Viquipèdia

Joaquina Soares

Maria Joaquina Coelho Soares, més coneguda com a Joaquina Soares (Portalegre, 15 de gener de 1953) és una professora universitària, investigadora, arqueòloga, etnògrafa i política portuguesa.[1] Juntament amb el seu col·lega Carlos Tavares da Silva foren els primers arqueòlegs professionals de Portugalen el Gabinet d'Àrea de Sines, 1972-1988.

Infotaula de personaMaria Joaquina Coelho Soares

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1953 Modifica el valor a Wikidata (70/71 anys)
Portalegre (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatPortugal Portugal
Activitat
Ocupacióantropòloga, arqueòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Nova de Lisboa Modifica el valor a Wikidata

Trajectòria modifica

La carrera arqueològica de Soares s'estén més de quatre dècades, correspon a un període de canvi de l'arqueologia portuguesa (procés d'institucionalització), caracteritzada per l'autonomia acadèmica de l'arqueologia, que se separa de la història.

Soares dirigí i codirigí més de cent excavacions arqueològiques en projectes de recerca o en programes de salvament arqueològic. Prefereix el treball de camp: "les noves idees sorgeixen a partir del contacte directe amb el registre empíric". Treballà en el major projecte arqueològic del sud de Portugal, a Alqueva, de 1997 a 2002 (riu Guadiana), i també en una fase anterior, des de 1984 a 1985, en recerques arqueològiques per a l'avaluació de l'impacte ambiental d'aquesta obra pública en el patrimoni cultural, amb Carlos Tavares da Silva i José Manuel Mascarenhas.

Soares implantà, des de 1975, un nou concepte de museu comarcal orientat a les recerques i al desenvolupament de la zona. Aquesta experiència tingué lloc amb la fundació del Museu d'Arqueologia i Etnografia del Districte de Setúbal (MAEDS), que és un centre avançat d'arqueologia social. Joaquina Soares promogué la primera xarxa de museus, FIDS- Fòrum Intermuseus del districte de Setúbal, des del 2003. Combinava les recerques amb les aplicacions socials, per a finalitats educacionals informatives i econòmiques. Ha realitzat desenes de conferències, tallers, simposis, alguns d'internacionals com: "Prehistòria de les zones humides.[2] Paisatges de sal". Setúbal, 19-21 de maig de 2011; Producció i comerç de preparats piscícoles a la costa atlàntica de la península Ibèrica, durant la protohistòria i l'època romana. Setúbal, 2004". També ha dedicat els darrers anys a l'ensenyament universitari sobre prehistòria i protohistòria en la FCSH, de la Universitat Nova de Lisboa). Continua la seua activitat museològica, com a directora del MAEDS i les seues recerques científiques coordinant dos projectes principals: Arqueologia urbana, preexistència de Setúbal i CIB–Chibanes en el context de l'arqueologia a la península de la Serra de l'Arràbida. Aquesta darrera és estratègica per al desenvolupament econòmic de la zona, que se centra en la realització de la candidatura d'Arràbida com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO.[3]

Soares tingué un paper important en la implementació de l'arqueologia urbana a Portugal, sobretot a les ciutats de Setúbal i Sines. Organitzà el primer congrés nacional amb Carlos Tavares da Silva: I Trobada Nacional d'Arqueologia Urbana. Setúbal, MAEDS i IPPC, 1985.

Principals contribucions d'investigació modifica

  1. La identificació, amb Carlos Tavares da Silva, de les primeres fortificacions calcolítiques del 3r mil·lenni ae al sud de Portugal.
  2. L'estudi del procés de neolitització a la costa sud-oest portuguesa.
  3. El sorgiment de complexitat en el 3r mil·lenni ae al sud-oest de la península Ibèrica.
  4. El descobriment i estudi dels poblaments de l'edat de bronze mitjà al sud-oest ibèric (cultura del bronze del sud-oest)

