Viquipèdia

Jordi Bonet i Godó

artista canadenc

Jordi Bonet i Godó (Barcelona, 7 de maig de 1932 - Mont-real, 25 de desembre de 1979) fou un ceramista, escultor i pintor català establert al Quebec.

Infotaula de personaJordi Bonet i Godó

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 maig 1932 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort25 desembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (47 anys)
Mont-Saint-Hilaire (Quebec) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Leucèmia Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióEscola de la Llotja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultor, pintor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereArt públic Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeHuguette Bouchard Bonet Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webjordibonet.info Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Jordi Bonet va néixer a Barcelona el 1932, en una família de vella tradició cultural. La seva infantesa va venir totalment marcada per la Guerra Civil Espanyola. Als 9 anys, per un accident, va haver de sofrir l'amputació d'un braç i això el va decantar a interessar-se per les activitats artístiques.[1] Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, després va aprendre dibuix amb Antoni Prats, a Roma, i va coincidir amb companys com ara Antoni Vila i Arrufat i Josep Gudiol i Ricart. El 1953 va obrir el seu taller al carrer Calvet.

El 1953, participà en una exposició col·lectiva al Cercle Maillol, a l'Institut Francès de Barcelona, conjuntament amb artistes de la talla de Tharrats, Tàpies o Cuixart.

El 1954 s'instal·là al Quebec.[1] El 1955 realitzà una exposició a Trois-Rivières. A partir d'aquest moment vindrà la seva consagració i començarà a rebre encàrrecs, tant al Canadà com en altres indrets de Nord-amèrica o, fins i tot, l'Aràbia Saudita. Acaba acumulant tanta feina que necessita una dotzena de col·laboradors per a fer front a les comandes que li arriben.

El 1966 és escollit membre associat de l'Acadèmia de les Arts del Canadà i membre de l'Associació d'Artistes Professionals del Quebec. Aquell mateix any, és nomenat professor d'art de l'Escola d'arquitectura de la Universitat de Mont-real. El 1969 rep l'encàrrec de dur a terme la decoració del vestíbul del Gran Teatre de Quebec.[1]

Aviat esdevingué l'artista de més renom del Quebec. Casat amb Huguette Bouchard, la felicitat es començà a tòrcer dramàticament quan, el 1971 perden un dels seus fills, Stephan,[2] quan només comptava 10 anys. Aquest sotrac serà impossible de superar. El 1973 li serà diagnosticada una leucèmia i una esperança de vida d'un mes. Jordi aconseguirà lluitar amb la malaltia durant sis anys i morirà el 25 de desembre de 1979 a Mont-real, a l'edat de 47 anys.

Molt considerat al seu país d'adopció, a moltes poblacions del Quebec hi té dedicats carrers, així com un pont a Mont-Saint-Hilaire.

Obra modifica

Després d'una primera època centrada en el dibuix i la pintura, fins a 1956, comença el seu domini i producció en el suport ceràmic anant des de petites peces fins a grans murals. Amb el temps va anar incorporant nous materials a la seva obra, com ara ciment i metall. A partir de 1969, instal·lat a Mont-Saint-Hilaire, comença una època de maduresa on demostra la seva destresa en el maneig dels materials i en la confecció de grans obres murals i vitralls.

Molt interessat per l'art religiós i litúrgic, té una considerable producció en aquest camp.

De part del seu oncle, l'arquitecte Lluís Bonet i Garí, havia rebut una considerable formació en l'art religiós medieval. Amb una curiositat inesgotable, Bonet es considerava influenciat des de pel romànic de Taüll fins a Dalí, passant pel gòtic català, per Gaudí i per Picasso.[3]

Algunes obres importants modifica

 
El mural Citius, Altius, Fortius a l'estació Pie-IX del Metro de Mont-real.
 
Les trois soleils a Mont-Saint-Hilaire.
 
Mural a l'Escola ortogènica Sonia Shankman, Chicago.
 
Halifax Explosion Memorial, a Halifax.

