Joan de Bònia
Joan de Bònia (Johannes Bonie) (?, Regne de València – ?, després de 1485) fou un metge i astròleg valencià del segle xv.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XV  Regne de València |
| Mort | segle XV |
| Activitat | |
| Ocupació | traductor, metge, astròleg |
Biografia modifica
Joan de Bònia apareix breument en el De viris illustribus catalanis, opuscle biogràfic del notari i arxiver reial català del segle xv, Pere Miquel Carbonell, amb la referència següent:
- "Bonia Valentinus.
- Bonia Valentinus astrologorum et mathematicorum huius aetatis princeps."
- ("Bònia, valencià.
- Bònia, valencià, fou el primer dels astròlegs i matemàtics de la seva època.")[1]
Bònia fou un dels primers professors de l'escola de cirurgia de València. També va ser metge del rei Renat d'Anjou.[2]
Obra modifica
A Joan de Bònia, es deuen dues traduccions d'un tractat àrab (citat com a Risala o Tractat d'Alí, d'autor fins ara desconegut), relatiu al sexagenarium (el quadrant de sinus, un instrument de càlcul universal, astronòmic i aritmètic).[3]
La primera de les traduccions de Joan de Bònia del referit tractat, duta a terme de l'original àrab al valencià (Lectura del sextant), és de 1456 i conté 20 capítols. El 1463, en feu una traducció de la versió valenciana al llatí (Lectura sexagenarii), inacabada, segons el que se n'ha conservat.[4] Aquesta versió llatina, Bònia la dedicà a Ferran Valentí, un jurista i teòleg valencià.[5][6]
Notes modifica
- ↑ Traducció al català de Mariàngela Vilallonga en el seu llibre ‘’Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell'’, pàg. 93.
- ↑ Lluís Cifuentes i Comamala, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, Col·lecció Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma 2006 (segona edició revisada i ampliada), pàg. 206.
- ↑ Lluís Cifuentes, "2n Suplement a La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement (Barcelona-Palma, 2006)", dins Sciència.cat 2007 Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine. (consultat: el 18 de novembre de 2007). Cifuentes afegeix que el mot "sexagenarium" "sembla traducció de l'adjectiu àrab al-sittūnī ("sexagenari", "de seixanta parts"), en referència a la divisió sexagesimal de les escales semidiametrals d'aquest darrer instrument".
- ↑ Lluís Cifuentes, "2n Suplement ..." op. cit..
- ↑ Lluís Cifuentes, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, pàg. 205
- ↑ En el ‘’De viris illustribus catalanis’’ Pere Miquel Carbonell hi relaciona un Ferrandus Valentinus, prior de Tortosa i teòleg, que tradicionalment s'havia identificat amb Ferran Valentí, tot i que els darrers estudis, segons recull Mariàngela Vilallonga (Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell, pàg. 63) es decanten per identificar-lo amb Joan Ferrando.
Referències modifica
- Lluís Cifuentes, 2n Suplement a "La ciència en català a l'Edat Mitjana i el Renaixement" (Barcelona-Palma, 2006)", dins Sciència.cat 2007 Arxivat 2007-10-15 a Wayback Machine. (consultat: el 18 de novembre de 2007).
- Lluís Cifuentes i Comamala, La ciència en català a l'edat mitjana i el renaixement, Col·lecció Blanquerna 3, Universitat de Barcelona-Universitat de les Illes Balears, Barcelona-Palma 2006 (segona edició revisada i ampliada).
- Maravillas Aguiar Aguilar i José Antonio González Marrero, El tratado astronómico del "sexagenarium": una aportación mudéjar valenciana a la història de la ciencia; Sharq-al-Andalus 13 (1996), pàgs. 183-202. Disponible en línia (PDF) Arxivat 2008-12-04 a Wayback Machine..
- Un tratado latino sobre los usos del cuadrante de senos: edición de los cánones del tratado de Christianus de Prolianus conservado en el ms. lat. n.º 10263 de la Biblioteca nacional de Francia; Faventia 27/1, 2005 113-123. Disponible en línia (PDF).
- Maravillas Aguiar Aguilar, Notas sobre la astronomía de herencia árabe en Occidente en el siglo IX H./XV J.C.. Disponible en línia (PDF).
- Mariàngela Vilallonga, Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell; Asociación de Bibliófilos de Barcelona (edició limitada), Barcelona 1988.