Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg

aristòcrata alemany

Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg (en alemany Johann Reinhard III. von Hanau) va néixer a Rheinau (Alemanya) el 31 de juliol de 1665 i va morir a Philippsruhe el 28 de març de 1736. Era fill de Joan Reinhard II (1628-1666) i d'Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler (1640-1693). Va governar el Comtat d'Hanau-Lichtenberg des del 1680, i el de de Hanau-Münzenberg des del 1712.

Infotaula de personaJoan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(de) Johann Reinhard III. von Hanau Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1665 Modifica el valor a Wikidata
Rheinau Modifica el valor a Wikidata
Mort28 març 1736 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Schloss Philippsruhe (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
SepulturaJohanneskirche (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Estrasburg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte Modifica el valor a Wikidata
FamíliaHanau (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeDorotea Frederica de Brandenburg-Ansbach (1699–) Modifica el valor a Wikidata
FillsCarlota de Hanau-Lichtenberg Modifica el valor a Wikidata
ParesJoan Reinhard II de Hanau-Lichtenberg Modifica el valor a Wikidata  i Anna Magdalena de Birkenfeld-Bischweiler Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana Magdalena de Hanau-Lichtenberg, Louise Sophie de Hanau-Lichtenberg i Philippe-Reinhard de Hanau-Münzenberg Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 119618004 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

La formació de Joan Reinhard, conjuntament amb el seu germà gran Felip Reinhard, el va portar a passar diverses temporades per tot Europa, a Estrasburg primer, i després a Ginebra, a Torí, a París, al Països Baixos i a Anglaterra. Més tard, a Milà, a Venècia i a Roma.

A l'edat de 15 anys, heretà el govern del Comtat d'Hanau-Lichtenberg, actuant com a tutors la seva mare i el seu oncle, el duc Cristià II de Zweibrücken-Birkenfeld (1637-1717), mentre que al seu germà li corresponia el comtat de Hanau-Münzenberg. Degut a la Guerra de Successió del Palatinat i a la Guerra de Successió Espanyola la situació econòmica de l'Alt Rin i del comtat de Hanau-Lichtenberg empitjorà notablement, fet que Joan Reinhard va intentar contrarestar amb exempció d'impostos per als seus súbdits.

Després de la mort del seu germà, el 1712, Joan Reinhard va poder reunificar els dos comtats, alternant-hi la seva residència. Durant el seu govern es va viure una puixança cultural, i va fer construir els palaus de Bouxwiller i el d'Estrasburg, avui seu de l'Ajuntament, al comtat d'Hanau-Lichtenberg; i els de Philippsruhe i de Hanau, al de Hanau-Münzenberg.

Matrimoni i fills modifica

Joan Reinhard es va casar el 20 d'agost de 1699 amb la comtessa Dorotea Frederica de Brandenburg-Ansbach (1676-1731), filla de Joan Frederic de Brandenburg-Ansbach (1654-1686) i de la princesa Joana Elisabet de Baden-Durlach (1651-1680). El matrimoni va tenir una filla: Carlota Cristina (1700-1731), casada amb el príncep Lluís VIII de Hessen-Darmstadt (1691-1768).

En no haver-hi descendència masculina, l'herència del comtat de Hanau s'unia als dominis de Hessen-Darmstadt per raó del casament de la seva única filla. Però en morir aquesta abans que el seu pare, s'obrí un conflicte entre les dues famílies que acabà amb una important compensació econòmica a favor de Joan Reinhard, a canvi de la cessió definitiva del seu comtat als hereus de Hessen-Darmstadt.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Reinhard III de Hanau-Lichtenberg
  • Rudolf Bernges: Aus dem Hofleben des letzten Grafen von Hanau Johann Reinhard. In: Hanauisches Magazin 11. Hanau 1923.
  • Reinhard Dietrich: Die Landesverfassung in dem Hanauischen = Hanauer Geschichtsblätter 34. Hanau 1996. ISBN 3-9801933-6-5
  • Samuel Endemann: Reisen der beiden Grafen Philipp Reinhard und Johann Reinhard von Hanau. In: Hanauisches Magazin 3 (1780), 36., 37., 41., 45.-47. Stück.
  • J. G. Lehmann: Urkundliche Geschichte der Grafschaft Hanau-Lichtenberg im unteren Elsasse. 2 Bde., o.O. 1862. ND Pirmasens 1970, S. 512ff.
  • Günter Rauch: Hanau und Kassel. Zum Aussterben des Hanauer Grafenhauses. In: Neues Magazin für Hanauische Geschichte 9 (1987), S. 57 – 70.
  • Reinhard Suchier: Genealogie des Hanauer Grafenhauses. In: Festschrift des Hanauer Geschichtsvereins zu seiner fünfzigjährigen Jubelfeier am 27. August 1894. Hanau 1894.
  • Richard Wille: Die letzten Grafen von Hanau-Lichtenberg = Mitteilungen des Hanauer Bezirksvereins für hessische Geschichte und Landeskunde 12. Hanau 1886, S. 56-68.
  • Ernst Julius Zimmermann: Hanau Stadt und Land. 3. Auflage, Hanau 1919. ND 1978.