Joaquín de Santiyán y Valdivielso
Joaquín de Santiyán y Valdivieso o Joaquín de Santiyán y Valdivielso segons altres fonts[1][2] (Arce, Piélagos, Cantàbria, 13 de gener de 1733 — Tarragona, 5 de juliol de 1783) fou bisbe d'Urgell[3] i copríncep d'Andorra entre els anys 1772 i 1779 i arquebisbe de Tarragona entre 1779 i 1783.[4][5]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 13 gener 1733  Piélagos |
| Mort | 5 juliol 1783 (50 anys) Tarragona |
 Arquebisbe de Tarragona | |
| 1r març 1779 – 5 juliol 1783 ← Juan Lario y Lancis – Francesc Armanyà i Font → Diòcesi: arquebisbat de Tarragona | |
 42è Copríncep episcopal d'Andorra | |
| 3 octubre 1771 – 1r març 1779 ← Francesc Fernández de Xátiva i Contreras – Juan García i Montenegro → Juntament amb: Lluís XV de França, Lluís XVI de França | |
 Bisbe d'Urgell | |
| 3 octubre 1771 – 1r març 1779 ← Francesc Fernández de Xátiva i Contreras – Juan García i Montenegro → Diòcesi: bisbat d'Urgell | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Consagració | Francesc Armanyà i Font |
Biografia modifica
Joaquín Santiyán i Valdivieso va néixer a Arce (Vall de Piélagos), una localitat de Piélagos de Cantàbria, el 13 de gener de 1733. Era fill de Manuel de Santiyán Velasco Ceballos, tercer senyor del vincle de Santiyán (Arce), i de Manuela de Valdivieso i Sánchez de Tagle (de Santillana).[2] Estudià a Santiago de Compostel·la i posteriorment al Col·legi Major de Sant Bartomeu, de Salamanca. Va ser ordenat sacerdot i el 1772 fou nomenat bisbe d'Urgell. Posteriorment, va ser arquebisbe de Tarragona (1779).[6]
Durant la seva prelatura, Santiyán va tenir un paper destacat com a promotor de la important transformació urbanística que hi va haver a Tarragona.[7] Santiyán destacà per les seves obres arquitectòniques i d'infraestructures, essent conegut com el "arquebisbe urbanista".[8] Va assumir la recuperació de les conduccions de subministrament d'aigua de la ciutat de Tarragona, encarregant a l'arquitecte Joan Antoni Rovira un estudi topogràfic sobre l'estat de conservació de les canalitzacions romanes i les possibilitats de recuperació.[9]
Va morir a Tarragona el 5 de juliol de 1783 i va ser enterrat a la catedral d'aquesta ciutat.[6]
Va escriure diverses obres de temes religiosos, especialment, obres d'oratòria sagrada,[7] entre les quals destaca el "sermón" (1783).[10]
Referències modifica
- ↑ Rodríguez Más, Antonio. El arzobispo urbanista, D. Joaquín de Santiyán y Valdivielso, 1779-1783. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1956.
- ↑ 2,0 2,1 González García, Miguel Angel «La Catedral, espacio para la memoria de los Obispos de Astorga (Del contenido de la conferencia organizada por los Amigos de la Catedral y pronunciada en la Sala de Conferencias del Seminario Diocesano el 6 de marzo de 2013)». Revista de los amigos de la Catedral de Astorga, 19, 2013, pàg. 12-19 [Consulta: 13 novembre 2015].
- ↑ «Joaquín de Santiyán y Valdivieso». Bisbat d'Urgell. [Consulta: 13 novembre 2015].
- ↑ Mata de la Cruz, Sofia; Fortuny, Jordi «Notes per a completar l'obra "Els Bonifàs, una nissaga d'escultors" (2006). Algunes precisions». Quaderns de Vilaniu, núm. 54, 2008, pàg. 109–117.
- ↑ «Arxiepiscopologi: Joaquín de Santiyán y Valdivieso (1779-1783)». Arquebisbat de Tarragona. Arxivat de l'original el 17 de novembre 2015. [Consulta: 13 novembre 2015].
- ↑ 6,0 6,1 «Santiyán y Valdivieso, Joaquín». Escritores Cántabros. [Consulta: 13 novembre 2015].
- ↑ 7,0 7,1 Quílez i Corella, Francesc M. «A l'entorn de l'activitat pictòrica de Pere Pau Muntanya al Camp de Tarragona». LOCVS AMOENVS, 4, 1998-1999, pàg. 201-217.
- ↑ Rodríguez Más, Antonio. El Arzobispo Urbanista (D. Joaquin Santiyán y Valdivielso), 1779-1783. Tarragona: Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, 1956.
- ↑ Ruíz de Arbulo, Joaquín; Mar, Ricardo. Arqueologia i planificació urbana en Tarragona. Tradició historiogràfica i realitat actual. Recuperar la memoria urbana. L'arqueologia en la rehabilitació de les ciutats históriques. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili ; Fundación La Caixa, 1997.
- ↑ Palau y Dulcet,, A. Manual del Librero Hispanoamericano, XX, 1968, p. 39.
Bibliografia modifica
- Baraut, C.; Castells, C.J.; Marquès, B.; Moliné, E. Episcopologi de l'Església d'Urgell, 2002. ISBN 84-86781-05-1.
- González García, Miguel Angel «Dos retratos de obispos foráneos en Astorga: Climent de Barcelona y Santillán de Tarragona». Memoria Ecclesiae [Oviedo], XXX, 2007, pàg. 187-194.
| Precedit per: Francisco Fernández de Xátiva i Contreras |
 Bisbe d'Urgell Llista de bisbes d'Urgell 1772 – 1779 |
Succeït per: Juan García i Montenegro |
| Precedit per: Francisco Fernández de Xátiva i Contreras |
 42è Copríncep d'Andorra Llista de coprínceps 1772 – 1779 |
Succeït per: Juan García i Montenegro |