John Duigan
John Duigan (nascut el 19 de juny de 1949) és un director de cinema i guionista australià. És conegut sobretot per les seves dues pel·lícules de ficció autobiogràfica The Year My Voice Broke i La primera experiència, i la pel·lícula de 1994 Sirenes, protagonitzada per Hugh Grant.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juny 1949  (74 anys)Hartley Wintney (Anglaterra) (en)  |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Melbourne |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Austràlia |
| Ocupació | director de cinema, actor, productor de cinema, guionista, realitzador |
| Activitat | 1971 – |
| Gènere | Melodrama i comèdia |
| Família | |
| Parella | Thandie Newton |
| Germans | Virginia Duigan |
Premis
| |
    | |
Biografia modifica
Duigan va néixer a Hartley Wintney, Hampshire, Anglaterra de pare australià, i va emigrar a Austràlia el 1961.
Duigan va estudiar a la Universitat de Melbourne, on va residir a l'Ormond College i es va graduar el 1973 amb un màster en Filosofia. Mentre estava a la universitat, va treballar com a actor i director al teatre, i va actuar en diverses pel·lícules (incloses Brake Fluid, Bonjour Balwyn i Dalmas).[1]
Va començar a dirigir pel·lícules el 1974, amb èxits primerencs com Mouth to Mouth, guanyador del premi del jurat als premis de l'Australian Film Institute (AFI) i Winter of our Dreams, pel qual va guanyar un premi Australian Writers' Guild al millor guió. També va ser presentada al 13è Festival Internacional de Cinema de Moscou.[2]
El 1987 va seguir la minisèrie multipremiada Vietnam; va ser un dels primers papers importants de Nicole Kidman. Posteriorment, Duigan va treballar als Estats Units i Europa, tornant a Austràlia per fer Sirenes, guanyadora de la millor pel·lícula al Festival de Cinema de Sant Petersburg.[3]
Als Estats Units, va dirigir Romero, protagonitzada per Raul Julia, que va guanyar el Premi Humanitas,[4] i Innocència rebel, guanyadora de nombrosos premis en festivals europeus.[5] A Anglaterra va dirigir Un home d'èxit, d'un guió de la seva germana Virginia, The Parole Officer amb Steve Coogan,[6] i a Canadà/França/UK Joc de dones amb Charlize Theron i Penélope Cruz, guanyadora al Canadà de quatre premis Genie i millor pel·lícula al Festival de Cinema de Milà.[7][8]
Entre 2005 i 2010, es va prendre un temps lliure de la indústria cinematogràfica per treballar en un llibre sobre ètica secular, tornant a Austràlia per dirigir Careless Love el 2011/12.[7]
Filmografia modifica
Director modifica
- The Firm Man (1975)
- The Trespassers (1976)
- Mouth to Mouth (1978)
- Dimboola (1979)
- Winter of Our Dreams (1981)
- Far East (1982)
- One Night Stand (1984)
- Winners (sèrie de televisió de 1985) - episodi "Room to Move"
- Room to Move (telefilm de 1987)
- The Year My Voice Broke (1987)
- Vietnam (miniseries) (1987)
- Fragments of War: The Story of Damien Parer (telefilm de 1988)
- Romero (1989)
- La primera experiència (1991)
- L'ample mar dels Sargassos (1993)
- Sirenes (1994)
- El viatge d'August King (1995)
- Un home d'èxit (1996)
- Innocència rebel (1997)
- Molly (1999)
- Paranoia (2000)
- The Parole Officer (2001)
- Joc de dones (2004)
- Careless Love (2012)
Actor modifica
- Bonjour Balwyn (1971)
Referències modifica
- ↑ «Director John Duigan talks about sexual politics with aplomb». The Australian, 14 d’abril 2012.
- ↑ «13th Moscow International Film Festival (1983)». MIFF. Arxivat de l'original el 7 de novembre de 2013. [Consulta: 31 gener 2013].
- ↑ «ICFF | John Duigan» (en anglès). www.icff.cc [Consulta: 29 juny 2017].
- ↑ «John Sacret Young» (en anglès). The Humanitas Prize, 16-11-2016. Arxivat de l'original el 20 de desembre de 2016 [Consulta: 29 juny 2017].
- ↑ Mason, M. S. «And the Prize Goes to ... Movies With a Spiritual Dimension». Christian Science Monitor, 16-09-1997. ISSN: 0882-7729 [Consulta: 29 juny 2017].
- ↑ «Film of the week: The Parole Officer | Reviews | guardian.co.uk Film» (en anglès). www.theguardian.com. [Consulta: 29 juny 2017].
- ↑ 7,0 7,1 «ABC Classic FM - Midday - John Duigan - film director and screenwriter». ABC Classic FM. [Consulta: 29 juny 2017].
- ↑ Holden, Stephen «Glittery Glamour and Idealism Do Battle in World War II Europe» (en anglès). The New York Times, 17-09-2004. ISSN: 0362-4331 [Consulta: 29 juny 2017].