Viquipèdia

Jonathan Demme

director de cine, productor i escriptor

Jonathan Demme (Baldwin, 22 de febrer de 1944 - Ciutat de Nova York, 26 de abril de 2017[1]) fou un director, productor i escriptor estatunidenc. Va guanyar un Oscar a la millor direcció el 1991 per la seva pel·lícula El silenci dels anyells. Jonathan Demme era cosí del també director Ted Demme, mort el 2002.[2] També va dirigir Swing Shift (1984), Alguna cosa salvatge (1986), Married to the Mob (1988), Filadèlfia (1993) i Rachel Getting Married (2008).

Infotaula de personaJonathan Demme

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Robert Jonathan Demme Modifica el valor a Wikidata
22 febrer 1944 Modifica el valor a Wikidata
Baldwin (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 abril 2017 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'esòfag Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Florida
Southwest Miami High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, guionatge cinematogràfic i producció cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, director de fotografia, compositor de bandes sonores, director de documentals, guionista de cinema, actor de cinema, guionista, escriptor, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1971 Modifica el valor a Wikidata –  2017 Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webstorefrontdemme.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0001129 Allocine: 1132 Rottentomatoes: celebrity/jonathan_demme Allmovie: p87470 TCM: 48486 TV.com: people/jonathan-demme AFI: 183874 TMDB.org: 16294
Musicbrainz: d5563742-bec6-4f58-8db6-3ba276a5e3fa Discogs: 776520 Allmusic: mn0001410882 Find a Grave: 178775931 Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Demme va néixer el 22 de febrer de 1944 a Baldwin, Nova York. Era fill de Dorothy Louise Rogers,[3] i de Robert Eugene Demme, executiu de relacions públiques.[4][5] Va viure a Rockville Center, Nova York i Miami,[6] on es va graduar a la Southwest Miami High School,[7] abans d'estudiar a la Universitat de Florida.[8]

Inicis al cinema modifica

Demme es va iniciar en un llargmetratge per al productor de cinema Roger Corman, al principi de la seva carrera, coescrivint i produint Angels Hard as They Come (1971), una pel·lícula de motos basada en Rashōmon,[9] i The Hot Box (1972). Després va passar a dirigir tres pel·lícules per a l'estudi de Corman, New World Pictures: Caged Heat (1974), Crazy Mama (1975), i Fighting Mad (1976). Després va dirigir la comèdia Handle with Care (originalment titulada Citizens Citizens) (1977) per a Paramount Pictures. La pel·lícula va ser ben rebuda pels crítics.[10] però va tenir poca promoció.[11] i va tenir un mal resultat a taquilla.[12]

La propera pel·lícula de Demme, Melvin i Howard (1980), no va obtenir un llançament ampli, però va rebre una bona aclamació crítica, i va permetre que Demme dirigís a Goldie Hawn i Kurt Russell a Swing Shift (1984), un èxit per a Warner Bros.[13] així com un vehicle comercial important per a Demme.[14] Demme va acabar per renunciar al producte acabat, i quan la pel·lícula es va estrenar el maig de 1984, va rebre mala crítica.[13]

Després, Demme es va allunyar de Hollywood per fer un documental sobre un concert de Talking Heads, Stop Making Sense (també 1984) que va guanyar el premi de la National Society of Film Critics al millor documental.[15] Després dirigí Alguna cosa salvatge (1986), Swimming to Cambodia (1987) i Married to the Mob (1988). Demme va formar la seva companyia de producció, Clinica Estetico, amb els productors Edward Saxon i Peter Saraf el 1987.[16][17] Es van establir a la ciutat de Nova York on va viure durant quinze anys.[18][19]

Darreres pel·lícules modifica

Demme va guanyar un premi Oscar per El silenci dels anyells (The Silence of the Lambs) (1991), una de les tres pel·lícules que han guanyat en totes les categories importants (Millor Imatge, Millor Director, Millor Guió, Millor Actor i Millor Actriu).[20] Posteriorment, inspirant-se en la malaltia de la sida del seu amic Juan Suárez Botas,[21] i en les seves pròpies conviccions morals,[9] Demme va utilitzar la seva influència per convertir Filadèlfia (1993),[22] en una de les primeres grans pel·lícules on s'abordava el problema de la sida,[22] i en la que Tom Hanks va aconseguir el seu primer Oscar al millor actor.[22] També va codirigir (amb el seu nebot Ted) el vídeo musical de la "Streets of Philadelphia" de Bruce Springsteen, que guanyà l'Oscar a la millor cançó.[23]

Posteriorment dirigí una adaptació de la novel·la de Toni Morrison del mateix nom, Beloved (1998), i va dirigir dos remakes de pel·lícules dels anys seixanta: The Truth About Charlie (2002), basada en Charade, que va protagonitzar Mark Wahlberg en el paper de Cary Grant; i The Manchurian Candidate (2004), amb Denzel Washington i Meryl Streep. Rachel Getting Married (2008) va ser comparada per molts crítics amb les pel·lícules de Demme de finals dels anys 70 i 80.[24][25][26] Va ser inclosa en les llistes de la millor pel·lícula de 2008 i va rebre nombrosos premis i nominacions, inclosa la nominació a un Oscar a la millor actriu per Anne Hathaway. El 2010, Demme va fer la seva primera incursió al teatre, dirigint Family Week, una obra de Beth Henley. L'obra va ser produïda per MCC Theatre i la van protagonitzar Rosemarie DeWitt i Kathleen Chalfant.[27]