Jordi Bonet va tenir temps de produir una obra immensa. Algunes de les seves peces més cèlebres són:

  • Plafons ceràmics al seminari de Metabetchouan, a Quebec.[3]
  • Mural a la North American Tower, a Toronto.
  • Mural de l'Hospital Metropolità de Filadèlfia.
  • Escultura mural Citius, Altius, Fortius a l'estació Pie-IX del Metro de Mont-real.
  • Plafó Composition sur cloison al Cégep del Vieux-Montréal a Mont-real.
  • Escultura Godo al Museu de Belles Arts de Mont-real.
  • Vuit escultures murals d'Homenatge a Gaudí a la Sala Wilfrid-Pelletier, Plaça de les Arts de Mont-real.[3]
  • Escultura mural Obsession a la Sala Jordi-Bonet, Holiday Inn Montréal-Midtown a Ville-Marie, Mont-real.
  • Escultura mural a l'École secondaire Antoine-de-Saint-Exupéry a Saint-Léonard, Mont-real.
  • Escultura mural a l'École polytechnique de Montréal, Universitat de Mont-real.
  • Escultura al Centre cultural de Pierrefonds a Pierrefonds-Roxboro, Mont-real.
  • Escultures litúrgiques a l'Església de Saint-Jean-Marie-Vianney a Rosemont–La Petite-Patrie, Mont-real.
  • Conséquences al Pavelló Charles-De Koninck de la Universitat Laval a Quebec.
  • Escultura mural La création, le pouvoir de la pensée al Pavelló Le Caron del Col·legi Édouard-Montpetit a Longueuil.
  • Plafons ceràmics L'homme devant les sciences al Pavelló Adrien-Pouliot de la Universitat Laval a Quebec.
  • Illustration libre de Trois-Rivières a l'Ajuntament de Trois-Rivières.
  • Monument a Dollard des Ormeaux al Parc municipal de Carillon a Saint-André-d'Argenteuil (Laurentides)
  • Les Nations a la Universitat Laval a Quebec.
  • Escultures murals al Convent de les Ursulines a Loretteville, a Quebec.
  • Escultures murals a la Sala Louis-Fréchette al Grand Théâtre de Québec a Quebec.
  • Escultures i aparells litúrgics a l'Església de la Précieux-Sang a Repentigny (Lanaudière).
  • Mural a l'Ajuntament de Saint-Jean-sur-Richelieu.
  • A mi padre Nedico a la Universitat Western Ontario, London (Ontario).
  • L'Arbre de vie al Palau del príncep hereu Fahd, a Jiddah (Aràbia Saudita).
  • Chemin de croix a la Catedral de l'Immaculée-Conception, Edmundston (Nova Brunswick).
  • The Fathomless Richness of the Seabed a 1055 West Hastings, Vancouver.
  • Resurgence a 1066 West Hastings, Vancouver.
  • Mural a l'Escola ortogènica Sonia Shankman, Universitat de Chicago, Chicago.
  • Nou plafons murals al Pavelló de l'associació d'estudiants, Universitat d'Alberta, Edmonton.
  • Escultura a la Henry Lou Gehrig School de Nova York.
  • Vitralls i escultures a la Capella Our Lady of the Sky a la Terminal 4 de l'Aeroport Internacional John F. Kennedy, Nova York.
  • Escultura a la William A. Morris School de Nova York.
  • Escultura mural al Canadian Environmental Health Laboratory, a Ottawa.
  • Dues portes esculpides a la Sala de conferències del Centre Nacional de les Arts, a Ottawa.
  • Escultura mural al Charles S. Curtis Memorial Hospital, a St. Anthony (Terranova i Labrador)
  • Escultures murals sagrades a l'Església unida de St. Andrew's, a Sudbury (Ontario).
  • Relleu a 845 Chilco Street, a Vancouver.
  • Escultura Halifax Explosion Memorial, a Halifax (Nova Escòcia).

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Robert, Guy. «Jordi Bonet» (en anglès). The Canadian Encyclopedia. Institut Historica-Dominion, 21-05-2008. [Consulta: 28 març 2021].
  2. ↑ «Bonet, Jordi - Répertoire du patrimoine culturel du Québec». [Consulta: 28 març 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Jordi Bonet i Godó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Bonet i Godó
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jordi_Bonet_i_Godó&oldid=33109487»