Joan de Margarit i de Biure
Joan de Margarit de Biure (Barcelona, 24 de gener de 1629[1] – 5 d’abril de 1701, Codalet?) va ser el primer comte de Montagut, fill del governador de Catalunya Josep de Margarit i de Biure.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 gener 1629  Barcelona |
| Mort | 5 abril 1701 (72 anys) Codolet (França) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
Juntament amb els seus germans Gaspar i Vicenç, es trasllada a París a inicis del 1642, on s’instruirà sota la protecció del cronista Magí Sivillà.
Amb només setze anys (1645) escriu el panegíric Retórico epitome latino i castellano. En quatro libres, aumento con diferentes exemples de insignes Oradores, en ambos Idiomes, i util a todos los estados. Sacado a luz por D. Juan De Margarit i de Biure, dedicat al seu pare, que exercia les funcions de Governador de Catalunya.[2]
El 1645 és escollit abat de Cardona, però no se’n pot testimoniar la presència a Catalunya.[3] A dinou anys, s’ordena que s’instrueixi a l’Acadèmia Reial de París per a l’exercici de les armes.[4]Joan encara s’hi troba documentat a finals de 1651, exercint funcions diplomàtiques.[5]
L’11 de febrer de 1675 firma capítols matrimonials amb Rafaela de Negrell de Bas.[6] El 10 de febrer de 1686 firma una concòrdia amb el seu germà Jaume, que havia estat designat hereu universal de l’herència de Josep de Margarit i de Biure. Pocs dies abans (30 de gener), havien firmat una altra concòrdia segons les quals es comprometien a ajudar-se en cas de veure les seves rendes disminuïdes per motius polítics.[7]
El 20 de juliol de 1696 dicta testament; segons Manel Güell, és possible que s’hi veiés empès per la imminent participació en el setge de Barcelona, en el marc de la Guerra dels Nou Anys.[8]
El 24 de gener del 1701, culmina un llarg reguitzell d’operacions econòmiques per obtenir el comtat de Montagut. Joan no el gaudí gaire temps, ja que morirà tretze setmanes més tard, el 5 d’abril, possiblement a Codalet, on residia.[9]
Referències modifica
- ↑ Güell, Manel. Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna. Lleida: Fundació Noguera, 2011, p. 363. ISBN 978-84-9975-059-0.
- ↑ Güell, 2011, p. 374.
- ↑ Sivillà, Magí. Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña. Barcelona: Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2019, p. 765. ISBN 978-84-393-9980-3.
- ↑ Sivillà, 2019, p. 1000.
- ↑ Sivillà, 2019, p. 1200 i 1208.
- ↑ Güell, 2011, p. 375.
- ↑ Güell, 2011, p. 376-377.
- ↑ Güell, 2011, p. 379-380.
- ↑ Güell, 2011, p. 381-382.