Joan Amorós i Andreu

Joan Amorós i Andreu[1] (Barcelona, 10 de juny de 1936 - Madrid, 16 de novembre de 2016)[2] pare de Carmen Amorós i Valldaura, fou un director de fotografia català. Se l'inclou per l'estil de la seva obra dins de l'anomenada "Escola de Barcelona" i la seva carrera al cinema va començar en 1956 manejant la càmera i des de 1961 en la fotografia. En 1989 va ser candidat al Premi Goya a la millor fotografia per Esquilache i en 1992 va guanyar el premi del Cercle d'Escriptors Cinematogràfics a la millor fotografia per la pel·lícula Las cartas de Alou.

Infotaula de personaJoan Amorós i Andreu
Biografia
Naixement10 juny 1936 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort16 novembre 2016 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya
Activitat
OcupacióDirector de fotografia

IMDB: nm0025280 Allocine: 59391 Allmovie: p79549 TMDB.org: 1005622 Modifica el valor a Wikidata

Filmografia modifica

Director de fotografia
Operador de càmera
  • Entre las piernas (1999) dir. Manuel Gómez Pereira.
  • Cha-cha-chá (1998) dir. Antonio del Real.
  • El amor perjudica seriamente la salud (1996) dir. Manuel Gómez Pereira.
  • Libertarias (1996) dir. Vicente Aranda.
  • Cómo ser mujer y no morir en el intento (1991) dir. Ana Belén.
  • Bajarse el moro (1989)
  • El pecador impecable (1987) dir. Augusto Martínez Torres.
  • Redondela (1987)
  • El año de las luces (1986) dir. Fernando Trueba.
  • Sé infiel y no mires con quién (1985) dir. Fernando Trueba.
  • Loca por el circo (1982)
  • Asesinato en el Comité Central (1982)
  • La próxima estación (1982)
  • Los gallos de la madrugada (1971) (fotògraf submarí)
  • Siguiendo el buen camino: Por las tierras de España. El Paraíso de España. Islas Baleares (1971) (segon camarógraf submari)
  • Siguiendo el buen camino: Por las tierras de España. La Costa Brava (1971) (segon camarògraf submarí)
  • Mercancía humana
  • Producción y turismo (1964) (segon assistent de càmares)
  • El último verano (1961) (càmara addicional)
  • Escuela de periodismo (1956) (assistent de càmara)

Referències modifica

Enllaços externs modifica