Viquipèdia

Joaquín Aguirre López

jutge del jutjat d'instrucció 1 de Barcelona

Joaquín Aguirre López (3 d'agost de 1958)[1] és un magistrat espanyol,[2] actual titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona.[3] Ha portat diversos casos de corrupció i vinculats a diversos polítics,[4] com el Cas Tibidabo, el Cas Macedònia, l'Operació Voloh o l'Operació Vólkhov, entre d'altres. Des de 2012 és un dels dos magistrats encarregats de la vigilància dels CIE de Barcelona.[5]

Infotaula de personaJoaquín Aguirre López
Biografia
Naixement3 agost 1958 Modifica el valor a Wikidata (65 anys)
Activitat
Ocupaciójutge Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConsell General del Poder Judicial d'Espanya Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

Llicenciat en dret. Abans d'ocupar el càrrec de titular del Jutjat número 1 de Barcelona, va estar destinat a d'altres jutjats, com el Jutjat del districte 16, 24 i 25 de Barcelona (1985) i posteriorment, el 1987 fou nomenat Jutge de Primera instància de Calataiud (1987).[6] El 1988 fou nomenat titular del jutjat d'instrucció número 1 de Barcelona, i des de llavors ha gestionat diversos casos de renom.[7]

Frau en el servei militar modifica

Un dels seus primers casos al capdavant del jutjat número 1 fou el d'investigar els fraus del servei militar. Presumptament, diverses famílies adinerades, o de militars, feien servir unes xarxes organitzades de frau per evitar que els seus fills haguessin de fer el servei militar obligatori, pagant un import que variava entre 300.000 i 1 milió de pessetes. El procediment que es feia servir era simular sordesa o demanar informes mèdics falsos.[7][8]

Cas Tibidabo modifica

Durant els anys 1990 va coordinar el Cas Grand Tibidabo, on va signar la petició de presó per a Javier de la Rosa. La instrucció es va allargar 5 anys i va generar més de 3,5 milions de folis, així com centenars d'informes pericials.[9][10] També va investigar Lluís Valls-Taberner, llavors director del Banco Popular. Segons Aguirre, Javier de la Rosa va desviar mil milions per finançar el diari El Observador a instàncies de Lluís Prenafeta.[11]

Cas Macedònia modifica

El 2010 portaria la instrucció del Cas Macedònia, on va investigar una presumpta trama de corrupció dins del cos de Mossos d'Esquadra,[12] que va acabar afectant a d'altres cossos policials, relacionant-los amb el narcotràfic.[13] La sospita inicial era que el cos de Mossos havia ocultat al jutge unes punxades telefòniques per protegir un grup de narcos. Es creia que un dels narcos era un confident de la Policia Nacional, vinculat amb els prostíbuls Riviera i Saratoga.[14]

En obrir diligències, no va obtenir suport de la llavors fiscal en cap de Catalunya, Teresa Compte per tirar el cas endavant, i va ser llavors quan va contactar amb l'associació Manos Límpias, que es presentaria com a acusació particular.[15] Durant aquesta instrucció, el juliol de 2012 va ordenar un escorcoll del Cos Nacional de Policia al Complex Egara, central dels Mossos.[16] També es va plantejar fer un escorcoll a la Comandància de la Guardia Civil i a detenir al grup local de la UCO.[17] Segons el periodista Carlos Quílez, Aguirre va arribar a demanar al llavors intendent Josep Lluís Trapero, que aquest li demanés ordres de detenció de diversos guàrdies civils, incloent al llavors tinent coronel, Daniel Baena.[17] Per dur a terme aquesta investigació, va comptar amb el suport d'Eugenio Pino, Director Adjunt de la Policia (DAO) entre els anys 2008-2016, i considerat un dels principals responsables de la coneguda com a Operació Catalunya.[18]

Durant aquell període, el 2012, el llavors magistrat de l'Audiència de Barcelona, Santiago Vidal, va demanar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que expedientessin Aguirre, per haver trigat aproximadament un any en resoldre un procediment senzill com era un presumpte delicte de faltes, quan el termini establert per resoldre aquest tipus de casos és de cinc dies.[19]

