Joan Manuel del Pozo i Àlvarez
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (La Roda de Andalucía, Andalusia, 13 de novembre de 1948) professor de filosofia i polític català d'origen andalús. Ha viscut, des de molt petit, a Ribes de Freser i Ripoll, i posteriorment a Figueres i a Girona. Va estudiar a Ripoll, Vic, Comillas i Barcelona.
Activitat acadèmica
modificaÉs doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor de Filosofia Antiga, Filosofia Política i Ètica de la Comunicació a la Universitat de Girona (des de 1987).[1] Havia estat professor d'Institut a Ripoll (1973-77) i catedràtic a Figueres (1977-82). Tutor d'Humanitats a la UOC (1996-06). Vicerector d'Investigació i Transferència del Coneixement a la Universitat de Girona (2000-02). Membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Filosofia (2002-2007). És col·laborador i ha estat director de l'Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària del Campus Arnau d'Escala (des de 2004). Va ser síndic de la Universitat de Girona entre 2014 i 2022, quan va ser substituït per Montserrat Palma.[2]
En filosofia antiga ha traduït per a la Fundació Bernat Metge les obres de Ciceró De natura deorum (1988: vol. I, i 2003: vol. II), De re publica (2006) i Paradoxa Stoicorum (2013) i ha publicat la monografia Cicerón: conocimiento y política, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1993 i diversos articles sobre el mateix autor. Algunes de les publicacions en filosofia social i política són: "Libertades en equilibrio en una sociedad democrática", Sistema, núm. 103, juliol 1991, pàgs. 67-88, la col·laboració en el llibre Etica laica y sociedad pluralista, Madrid, Ed. Popular, 1993, “Valors en canvi per a una societat nova”, FRC-Fundació Rafael Campalans, n.1, oct. 2000, pàgs. 72-83, el llibre conjunt amb Aliou Diao, El blanc i el negre: un diàleg a fons sobre immigració, drets i ciutadania, editat per GRAMC-Girona, 2003, "Política i valors" a FRC-Revista de Debat Polític, núm 15, Primavera 2008, pàgs. 24-29 o la Introducció, traducció directa del llatí al català i notes de la Utopia de Thomas More, Girona, Ed. Accent, 2009. És autor de l'assaig Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l'educació a través de seixanta conceptes, Ed. 62, 2014.
La part més significativa de les seves conferències versa sobre educació, ciutats educadores, ètica i valors, universitat i recerca, oratòria o filosofia antiga i filosofia política. Algunes de les publicacions i de les conferències que han estat redactades prèviament o transcrites a partir de gravacions, es poden trobar reproduïdes a la seva pàgina web.
Activitat política
modificaA les eleccions generals de 1982 va iniciar l'exercici de responsabilitats polítiques en ser elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per Girona. Va ser reelegit a les eleccions generals de 1986, 1989 i 1993. Va formar part de la Comissió Constitucional, on portà temes de drets fonamentals i llibertats públiques com objecció de consciència –va ser ponent de la Llei 48/84 d'Objecció de Consciència i la Prestació Social Substitutòria-, llibertat d'expressió, sectes –va ser president de la Comissió d'Estudi de les Sectes a Espanya el 1988-89- i portaveu del Grup Socialista a la Comissió Mixta Congrés-Senat d'Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic, encarregada de debatre, aprovar i seguir el desplegament dels plans de recerca científica derivats de la Llei de la Ciència.
L'any 1995 va ser elegit regidor del PSC a l'Ajuntament de Girona i reelegit en els mandats de 1999 i 2003. Fou primer Tinent d'Alcalde, i exercí responsabilitats en Participació, Educació i Cooperació.
Va participar en el Pacte Nacional per l'Educació, com a coordinador de l'àmbit de Corresponsabilitat dels Ajuntaments amb l'Educació (2004-05). Fou membre del Consell Escolar de Catalunya i president de la seva Comissió de Programació (2005-06) El maig de 2006 fou nomenat pel president Pasqual Maragall conseller d'Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la formació del nou govern al novembre del mateix any. Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i presidí la seva Comissió de Cooperació (2006-08). Conseller del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2008-12).
Referències
modifica- ↑ «Biografia de Joan Manuel del Pozo, nou conseller d'Educació i Universitats». VilaWeb, 13-05-2006. [Consulta: 6 abril 2017].
- ↑ Verdaguer, Marc «Montse Palma relleva Del Pozo com a síndica de la Universitat de Girona». Diari de Girona, 18-02-2022.
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- AAVV - AICE (Edit. per Eulàlia Bosch) (2009) Educació i vida urbana: 20 anys de Ciutats Educadores, Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Diputació Barcelona, p. 23
- Campus Arnau d'Escala - Observatori d'Ètica Aplicada a la Intervenció Social Arxivat 2016-03-09 a Wayback Machine.