Jordanus Nemorarius

Jordanus Nemorarius, o Jordanus de Nemore (1225-1260), fou un dels més prominents científics[1] de l'Edat Mitjana.

Infotaula de personaJordanus Nemorarius
Biografia
NaixementVers 1225
Lloc desconegut
Mortc. 1235 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMatemàtiques, Mecànica

Vida modifica

Res es coneix del cert de la seva vida, fins al punt que alguns autors[2] l'dentifiquen amb Jordà de Saxònia, Mestre General de l'Orde de Predicadors de 1222 a 1237 (dominics), tot i que les obres atribuïdes a aquest són totes teològiques i apologètiques.

Se suposa que potser va ensenyar a la Universitat de Tolosa, però tampoc està prou acreditat.[3]

Obra modifica

 
Demonstrationes in Arithmetica

Tan sols el coneixem per les seves obres, que van tenir ampla difusió durant la Baixa Edat Mitjana, essent emprades encara com a llibres de text a la Sorbona en el segle xvi,[4] cosa que és prou explicativa del pobre desenvolupament de les matemàtiques en aquella època.

Els seus sis texts estrictament matemàtics[5] es detallen a continuació:

  • Demonstratio de algorismo: és probablement una re-elaboració d'un tractat seu anterior, el Communis et consuetus. Conté 21 definicions i 34 proposicions totes sobre operacions amb nombres naturals. Totes les operacions es fan amb numeració aràbiga, com ja havia fet uns anys abans Fibonacci.
  • Demonstratio de minutiis: també pot ser una re-elaboració del Tractatus minutiarum i és continuació de l'anterior, ja que parla de les operacions amb fraccions.
  • De elementis arismetice artis: és un tractat d'aritmètica amb més de 400 proposicions dividides en deu llibres. Una característica original del tractat és que introdueix l'ús de lletres per a representar un nombre qualsevol, simbolisme que no es farà comú fins a François Viète en el segle xvi.[4]
  • Liber philotegni de triangulis: és un tractat de geometria en el que es proporcionen demostracions rigoroses de les proposicions.
  • Demonstratio de plana spera: és un tractat sobre la projecció estereogràfica utilitzada comunament en els tractats i instruments astronòmics àrabs.
  • De Numeris Datis: potser el seu tractat més interessant, ja que es tracta d'un àlgebra avançada com no s'havia escrit mai a Europa des de Diofant, ja que elabora la solució dels problemes de forma analítica,[6] com ja ho havia estudiat Pappos (segle iii).

Però, tot i que tots els seus texts inclouen abundants matemàtiques, cal ressenyar la contribució de Jordanus a la Física, amb els seus tractats sobre el pes. Molts d'aquests tractats medievals són de difícil atribució, però sembla clar que el Elementa super demonstrationem ponderum s'ha d'atribuir a Jordanus amb seguretat. En aquest llibre Jordanus estableix les bases matemàtiques de la balança romana. Per això se'l considera el primer precursor de la mecànica estàtica.

Referències modifica

  1. Busard, pàgina 7.
  2. Veure l'article de Klein o Busard, pàgina 8.
  3. Hughes, pàgina 2.
  4. 4,0 4,1 Malet i Paradís, pàgina 32.
  5. Hughes, pàgina 3.
  6. Hughes, pàgina 6.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jordanus Nemorarius» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Grant, Edward. Jordanus De Nemore. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consultat 6 Setembre 2013 <http://www.encyclopedia.com>. (anglès)