José Cabrera Bazán

polític espanyol

José Cabrera Bazán (La Algaba, província de Sevilla, 16 d'octubre de 1929 - Sevilla, 27 d'abril de 2007) fou un advocat, futbolista i polític andalús. Estudià batxillerat amb els jesuïtes de Sevilla i es doctorà en dret del treball a la Universitat de Sevilla. Va simultanejar els estudis jugant a futbol com a davanter al Sevilla FC a les temporades 1949-1950 i 1950-1951, i al Real Jaén Club de Fútbol la temporada 1953-1953, en la qual va marcar dos gols.[1] Posteriorment jugaria al Real Betis Balompié la 1955-1956[2] Com a futbolista, ha estat el primer i l'únic que ha anat a la presó per una reclamació laboral.

Infotaula de personaJosé Cabrera Bazán
Biografia
Naixement16 octubre 1929 Modifica el valor a Wikidata
La Algaba (Província de Sevilla) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 abril 2007 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Parlament Europeu

1r gener 1986 – 24 juliol 1989

Circumscripció electoral: Espanya
Substitut de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa
Representa: Espanya

25 abril 1983 – 1r maig 1984
Senador al Senat espanyol
4 desembre 1980 – 23 abril 1986
Circumscripció electoral: Sevilla
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Brussel·les
Sevilla Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófutbolista, professor d'universitat, advocat, polític Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Sevilla
Universitat de Santiago de Compostel·la
Universitat de Cadis Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
Real Betis
Sevilla FC Modifica el valor a Wikidata

El 1958 es retirà del futbol i començà a treballar com a advocat i com a professor de la càtedra de dret de la universitat de Sevilla, on el titular era el futur ministre Manuel Clavero Arévalo. El 1968 va ingressar al PSOE i el 1969 va guanyar per oposició la càtedra de dret del treball de la Universitat de Santiago de Compostel·la. Durant la transició democràtica participà en la fundació de l'Asociación de Futbolistas Españoles (AFE), sindicat de futbolistes del que en fou el primer secretari sota la presidència de Joaquín Sierra Vallejo Quino. Va ser un dels organitzador de la vaga de futbolistes que va retardar dues setmanes l'inici de la temporada 1981-1982.

El 4 de desembre de 1980 va substituir al senador per Sevilla Plácido Fernández Viagas, escollit a les eleccions generals espanyoles de 1979. Va revalidar l'escó al Senat per Sevilla a les eleccions generals espanyoles de 1982[3] i després fou elegit diputat a les eleccions al Parlament Europeu de 1987.[4] No es va presentar a les eleccions de 1989 i durant els primers anys dels 1990 va ser assessor jurídic de Pannell Kerr Forster. El 1991 fou assessor d'una polèmica operació immobiliària per urbanitzar 199 hectàrees a Barbate en la qual va intervenir com a intermediari Juan Guerra, i que va donar origen al conegut com a cas Guerra.[5]

El 1989 també fou nomenat president de la Cambra de Comptes d'Andalusia, càrrec que va ocupar fins a 1996. Durant el seu mandat fou el primer que va portar als tribunals a Jesús Gil y Gil per negar-se a lliurar la documentació requerida per a una auditoria de la Cambra de Comptes.[5]

Obres modifica

  • El contrato de trabajo deportivo (1961)

Referències modifica

Enllaços externs modifica