Jim Thorpe
Jacobus Franciscus "Jim" Thorpe (fox i sauk: Wa-Tho-Huk Sendera Brillant) (28 de maig de 1887 – 28 de març de 1953) era un atleta indi sauk d'Oklahoma. És el pare de l'activista ameríndia Grace Thorpe i avi de Dagmar Thorpe, intel·lectual i també activista. És considerat un dels atletes més versàtils de l'esport modern: va guanyar medalles d'or Jocs Olímpics en les proves de pentatló i decatló, a més de jugar a futbol americà, beisbol i bàsquet a nivell universitari i professional.[1] Va perdre els títols olímpics després de descobrir-se que havia cobrat per jugar dues temporades en lligues menors de beisbol abans de competir als Jocs Olímpics, violant les regles de l'estatut de l'amateurisme vigents en aquell moment.[2]
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
Competint per  Estats Units
| |||
| Atletisme | |||
Jocs Olímpics 
| |||
| Or | Estocolm 1912 | Decatló | |
| Or | Estocolm 1912 | Pentatló | |
Thorpe era d'ascendència indígena americana i immigrant europea. Criat a la nació Sac i Fox a Oklahoma, va ser anomenat Wa-Tho-Huk, traduït com "Un Camí Il·luminat per una Gran Llum".[3] Va jugar a diversos equips de jugadors amerindis al llarg de la seva carrera, i va visitar petits pobles rurals com a jugador professional de bàsquet amb un equip compost enterament per indígenes nadius nord-americans.
El 1950 va ser nomenat l'atleta més gran de la primera meitat del segle XX als Estats Units per l'Associated Press(AP);[4] el 1999 la mateixa AP el va col·locar com a tercer a la llista dels millors atletes del país a tot el segle xx.
La seva carrera esportiva professional va acabar en els anys de la Gran Depressió, la qual cosa li va dificultar guanyar-se la vida. Va treballar en ocupacions poc usuals, vivint els anys finals en la pobresa, patint d'alcoholisme crònic. El 1983, trenta anys després de la seva mort, el Comitè Olímpic Internacional (COI) li va tornar els seus títols olímpics.
Carrera amateur modifica
Va néixer al territori indi de l'estat d'Oklahoma, fill de pare irlandès, Hiram Thorpe, i mare índia, Charlotte Vieux, que era filla d'un francès i una índia. Estudià a la Universitat de la Nació Índia de Haskell, a Lawrence (Kansas). L'any 1904, ingressà a l'Escola Industrial Índia de Carlisle (Pennsilvània), on començà a jugar a futbol americà. Aquest mateix any morí el seu pare i Jim abandonà l'escola per retornar-hi el 1907, començant la seva carrera atlètica.
L'any 1911 guanyà amb la seva escola el campionat nacional de futbol americà. Malgrat que era el seu esport favorit, fou en atletisme on assolí els seus majors èxits. L'any 1912 participà als Jocs Olímpics d'Estocolm de 1912 on guanyà la medalla d'or en pentatló i decatló. L'any següent, li foren retirades les medalles per haver jugat beisbol professional.[5] La seva filla Grace Thorpe lluità pel retorn de les medalles arrabassades al seu pare injustament, i per la inclusió de les seves marques a la llista de rècords mundials.
Carrera professional modifica
L'any 1913, Thorpe signà un contracte amb els New York Giants de beisbol,[6] amb els quals jugà esporàdicament durant tres temporades. Després de jugar a les lligues menors amb els Milwaukee Brewers el 1916,[7] retornà als Giants el 1917, essent venut als Cincinnati Reds la mateixa temporada. Continuà als clubs Giants, de nou, i als Boston Braves. En total disputà 289 partits a la lliga.[8] Continuà jugant a beisbol a les lligues menors fins al 1922.[9]
De forma paral·lela fou professional en el món del futbol americà. El 1915 fitxà pels Canton Bulldogs on cobrà $250 per partit[10] i guanyà els campionats de 1916, 1917 i 1919. El 1920, els Bulldogs foren un dels 14 equips que fundaren l'American Professional Football Association (APFA), que més tard esdevingué la National Football League (NFL).[11] Thorpe fou nomenat primer president de l'APFA.[12] Es retirà del futbol havent jugat als següents equips:[9]
- Canton Bulldogs (1915–1917, 1919–1920, 1926)
- Cleveland Tigers (1921)
- Oorang Indians (1922-1923)
- Rock Island Independents (1924-1925)
- New York Giants (1925)
- Chicago Cardinals (1928)
El 1950, fou considerat per l'agència de notícies AP, com el millor esportista dels primers 50 anys de segle. El 1963 fou inclòs al Saló de la Fama de la NFL.[9] Els darrers anys de Thorpe no foren massa bons. Va caure en la pobresa i morí alcohòlic el 1953. L'any 1982 se li restauraren les medalles.[13]
Galeria modifica
 |
 |
 |
 |
Referències modifica
- ↑ «-of-modern-olympics-athletes/ 20 Most Outstanding Performances of Modern Olympics Athletes».
- ↑ «Biografía de Jim Thorpe» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-03-07. [Consulta: 22 març 2009].
- ↑ «Canton Bulldogs» (en anglès). [Consulta: 22 març 2009].
- ↑ «Biografía de Jim Thorpe». Arxivat de l'original el 2009-03-31. [Consulta: 22 març 2009].
- ↑ Neyer, Rob. Rob Neyer's Big Book of Baseball Lineups (en anglès). Simon and Schuster, 2003, p. 269. ISBN 0743241746.
- ↑ Thorpe is to Play Ball with Giants; Famous Indian Athlete Accepts McGraw's Terms Over the Telephone., The New York Times, 1 de febrer, 1913, consultat el 2 d'abril, 2007.
- ↑ Jim Thorpe's Speed Big Hit In A.A., The Janesville Daily Gazette , 10 de juliol, 1916, consultat el 19 de febrer, 2008.
- ↑ Jim Thorpe, baseball-reference.com, consultat el 23 d'abril, 2007.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Nauright, John. Sports around the World: History, Culture, and Practice (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 408.
- ↑ Neft, Cohen, and Korch. pg. 18
- ↑ Porter, David L. Biographical Dictionary of American Sports (en anglès). 1992-1995 supplement for baseball, football, basketball, and other sports. Greenwood Publishing Group, 1995, p. 559. ISBN 0313284318.
- ↑ Neft, Cohen, and Korch. pg. 20
- ↑ Anderson, Dave. Jim Thorpe's Medals, The New York Times, 22 de juny, 1975, consultat el 23 d'abril, 2007.
Bibliografia modifica
- Neft, David S.; Cohen, Richard M.; Korch, Rick. The Complete History of Professional Football from 1892 to the Present (en anglès). St. Martin's Press, 1994. ISBN 0-312-11435-4.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jim Thorpe |