Jordi Torres Soca
Jordi Torres Soca (Barcelona, 1961) és un dissenyador industrial i interiorista català,[1] «autodidacte que no seguia ni segueix cap tendència».[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1961  (62/63 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | dissenyador, arquitectura d'interiors |
 | |
Jordi Torres Soca va nàixer a Barcelona l'any 1961. Es va formar al costat del seu pare, Jordi Torres Pérez, fundador de la botiga Ferran i Jordi, al carrer Balmes de Barcelona, decorador i dissenyador de mobles. Posteriorment, va estudiar interiorisme a l'Escola Elisava de Barcelona.
Ensenya a les escoles de disseny Elisava, ESDO, etc.
Realitzacions modifica
L'any 1991 va fundar el seu estudi Torres & Torres on reuneix un equip interdisciplinari d'arquitectes, interioristes, dissenyadors industrials i gràfics.[3] Van realitzar entre d'altres un centenar d'òptiques de la cadena Visionlab d'Espanya i Portugal.[4] El 2003 va participar en un taller organitzat a l'Havana per la firma d'aixeteria Hans Grohe.[5]
Entre les seves creacions hi ha el moble Alba (1989) caracteritzat «pel volum estret i allargat del cos, que en defineix la funcionalitat i li confereix molta verticalitat»[2] i la versió més petita Albita (1993) presentats a la Primavera del disseny del 1993.[2] El tinter Nodriza a l'exposició Sex Design a la Galeria Montcada, (1995) que fa part d'una sèrie d'accessoris d'escriptori intitulada «Objectes Latents de Simbologia Variable».[3] Va ser una de les creacions de dissenyador espanyols, triat per Òscar Tusquets per representar el país per a l'exposició «Design and Identity, Aspects of European Design» al Museu d'Art Modern Louisiana de Humlebæk a Dinamarca.[3] Altres obres ón la taula de les Flors, per la familia Moron-Revilla, les prestatgeries «Angelus», inspirades en l'obra pictòrica L'Àngelus de Jean-François Millet (Premi AEPD de 1998).[6] La sensualitat, com es veu en la col·lecció de mobiliari «Nude Design» sempre és molt present en la seva obra, però la considera mé que una mera provocació.[7]
Va crear mobiliari singular com per exemple el tobogan del hall de l'Hotel Barceló a Màlaga;[8] l'oficina construïda amb més de dos mil ampolles de Coca Cola buides, per a l'agència de comunicació Cathedral a Madrid; la sala de juntes per les oficines de Signes Imatge i Comunicació, a L'Hospitalet o cadascuna de les taules pels socis de l'agència de comunicació Torres & Gallardo.
Referències modifica
- ↑ «19 preguntas a Jordi Torres: "Quiero ser como Rodin, vivir en una casa con gente desnuda e ir realizando obras sobre la marcha"» (en castellà). El diseño está aquí, 05-02-2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Cassanova, Rossend. «Alba». Museu del Disseny de Barcelona, 1998. [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cassanova, Rossend. «Nodriza». Museu del Disseny de Barcelona, 1998. [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ [Enllaç no actiu]Visionlab Arxivat 2017-09-23 a Wayback Machine. a rutadisseny.com
- ↑ «Jordi Torres». A: Aqua Tektur 2 (pdf) (en anglès). Leinfelden-Echterdingen: Verlagsanstalt Alexander Koch, 2004, p. 30-31. ISBN 3-87422-811-8.
- ↑ Casanova, Rossend. «Angelus de Millet». Museu del Disseny de Bardelona, 1997. [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑ Aroca, Victoria «Jordi Torres» (en castellà). Woman Madame Figaro, 28-03-2006 [Consulta: 9 setembre 2020].
- ↑
«Hotel Barceló Màlaga, Retail Tobogán» (en castellà). Jordi Torres, 2008.
Enllaços externs modifica
- «Jordi Torres (intervista)». Continuarà. TVE2, 30-10-2007.