Joan IV de Rappolstein
Joan IV de Rappolstein dit el Vell fou fill d'Enric IV de Rappolstein i va governar en indivisió amb el seu pare en els dominis de Rappolstein de les dues branques el 1338. Va ser un guerrer valerós.
Biografia | |
---|---|
Naixement | segle XIII |
Mort | 1368 |
Família | |
Cònjuge | Elisabeth of Geroldseck (en) |
Fills | Brunó de Rappolstein, Ulrich IX von Rappolstein (en) |
Pares | Enric IV de Rappolstein i Susanna von Geroldseck (en) |
Els Rappolstein van rebre diversos feus de la Casa d'Àustria: el poble de Guémar el 1337, o encara el castell de Judenburg i el poble de Bonhomme cap a 1320. Va abraçar amb ardor la causa de Lluís de Baviera contra Frederic el Bell en la seva rivalitat per a la corona imperial. Lluís li va atorgar el 1315, en recompensa als seus serveis, mil marcs en diners. La reputació dels Ribeaupierre/Rappolstein no va fer més que créixer i el seu nom figura en els tornejos de Rastibona, d'Ingelheim, al Baix Rin i en altres ciutats d'Alemanya.
Cap a 1345, els burgesos de Munster, aprofitant les dissensions i incursions freqüents comeses pels Vosgians s'estengueren als districtes de Fraize i de Clevecy, mentre que Joan de Rappolstein, el fill de Joan IV el Vell, entrava amb les armes a la mà a les terres de les abadies de Senones i de Moyenmoutier. Joan reivindicava els drets de la seva família a l'advocacia o defensa (protecció) de Rorschweyer o Rorschwihr que pertanyia a la darrera. Davant el rebuig de l'abat Bencelin, el cavaller va lliurar el monestir al pillatge, va fer carregar de cadenes al seu abat i se'l va emportar presoner. El prelat fou objecte de mals tractaments i va morir en mans de vassalls de Joan de Rappolstein.[1]
El duc Raül el Valent recentment escollit va decidir combatre el senyor de Rappolstein. Va retirar les seves tropes de la vall de Galilea i les va enviar en persecució de Joan de Rappolstein, amb ordre de portar-lo mort o viu. El pare del cavaller, Joan IV el Vell, es va llançar llavors als peus del duc Raül i sol·licita el perdó per al seu fill. El duc afectat per les llàgrimes del vell va revocar la sentència de mort i va condemnar a Joan a una penitència honorable, cap nu, en camisa i una torxa a mà, va haver de donar a l'abadia deu soldades de terra[2] per a l'aniversari de l'abat, i va enviar a Joan en pelegrinatge a Sant Tomàs de Cantorbery, el bordon a la mà i el maletí a la cintura.
A la mort del duc Raül a la batalla de Crécy el 25 d'agost de 1346, els estrasburgesos i els colmarians reunits per a la circumstància als habitants de Munster, es van escampar de nou pels Vosges (1346); van fer la guerra als monestirs i al capítol de Saint-Dié per vells litigis sobre els béns que aquests establiments religiosos posseïen a Alsàcia. Els alsacians es van limitar a saquejar l'abadia de Moyenmoutier per venjar a Joan de Rappoltstein.[3]
El 1362, Ulric, landgrave de la Baixa Alsace va autoritzar a Joan a constituir una viduïtat en benefici de la seva dona Elisabet, filla de Walter de Hohen-Geroldseck, una suma de 224 marcs de diners sobre una cort a Guémar, sobre un molí, sobre les cases i altres béns i rendes situats al mateix indret. Va morir el 1368.
Notes
modifica- ↑ N. F. Grava Histoire de Saint-Dié, pàg. 169
- ↑ Una soldada de terra eren uns ingressos de diners responent segons la taula de Priestly. Aquesta manera de redimir el crim era dita composició, i era arranjada segons la qualitat de l'ofensor i de la persona ofesa
- ↑ . N F. Gravier Histoire de Saint-Dié, pàg. 170
Referències
modifica- Sitzmann, Édouard : Dictionnaire de biographie des hommes célèbres de l'Alsace, Rixheim, Imprimerie F. Sutter & Cie, 1910, 2 volumes