Jorge Cuello Mainardi

exjugador de bàsquet porto-riqueny i doctor en psiquiatria

Jorge Cuello Mainardi (Ponce, Puerto Rico, 25 de març de 1937 - Santo Domingo, 6 de gener de 2021[1]) va ser un jugador de bàsquet porto-riqueny i doctor en psiquiatria.[2][3] Amb els seus 1,78 metres d'alçada jugava en la posició d'escorta.

Infotaula de personaJorge Cuello Mainardi
Biografia
Naixement25 març 1937 Modifica el valor a Wikidata
Ponce (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 gener 2021 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Santo Domingo (República Dominicana) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Alçada1,78 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador de bàsquet, psiquiatre Modifica el valor a Wikidata
Esportbasquetbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipEscorta Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1954–1959 CB Aismalíbar
1959–1960 Picadero Jockey Club
1960–1961 FC Barcelona Bàsquet
1961–1962 Club Joventut Badalona
1962–1963 FC Barcelona Bàsquet Modifica el valor a Wikidata

Cuello va arribar a Catalunya per estudiar la carrera de medicina, i va fitxar per l'Aismalíbar de Montcada la temporada 1954-55.[1][4] Provenia d'una família acomodada i va fer portar sabates professionals Converse des del seu país per a tots els seus companys, en veure el calçat amb el que es jugava llavors.[5] També va ser l'encarregat d'ensenyar a la resta de companys del club a llençar a cistella en suspensió.[6] En aquella primera temporada a Montcada l'Aismalíbar es va proclamar campió de la Copa del Generalíssim. Després de passar un any al Picadero, el 1960 va ser fitxat pel FC Barcelona, però en acabar la temporada el president Enric Llaudet decidí de dissoldre la secció de bàsquet. Cuello i els germans Martínez (Alfonso i José Luis) van marxar a jugar al Joventut de Badalona.[7] D'aquesta manera es convertia en el primer jugador estranger en jugar al club badaloní. A la temporada següent Llaudet va tornar a formar equip i Cuello se'n va tornar al Barcelona.[8]

La temporada 1965-66 arribava a Granada per fitxar per l'Alhamar-Lanjarón, després d'haver jugat amb els escolapis. Va arribar a ser l'entrenador del club, i va haver de tornar-se'n al seu país per motius familiars durant la temporada 1969-70.[9]

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 «Jorge Cuello». verd-i-negres. [Consulta: 24 març 2023].
  2. «Alfredo Di Stéfano,“ La saeta Rubia”, alcanzó la gloria con el “Real Madrid”. Considerado junto a Pelé, los dos mejores futbolistas de todos los tiempos.» (en castellà). Listina Diario, 15-07-2014 [Consulta: 26 agost 2018].
  3. «Luminarias de otros tiempos» (en castellà). Listín diario, 30-07-2013 [Consulta: 26 agost 2018]. Arxivat 27 August 2018[Date mismatch] a Wayback Machine.
  4. «Baloncesto». Hoja oficial de la provincia de Barcelona: Año XXX Número 872, 14-11-1955, pàg. 15 [Consulta: 26 agost 2023].
  5. «Primera Liga Nacional, 1957: Narración, plantillas, fotos, estrellas y resultados» (en castellà). Solobasket, 31-03-2017 [Consulta: 26 agost 2018].
  6. Jiménez Poyato, Carlos. Historia del baloncesto en España (en castellà). segona. Círculo Rojo, 2016, p. 124. ISBN 978-84-9126-725-6 [Consulta: 8 octubre 2018]. 
  7. Conde Esteve, Justo; Ramos Pérez, José Ramón. Joventut Badalona. La quinta essència del bàsquet, 1992, p. 76 [Consulta: 26 agost 2018]. 
  8. «Regal FC Barcelona. Guia de premsa 2008-09». FC Barcelona.
  9. «75 AÑOS DE HISTORIA DEL BALONCESTO ANDALUZ». Junta de Andalucia, 2006, pàg. 39, 65, 66 i 73 [Consulta: 26 agost 2018].