense fer canvis, i localitzar el fitxer jhove_bat.tmpl en la carpeta \ jhove s'enganxara el contingut i s'anirà a cercar JHOVE_HOME, definir el path a través d'aquesta definició JHOVE_HOME="C:\Program Files\jhove"
  • En el mateix fitxer es pot localitzar l'element JAVA_HOME per definir el path del directori jre de Java es desplaça la carpeta on la seva ubicació estara en aquesta ruta. C:\Program Files\jhove

Una vegada instal·lat i configurat Jhove, es trobarà els diversos mòduls i formats[10] dels gestors de sortida, una vegada es demana que Jhove es posi a treballar es dona l'opció de fer les especificacions amb format xml, tenim en la distribució inicial els següents mòduls estàndard.

També informen des de JHOVE Web Site que està subjecte a la llicència GNU Lesser General Public License (LGPL).

Referències modifica

  1. «JHOVE - JSTOR/Harvard Object Validation Environment». [Consulta: 2 maig 2016].
  2. López Medina, A. «Guía para la creación de un repositorio institucional.». [Consulta: 4 maig 2016].
  3. Térmens, M., & Ribera, M «El control de los formatos en la preservación digital. XI Jornadas españolas de documentación,». Universitat de Barcelona. Facultad de Biblioteconomía y Documentación, (2009)., pàg. 146 [Consulta: 23 abril 2016].
  4. Serra Serra, J. «Gestión de los documentos digitales: estrategias para su conservación». Universitat de Barcelona, 2007 [Consulta: 23 abril 2014].
  5. «DROID». [Consulta: 18 abril 2015].
  6. «Jhove». Arxivat de l'original el 2005-09-24. [Consulta: 18 abril 2015].
  7. «XENA». [Consulta: 19 abril 2015].
  8. «Java 2 Platform, Standadr edition (J2SE) 1.5». [Consulta: 23 abril 2016].
  9. «JHOVE, versión 1.11». Arxivat de l'original el 2016-05-13. [Consulta: 24 abril 2016].
  10. «PRESERVACIÓN LARGO PLAZO: Formatos, medios y estándares». [Consulta: 24 abril 2016].[Enllaç no actiu]
  11. «BYTESTREAM Module». [Consulta: 23 abril 2016].
  12. «Descripción general de JPEG». [Consulta: 23 abril 2016].
  13. «Descripción general de JPEG 2000». [Consulta: 23 abril 2016].

Bibliografia modifica

  • JHOVE, J. Harvard Object Validation Environment. Information available at: jhove
  • Freixinet, L. T. (2008). Preservación digital, el reto del futuro. Unidad de sistemas de reproducción documentos del Archivo Municipal de Zaragoza pdf Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
  • Térmens, M. (2009). Investigación y desarrollo en preservación digital: un balance internacional= Research and development in digital preservation: an international review. El profesional de la información, 18(6), 613-624 pdf
  • Keefer, A. (2005). Preservación digital y depósitos institucionales. El profesional de la información, 14(6), 404-406.
  • Hernando-De-Larramendi, L., Domínguez-Muriel, J., Viedma-Peláez, A., Hernández-Carrascal, F., & Agenjo, X. (2009). Datos y metadatos: la normalización dinámica de los elementos y de los procesos constituyentes de una Biblioteca Virtual.

Enllaços externs modifica