Entre el 2013 i 2014 es van anar arxivant totes les peces del cas que vinculaven a guàrdies civils, que van ser absolts per l'Audiència de Barcelona. Posteriorment, el 2015, la mateixa audiència va demanar al jutge que tanqués la instrucció. Finalment, la instrucció es va acabar allargant nou anys, fet pel qual fou criticat diverses vegades.[15]

Aguirre va dictar el sobreseïment provisional de la causa el febrer del 2019.[20][14]

Operació Estela modifica

Article principal: Operació Estela

La primavera de 2019 va començar a investigar una peça secreta derivada d'una causa de 2016 on s'investigava un presumpte delicte de corrupció a la Diputació de Barcelona.[21][22] Inicialment va donar el cas al Cos Nacional de Policia però posteriorment va demanar la col·laboració de la Guàrdia Civil.[23] El novembre de 2019, la presidenta de la Diputació, Núria Marin, va dir que es volien presentar com a acusació en la investigació sobre les possibles irregularitats en les subvencions.[24]

El 24 de maig de 2018, Aguirre i la UDEF van fer una macrooperació policial a l'entorn de la Diputació de Barcelona, cercant 28 subvencions fraudulentes, la majoria presumptament concedides de manera irregular a la fundació CATmón, a l'empresa Discatimat i l'ONG Igman, totes elles gestionades o relacionades amb el diputat de Junts per Catalunya (JxCat), Francesc de Dalmases. Segons Aguirre, Dalmases, Pujol Ferrusola i Víctor Terradellas podrien estar relacionats amb operacions fraudulentes que podrien ascendir als dos milions d'euros.[25]

Operació Voloh modifica

El 12 de novembre de 2019 va ordenar a la Guàrdia Civil la detenció de quatre persones pels presumptes delictes de malversació de fons públics, prevaricació i tràfic d'influències. Els encausats van ser Gerard Figueras, secretari general de l'Esport i Activitat física de la Generalitat de Catalunya i ex-diputat de CiU al Parlament català; Maite Fandos, exconsellera del PDeCAT a l'Ajuntament de Barcelona, i en aquell moment membre de la Junta de la Diputació de Barcelona; Lluís Pallisera, el subdirector general de Gestió de la Secretaria de l'Esport; i l'apoderat del Canal Olímpic de Catalunya. L'operació va comportar l'entrada i el registre a domicilis i immobles de Barcelona, Esplugues de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat i Viladecans, així com la seu de la Secretaria General de l'Esport i l'Activitat Física.[26]

Operació Vólkhov modifica

Article principal: Operació Vólkhov

L'estiu de 2020 va investigar si la Generalitat havia comprat material per la gestió de la pandèmia de covid 19 fent servir procediments no habituals.[27]

El 28 d'octubre de 2020, Aguirre va posar en marxa l'Operació Vólkhov, una macrooperació on la Guàrdia Civil va detenir 21 persones, investigades pels delictes de malversació de fons públics, prevaricació i blanqueig de capitals, entre els quals hi havia David Madí, Oriol Soler, Xavier Vinyals i Josep Lluís Alay, que va quedar en llibertat amb càrrecs.[28] Es tracta d'unes diligències per investigar una suposada trama de finançament irregular del procés independentista català, mitjançant el desviament de fons públics. Els principals detinguts formen part de l'anomenat "estat major" del procés o del cercle més proper de Carles Puigdemont.[29]