Algunes publicacions modifica

  • TAVARES DA SILVA, C.; SOARES, J. (1981) – Pré-história da Área de Sines. Lisboa: Gabinete da Área de Sines, 231 pàgs.
  • TAVARES DA SILVA, C.; SOARES, J. (1982) – Des structures d´habitat du Neolithique ancien au Portugal. In Le Neolithique ancien mediterraneen. Actes du Colloque Internacional de Prehistoire (Archeologie a Llenguadoc-núm. special). Montpeller, pàgs. 17-28.
  • TAVARES DA SILVA C.; SOARES, J. (1986) – Arqueologia da Arrábida. Lisboa: Serviço Nacional de Parcs, Reserves i Conservação da Natureza, 211 pàgs.
  • MASCARENHAS, J. M.; SOARES J.; TAVARES DA SILVA, C. (1986) – O património històric-cultural e os estudos d'impacte ambiental: proposta de metodologia per a avaliação do impacte de barragens. Trabalhos d'Arqueologia do Sul, 1. Évora: Serviço Regional d'Arqueologia do IPPC, pàgs. 7-16
  • TAVARES DA SILVA, C.; SOARES, J. (1993) – Ilha do Pessegueiro. Porto Romano da Costa Alentejana. Lisboa: Institut de Conservação da Natureza, 245 pàgs.
  • SOARES, J. (1996) – Padrões de povoamento i subsistência no Mesolític da Costa Sud-oest portuguesa. Zephyrus, 49, pàgs. 109-124.
  • SOARES, J. (1997) – A transição per a as formaçõés sociais neolíticas na Costa Sud-oest portuguesa. In A. Rodríguez Casal (ed.) O Neolítico Atlântico i as Orixes do Megalitismo (Actas do Colóquio Internacional). Santiago de Compostel·la: Consello da Cultura Galega, Universitat de Santiago de Compostel·la i Unió Internacional das Ciências Prehistóricas i Protohistóricas, pàgs. 587-608.
  • SOARES, J. (1998) – Arqueologia urbana em Setúbal: problemas e contribuições. Actas do Encontro sobre Arqueologia da Arrábida (Trabalhos d'Arqueologia, 14). Lisboa: IPA, pàgs. 101-130.
  • SOARES, J. (1999) – Museus de território na era da globalização. O Arqueólogo Português, 17 (S.iv) pàgs. 429-450.
  • SOARES, J. (2003) – Os hipogeus pré-históricos da Quinta do Anjo (Palmela) i as economias do simbólico. Setúbal: Museu d'Arqueologia e Etnografia do Distrito de Setúbal, 238 pàgs.
  • SOARES, J. (2008) – Economias anfíbias na costa sud-oest ibérica. IV-III milénios BC. O caso da Ponta da Passadeira (estuário do Teixeixo). IV Congresso do Neolítico Peninsular, T. II. Alacant: Museu Arqueològic d'Alacant/ Diputació Provincial d'Alacant, pàgs. 356-364.
  • SOARES, J. (Coord.) (2008) – Embarcaçõés tradicionais do Sado. Contexto físico-cultural do estuário do Sado. Setúbal: MAEDS i APSS, 180 pàgs.
  • SOARES, J. (2010) – Dólmen da Pedra Branca. Datas radiométricas. Musa. Museus, Arqueologia i Outros Patrimónios, 3, pàgs. 70-82.
  • AVARES DA SILVA, C.; SOARES, J.; WRENCH, L. N. C. (2011) – Les premières mosaïques romaines découvertes à Caetobriga (Setúbal, Portugal). En 11th International Colloquium on Ancient Mosaics. 16 a 20 d'octubre de 2009, Bursa Turkey, pàgs. 295-308.
  • TAVARES DA SILVA, C.; SOARES, J. (2012) – Castro de Chibanes (Palmela). Do III milénio ao séc. I a.C. Em Palmela arqueològica no contexto da região interestuarina Sado-Tejo, pàgs. 67-87.
  • SOARES, J.; TAVARES DA SILVA, C. (2012) – Caetobriga, uma cidade fabril na foz do Sado. Em Portugal Romano, 2, pàgs. 57-73.

Honors modifica

Membresies
  • Sòcia de l'Associació d'Arqueòlegs Portuguesos
  • Comissió Municipal d'Art i Arqueologia (C. M. Setúbal)
  • Comissió Municipal del Patrimoni Cultural (C. M. Setúbal)
Fundacions
  • Cofundadora de la Secció Regional de Setúbal del Moviment Democràtic de Dones, al 1975
  • Cofundadora de l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural i Natural de la Regió de Setúbal (SALPA), del Centre d'Estudis i Defensa del Patrimoni Històric del Districte de Setúbal

Referències modifica

  1. ↑ «Nome: Joaquina Soares» (en portugués). Centro de Arqueologia, UP, març 2013. [Consulta: 2 maig 2013].
  2. ↑ «Joaquina Soares en el MAEDS en Setúbal. Hoy Conferencia ARRÁBIDA PRÉ-HISTÓRICA» (en portugués). Rostos.pt, 25-01-2013 [Consulta: 2 maig 2013].
  3. ↑ «Arrábida a Património Mundial. Conquista da região e da população» (HTML) (en portugués). Avante.pt, 07-02-2013 [Consulta: 2 maig 2013]. ««A Serra da Arrábida é um espaço natural de confluência mediterrânica e atlântica, formando uma paisagem valiosíssima de excepcional valor»
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Joaquina_Soares&oldid=29928946»