Viquipèdia

Joan Senent-Josa

periodista espanyol

Joan Senent-Josa (Barcelona, 1947- Barcelona,13 de desembre de 2023) va ser un biòleg, periodista i traductor català. Va estudiar biologia a la Sorbona de París, on va viure cinc anys amb una beca del govern francès. Els anys 1967 i 1968 actuava a París com a delegat de relacions internacionals del Sindicat Democràtic d'Estudiants.[1]

Infotaula de personaJoan Senent-Josa
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
MortBarcelona 13/12/202
Dades personals
FormacióLa Sorbona, París
Activitat
OcupacióBiòleg, periodista i traductor

Va ser col·laborador habitual de les revistes El Viejo Topo,[2] i Triunfo[3] i del diari El País.[4]

Va fundar i dirigir la revista Ciència durant la seva segona etapa del 1980 al 1991.[5][6][7] I va reivindicar els orígens de la literatura de ciència-ficció en català.[8]

Juntament amb la biòloga Montserrat Vallmitjana, el 1982 van tenir cura de l'edició en català de L'origen de les espècies de Charles Darwin.[9]

Va ser un espeleòleg reconegut per investigar insectes de les profunditats. Hi ha dues espècies d'escarabats que porten el seu nom: Subilsia senenti (Español 1967), que va descobrir a la Serralada de l'Atlas, al Marroc, i Troglocharinus senenti (Escolà 1967), una troballa a la serralada del Montsec de Rúbies.[1]

Senent-Josa va ser militant maoista actiu fins a la mort de Mao i el descobriment dels crims de la Revolució Cultural, que va considerar «una revolució dins la revolució» que va acabar malament. Va continuar sent un admirador de la Xina.[10] De 1974 a 1977, va militar en el Partit del Treball d’Espanya, que abandonà arran de la crisi que va viure aquesta organització política i que va acabar amb l’expulsió de bona part de la direcció de Catalunya.[cal citació]

Va participar en el documental Morir de dia, un relat de les morts que va deixar l'heroïna durant les dècades de 1980 i 1990.[11][12][13]

Va ser fundador el 1993 de l'Associació Lliure Antiprohibicionista (ALA), un centre de debat polític i club de cànnabis situat al barri barceloní de Sants.[1]

Obres modifica

Llibres modifica

  • Miseria y dependencia científica en España (Barcelona: Laia, 1977) ISBN 84-7222-383-3[14]
  • Conocer Mao y su obra (Barcelona: Dopesa1978) ISBN 84-7235-364-8[14]
  • L'origen de les espècies, de Charles Darwin (curador, junt amb Montserrat Vallmitjana; traducció de Santiago Albertí i Constanza Albertí; epíleg de Thomas Glyck)) (Barcelona: Edicions 62) ISBN 84-297-1916-4[14]
  • Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua (Narcís Monturiol, Joan Senent-Josa) (Barcelona: Altafulla, 1982) ISBN 84-85403-38-X
  • Què és la vida?: l'aspecte físic de la cèl·lula viva; i la ment i la matèria , d'Erwin Schrödinger, Jorge Wagensberg, Joan Senent-Josa (Barcelona: Edicions 62, 1984) ISBN 84-297-2198-3[14]

Articles modifica

  • Per a articles de Joan Senent Josa vegeu-ne la fitxa a Dialnet.[14]

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Segura, Cristian. «El fantasma de Senent-Josa». El País - Quadern.
  2. ↑ «Nuevo biologismo; nuevo fascismo, un article de Joan Senent Josa a El Viejo Topo». La web sense nom, 15-10-2011. [Consulta: 8 febrer 2024].
  3. ↑ «Articles publicats a Triunfo del 1972 al 1978» (en castellà). Triunfo Digital. [Consulta: 8 febrer 2024].
  4. ↑ Senent-Josa, Joan. «El "Diario del Pueblo", factor clave de la política china» (en castellà). El País, 31-12-1977.
  5. ↑ Vallmitjana, Montserrat «Ciència magazine, second period (1980–1991): Recovering normality for the Catalan scientific language» (pdf). Contributions to Science, 9, 2013, pàg. 177-182. DOI: doi: 10.2436/20.7010.01.177. ISSN: 1575-6343 [Consulta: 8 febrer 2024].
  6. ↑ «Els primers passos i el rerefons de ‘(ciència)’».
  7. ↑ «Política editorial revista Ciència 2ª època». Arxivat de l'original el 2017-03-15. [Consulta: 14 març 2017].
  8. ↑ «Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia».
  9. ↑ «datos.bne.es - L'origen de les espècies.» (en castellà). Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 30 abril 2024].
  10. ↑ «Entrevista a Joan Senent Josa, biòleg».
  11. ↑ «'Morir de día' abre las venas olvidadas de la Transición».
  12. ↑ «Un documental retrata la llegada de la heroína a Barcelona en los años 70».
  13. ↑ «Víctimes de la contracultura».
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 «Joan Senent-Josa - Artículo de revistas - Libros» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 30 abril 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joan_Senent-Josa&oldid=33448674»