Referències modifica

  1. ↑ «BOE». BOE, 2018. [Consulta: 28 octubre 2020].
  2. ↑ «Joaquín Aguirre López» (en castellà). [Consulta: 28 octubre 2020].
  3. ↑ «C.G.P.J - Directorio de Órganos Judiciales». [Consulta: 28 octubre 2020].
  4. ↑ «Detenido el secretario general de Deportes de la Generalitat de Cataluña por supuesto desvío de subvenciones» (en castellà), 12-11-2019. [Consulta: 28 octubre 2020].
  5. ↑ «Acte "Els CIE des de l'òptica dels diferents agents jurídics"». Associació Catalana de Juristes Demòcrates, 2015. [Consulta: 28 octubre 2020].
  6. ↑ «BOE número 16». BOE, 19-01-1987. [Consulta: 28 octubre 2020].
  7. ↑ 7,0 7,1 «El juez llama a declarar a unossetenta jóvenes que pagaronpara no hacer el servicio milit» (en castellà). Hemeroteca - Lavanguardia.es, Edición sábado, 19 noviembre 1988, página 3. [Consulta: 28 octubre 2020].
  8. ↑ «El juez cita a declarar a más de setenta jóvenes que eludieron el servicio militar con soborno» (en castellà). La Vanguardia, 19-11-1988. [Consulta: 28 octubre 2020].
  9. ↑ País, Ediciones El «El juez del 'caso Grand Tibidabo' lleva a juicio a De la Rosa tras cinco años de investigaciones» (en castellà). El País [Madrid], 08-11-1999. ISSN: 1134-6582.
  10. ↑ País, Ediciones El «Zabalza dice que Prado fue a las reuniones con KIO a "título personal"» (en castellà). El País [Madrid], 14-01-1999. ISSN: 1134-6582.
  11. ↑ «Javier de la Rosa desvió mil millones para financiar eldiario “El Observador” a instancias de Lluís Prenafe» (en castellà). La Vanguardia, Edición viernes, 22 noviembre 1996, página 1 -. [Consulta: 28 octubre 2020].
  12. ↑ País, Ediciones El «El fiscal rechaza la imputación de seis 'mossos' y deja solo al juez Aguirre» (en castellà). El País [Madrid], 06-05-2011. ISSN: 1134-6582.
  13. ↑ García, Jesús «Policías en comisaría ajena» (en castellà). El País [Madrid], 17-07-2012. ISSN: 1134-6582.
  14. ↑ 14,0 14,1 Digital, Economía. «Un juez archiva una investigación contra mossos al cabo de ocho años». [Consulta: 28 octubre 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 «Varapalo de la Audiencia al juez Aguirre» (en castellà). [Consulta: 28 octubre 2020].
  16. ↑ «El juez no se fía de los Mossos» (en castellà). [Consulta: 28 octubre 2020].
  17. ↑ 17,0 17,1 Quílez, Carlos. «Caso Macedonia: Aguirre fracasa en su intento de llevar a juicio a los Mossos» (en castellà), 22-02-2019. [Consulta: 28 octubre 2020].
  18. ↑ «Aguirre recurrió al jefe de la 'Operación Catalunña' para investigar la trama Macedonia» (en castellà). [Consulta: 29 octubre 2020].
  19. ↑ Carranco, Rebeca; García, Jesús «La Audiencia de Barcelona pide sanción para un juez por un retraso “inaudito”» (en castellà). El País [Madrid], 03-10-2012. ISSN: 1134-6582.
  20. ↑ Quílez, Carlos. «Caso Macedonia: Aguirre fracasa en su intento de llevar a juicio a los Mossos» (en castellà), 22-02-2019. [Consulta: 28 octubre 2020].
  21. ↑ «49 investigados por el presunto desvío de fondos de la Diputación de Barcelona» (en castellà), 04-03-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  22. ↑ «Masavisó al PDECat de lospeligros de la DUI al día siguiente del 1­O» (en castellà). La Vanguardia, 22-02-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  23. ↑ Quílez, Carlos. «El juez «vedette» y «su Guardia Civil»» (en castellà), 15-11-2019. [Consulta: 29 octubre 2020].
  24. ↑ «La Diputació es vol personar en la causa de les subvencions». La Vanguardia, 22-11-2019. [Consulta: 28 octubre 2020].
  25. ↑ Quílez, Carlos. «Aguirre va a por Puigdemont» (en castellà), 28-10-2020. [Consulta: 29 octubre 2020].
  26. ↑ Moreno, Rosalina. «Detenido el secretario general de Deportes de la Generalitat de Cataluña por supuesto desvío de subvenciones» (en castellà). Confilegal.com, 12-11-2019. [Consulta: 29 octubre 2020].
  27. ↑ Colell, J. G. Albalat / Elisenda. «El juez investiga si el Govern compró material contra el covid con proveedores no habituales» (en castellà), 30-07-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  28. ↑ 324cat. «Una vintena de detinguts en una operació de la Guàrdia Civil contra el finançament del procés», 28-10-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
  29. ↑ 324cat. «Una vintena de detinguts en una operació de la Guàrdia Civil contra el finançament del procés», 28-10-2020. [Consulta: 28 octubre 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquín_Aguirre_López&oldid=32603836»