Demme va morir a la seva llar de Manhattan el 26 d'abril de 2017, per complicacions d'un càncer d'esòfag i problemes de cor; tenia 73 anys.[28][6]

Filmografia modifica

Referències modifica

  1. ↑ «Muere el director de cine Jonathan Demme a los 73 años». El País. [Consulta: 5 maig 2017].
  2. ↑ «Ted Demme, director de 'Blow', muere de un ataque al corazón». El País. [Consulta: 5 maig 2017].
  3. ↑ «Dorothy Demme; Character Actress in Son's Movies». LA Times, 09-12-1995. [Consulta: 26 abril 2017].
  4. ↑ «Bonnie-B-Allen - User Trees - Genealogy.com». [Consulta: 1r abril 2017].
  5. ↑ «Jonathan Demme Biography (1944–)». Film Reference. [Consulta: 19 març 2009].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Jonathan Demme, Oscar-Winning Director, Is Dead at 73». The New York Times, 26-04-2017. [Consulta: 26 abril 2017].
  7. ↑ «14902: The silenced voice of Radio Haiti speaks again on film (fwd)». [Consulta: 17 febrer 2014].
  8. ↑ Gilbey, Ryan. «Jonathan Demme obituary». The Guardian, 26-04-2017. [Consulta: 26 abril 2017].
  9. ↑ 9,0 9,1 DeCurtis, Anthony «The Rolling Stone Interview: Jonathan Demme on Philadelphia, Tom Hanks, homophobia». Rolling Stone, 24-03-1994 [Consulta: 26 abril 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-04-26. [Consulta: 24 gener 2020].
  10. ↑ Sragow, Michael «Jonathan Demme on the Line». American Film, January/February, 1984. Arxivat de l'original el 7 juliol 2004 [Consulta: 18 març 2009].
  11. ↑ Kaplan, James. «Jonathan Demme's Offbeat America». The New York Times p. 6.48, 27-03-1988. [Consulta: 18 març 2009].
  12. ↑ Williams, Phillip [14 d'abril de 2012]. The Truth About Jonathan Demme, 11 octubre 2002. «We had a great time doing it and we were invited to the New York Film Festival, despite the fact that the film tanked horrendously—and famously—at the box office.» 
  13. ↑ 13,0 13,1 Vineberg, Steve. «Swing Shift: A Tale of Hollywood». Sight & Sound. Arxivat de l'original el 18 maig 2003. [Consulta: 19 març 2009].
  14. ↑ Uhlich, Keith «Jonathan Demme». Sense of Cinema, agost 2004. Arxivat de l'original el 25 desembre 2010. ISSN: 1443-4059 [Consulta: 19 març 2009].
  15. ↑ Benson, Sheila. «1984 Film Critics Awards: 'Everybody' Proves A Winner». latimes.com, 04-01-1985. [Consulta: 27 abril 2017].
  16. ↑ «Clinica Estetico». bfi.org.uk. [Consulta: 26 abril 2017].
  17. ↑ «Production». Arxivat de l'original el 27 d’abril 2017. [Consulta: 26 abril 2017].
  18. ↑ «Clinica Estetico, Ltd». worldcat.org/, 2010. [Consulta: 27 abril 2017].
  19. ↑ Fleming, Michael. «Demme, Saxon to say adios». variety.com, 25-07-2000. [Consulta: 26 abril 2017].
  20. ↑ Pristin, Terry. «'Silence of the Lambs' Sweeps 5 Major Oscars». Los Angeles Times. Tribune Company, 31-03-1992. [Consulta: 15 març 2014].
  21. ↑ ; Reed, Ryan «Jonathan Demme, Silence of the Lambs and Philadelphia director, dead at 73». Rolling Stone, 26-04-2017 [Consulta: 26 abril 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-04-26. [Consulta: 24 gener 2020].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 ; Dagan, Carmel «Jonathan Demme, Silence of the Lambs director, dies at 73». Variety, 26-04-2017 [Consulta: 26 abril 2017].
  23. ↑ Grierson, Tim «Why Jonathan Demme was one of the greatest concert movie directors ever». Rolling Stone, 26-04-2017 [Consulta: 26 abril 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-04-26. [Consulta: 24 gener 2020].
  24. ↑ Burr, Ty. «He's back». The Boston Globe, 12-10-2008. [Consulta: 19 març 2009].
  25. ↑ Olsen, Mark. «Jonathan Demme's Rachel Getting Married». Los Angeles Times, 28-09-2008. [Consulta: 19 març 2009].
  26. ↑ Schickel, Richard «Rachel Getting Married, Demme Getting Messy». Time, 02-10-2008 [Consulta: 19 març 2009].
  27. ↑ Charles Isherwood «Beth Henley Revival Opens at Lucille Lortel». The New York Times, 23-05-2010 [Consulta: 6 juliol 2017].
  28. ↑ ; Sharf, Zack «Jonathan Demme, Oscar-Winning Director of 'Silence of the Lambs,' Dies At 73». IndieWire, 26-04-2017 [Consulta: 26 abril 2017].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jonathan Demme
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jonathan_Demme&oldid=32168247»