José Calvo Sotelo

polític espanyol

José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra). Llicenciat en dret a la Universitat de Saragossa, fou professor a la Universitat de Madrid després de convertir-se en advocat de l'Estat el 1916. Fou elegit diputat al Congrés dels Diputats per primera vegada a les eleccions generals espanyoles de 1919, com a membre del grup conservador dirigit per Antoni Maura, del qual fou secretari personal en la seva penúltima presidència governamental.[1] El 1921 va ser nomenat governador de València pel mateix Antoni Maura.

Infotaula de personaJosé Calvo Sotelo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1893 Modifica el valor a Wikidata
Tui (Pontevedra) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata (43 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortHomicidi Modifica el valor a Wikidata (Ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata)
Diputat a les Corts republicanes

25 febrer 1936 – 13 juliol 1936

Circumscripció electoral: Ourense
Diputat a les Corts republicanes

4 maig 1934 – 22 maig 1934

Circumscripció electoral: La Corunya
Diputat a les Corts republicanes

5 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Ourense
Diputat a les Corts republicanes
9 juliol 1931 – 7 desembre 1932

Circumscripció electoral: Ourense
Membre de l'Assemblea Nacional Consultiva
27 gener 1930 – 15 febrer 1930
Ministre d'Hisenda
3 desembre 1925 – 21 gener 1930
← José Corral y LarreFrancisco Moreno Zuleta →
Governador civil de la província de València
3 setembre 1921 – 11 abril 1922
← Salvador Muñoz PérezRafael García Ormaechea →
Diputat al Congrés dels Diputats
9 juny 1919 – 2 octubre 1920
← Leopoldo García DuránLeopoldo García Durán →
Circumscripció electoral: O Carballiño
Governador civil de la província de Jaén
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Ideologia políticaMonarquisme i democràcia cristiana Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatòlic
FormacióFacultat de Dret de la Universitat de Saragossa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJurista i polític
PartitRenovación Española Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsSalvador Minguijón y Adrián Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Calvo Sotelo Modifica el valor a Wikidata
CònjugeEnriqueta Grondona
FillsMaría de la Concepción Calvo-Sotelo Grondona, José Pedro Calvo-Sotelo Grondona, Enriqueta Calvo-Sotelo Grondona, Luis Emilio Calvo-Sotelo Grondona Modifica el valor a Wikidata
ParesPedro Calvo Camina Modifica el valor a Wikidata  i Elisa Sotelo Lafuente Modifica el valor a Wikidata
GermansJoaquín Calvo Sotelo, Leopoldo Calvo Sotelo, Luis Calvo Sotelo i María del Pilar Calvo Sotelo Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
13 juliol 1936assassinat de Calvo Sotelo Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

El desembre de 1923, tres mesos després de l'establiment de la dictadura del general Miguel Primo de Rivera, va ser designat director general de l'administració local, i va passar a exercir el càrrec de ministre d'hisenda de 1925 a 1930.

El 1931, al començament de la Segona República, es traslladà a Portugal i, un any més tard s'estableix a França. Tornà a Espanya l'any 1931, quan el govern republicà del Partit Republicà Radical decretà l'amnistia per a tots els antics ministres de la dictadura. Aviat fundà el Bloque Nacional, formació d'extrema dreta que sumava les forces de tots els partits monàrquics.

El 13 de juliol de 1936, fou assassinat per una unitat de la Guàrdia d'Assalt. Aquest fet, que tingué un gran impacte emocional, va ser el pretext emprat com a detonant de la sublevació militar que va donar inici a la Guerra Civil[2] i en va avançar la data, que estava prevista per finals del mes de juliol.

Una de les explicacions més acceptades és que la seva mort fou una revenja per l'assassinat del tinent José Castillo hores abans. Arran de la publicació d'un article del diari ultradretà El Imparcial, s'hi van voler establir, però, relacions amb la maçoneria. En una carta al director publicada pel diari El País el 28 de setembre de 1978, Urbano Orat de la Torre (Melilla, 1904 - Madrid, 17 de setembre de 1982) ho desmenteix.[3]

Al seu enterrament ja existia un clima de revenja procliu a la consecució d'un cop d'estat. Els assistents es van dirigir al centre de Madrid per manifestar-se i pel camí van ser escorcollats diversos cops per la Guàrdia d'Assalt i finalment tirotejats, de manera que van causar cinc morts i trenta-quatre ferits.

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. Fitxa al Congrés dels Diputats
  2. ARACIL,R., OLIVER,J. i SEGURA,A. El mundo actual 2a ed. Barcelona, 1998. Edicions UB [1a ed. 1995] ISBN 84-8338-006-4
  3. Sobre el asesinato de Calvo Sotelo; Cartas al director, publicat pel diari El País el 28/09/1978.

Bibliografia modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Calvo Sotelo
Càrrecs públics
Precedit per:
Salvador Muñoz Pérez
Governador civil de província de València
 

1921 - 1922
Succeït per:
Rafael García Ormaechea
Precedit per:
José Corral y Larre
Ministre d'Hisenda
 

1925 - 1930
Succeït per:
Francisco Moreno Zuleta
Precedit per:
Antonio Goicoechea Cosculluela
 
President de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

1935-1936
Succeït per:
Adolfo Pons y Umbert