Johann Sigismund Kusser

Johann Sigismund Kusser (Pressburg avui Bratislava, 13 de febrer de 1660 - Dublín, Irlanda, el novembre de 1727), fou un compositor hongarès d'origen alemany.

Johann Sigismund Kusser

Biografia
Naixement	13 febrer 1660 Bratislava
Mort	desembre 1727 (67 anys) Dublín
Mestre de capella de la cort
1690 –
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra
Període	Generació del segle XVII
Gènere	Òpera i música clàssica
Moviment	Música barroca
Professors	Jean-Baptiste Lully
Família
Pare	Johann Kusser st.

Biografia

Fill de Johann Kusser, un cantor protestant a Pressburg (llavors al Regne d'Hongria), Johann Sigismund i els seus pares es van traslladar a Stuttgart el 1674 a causa de la persecució religiosa. Dos anys després va anar a passar sis anys a París i al Palau de Versalles. Allà va conèixer el compositor de la cort francesa Jean-Baptiste Lully i va aprendre d'ell a compondre a l'estil francès. Kusser va treballar llavors a les corts principesques de Baden-Baden i Ansbach, abans de fer un viatge a Alemanya l'octubre de 1683.

Home de caràcter aventurer, passà la vida viatjant sense establir-se enlloc; visqué sis anys a París estudiant; fou mestre de capella a Stuttgart, Wolfenbüttel i Hamburg, on des de 1683 a 1697 fou director d'orquestra; emprengué després dos viatges arreu d'Itàlia, i corregent Anglaterra fins que s'establí a Dublín com a mestre de capella del Trinity College de Dublín. Després va ser nomenat «compositor en cap» i «Mestre del Musick, assistint a l'Estat de Sa Majestat a Irlanda» el 1716, i va morir a Dublín el 1727. Entre les seves tasques hi havia la composició d'odes d'aniversari anuals per al rei anglès i altres ocasions festives; les seves serenates de Dublín es van escenificar com semi-òperes. Les obres de Kusser s'interpreten ara rarament, però va influir en la següent generació de compositors, entre els quals Reinhard Keiser, Johann Mattheson, Georg Philipp Telemann, Christoph Graupner, i Georg Friedrich Händel.

Selecció d'obres

• Apollon enjoué contenant six obertures de theâtre, acompagnées de plusieures aires Nuremberg, 1700),
• Heliconische Musseu-Lust aus der oper Ariaducan (Nuremberg, 1700),
• Odes, Long ave, I fear'd that you, my sable muse, inspirat en la mort de la famosa miss Arabella Hunt (Londres)
• A Serenade to be represented on George I, at the Castle of Dublin the 23 of May 1724 (Dublin, 1724),

Obres a les quals s'ha d'afegir les òperes que va fer cantar a Hamburg, titulades: Erindo (1693), Porus (1694), Scipion l'Africain (1695) i Jason (1697).

Bibliografia

• Enciclopèdia Espasa Volum núm. 15, pàg. 1388. (ISBN 84-239-4515-4)
• Harold E. Samuel: "A German Musician Comes to London in 1704", en Music & Letters, vol. 62 (1981), pp. 591–593.
• [Brian Boydell]: A Dublin Musical Calendar, 1700–1760 (Blackrock: Irish Academic Press, 1988)
• Hans Joachim Marx: "Eine wiederaufgefundene Serenata theatrale von John Sigismond Cousser und ihr politischer Kontext", in Rudolf Eller zum Achtzigsten: Ehrenkolloquium zum 80. Geburtstag von Prof. em. Dr Rudolf Eller am 9. Mai 1994, ed. Heller & Waczkat (Rostock, 1994), pp. 33–40.
• Samantha Owens: "The Stuttgart Adonis: A Recently Rediscovered Opera by Johann Sigismund Cousser?", in The Musical Times, vol. 147 (2006), pp. 67–80.
• Samantha Owens: "Johann Sigismund Cousser, William III and the Serenata in Early Eighteenth-Century Dublin", in Eighteenth-Century Music, vol. 6 (2009), pp. 7–40.
• Samantha Owens: The Well-Travelled Musician. John Sigismond Cousser and Musical Exchange in Baroque Europe (Woodbridge: The Boydell Press, 2017), ISBN 978-1-78327-234-1.