José María de Ezpeleta y Enrile
José María de Ezpeleta y Enrile (l'Havana, 1 de març de 1787 - Banhèras de Luishon, 26 de juliol de 1847) fou un militar espanyol, Capità general d'Aragó durant els primers anys de la minoria d'edat d'Isabel II d'Espanya.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r març 1787  l'Havana |
| Mort | 26 juliol 1847 (60 anys) Banhèras de Luishon (França) |
 Senador al Senat espanyol | |
| 4 gener 1838 – 26 juliol 1847 Circumscripció electoral: Navarra, senador vitalici | |
 Capità general d'Aragó | |
| octubre 1832 – gener 1835 ← Blas de Fournas de Labrosse i de Gailhac-Lagarde – Antonio María Álvarez Tomás → | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 1r juliol 1820 – 14 febrer 1822 Circumscripció electoral: Navarra | |
| Activitat | |
| Ocupació | oficial, polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | tinent coronel |
| Conflicte | Guerra del Francès, Primera Guerra Carlina i Batalla de Sant Marcial (1813) |
| Família | |
| Pare | José de Ezpeleta y Veira de Galdeano |
| Germans | Fermín de Ezpeleta Enrile i Joaquín de Ezpeleta Enrile |
Premis | |
Era fill del capità general José de Ezpeleta y Veira de Galdeano, comte d'Ezpeleta de Beire, que va ser governador de Cuba (1785-1789), virrei de Nova Granada (1789-1796) i de Navarra (1814-1820), Germà de Joaquín de Ezpeleta Enrile i Fermín de Ezpeleta Enrile i oncle de Pedro Agustín Girón.[2]
En 1799 va ingressar com a cadet al Cos de Reials Guàrdies Espanyoles. L'aixecament del 2 de maig de 1808 el sorprèn a Barcelona, on és capturat pels francesos, però aconseguí fugir i marxà a Madrid, on va ingressar a la guàrdia valona i es va traslladar a Extremadura, on fou agregat a la Guàrdia Reial i en 1809 va participar en les batalles de Medellín. Almonacid i Ocaña. En 1810 es va retirar a Isla de León i en 1811 participà en la batalla de l'Albuera, raó per la qual fou ascendit a brigadier. En 1813 participà en la batalla de Vitòria i a la batalla de San Marcial, per la que va rebre la creu llorejada de Sant Ferran. En 1814 fou ferit en accions a Tarba i Tolosa de Llenguadoc i fou destinat a sufocar la revolta de Francisco Espoz e Ilundain a Pamplona. Fou ascendit a mariscal de camp i comandant militar de Sant Sebastià fins 1815.[3]
El 1816 fou nomenat segon cap de la Capitania General de Navarra fins a abril de 1820, quan restà en situació de caserna a causa del triomf del pronunciament de Rafael del Riego. En 1820 fou elegit diputat per Navarra al Congrés dels Diputats, càrrec que va ocupar fins 1822.[4] En 1823 es va enfrontar a les tropes franceses manades pel duc d'Angulema. Per això fou separat del servei fins que l'octubre de 1832 és nomenat capità general d'Aragó. En 1833 és ascendit a tinent general i en els inicis de la primera guerra carlina va capturar i executar nombrosos cabdills carlins navarresos, alhora que s'enfrontava a Tomás de Zumalacárregui. En gener de 1835 deixà Aragó i fou nomenat capità general de Castella la Vella. En 1834 fou escollit membre de l'Estamento de Próceres, en 1837 senador per Navarra i en 1843 senador vitalici.[5] També seria vicepresident segon del Senat d'Espanya i gentilhome de cambra de Sa Majestat.[6]
Referències modifica
- ↑ José María de Ezpeleta y Enrile a mcnbiografias
- ↑ José María de Ezpeleta y Enrile a geneanet.org
- ↑
PDF Francisco Baltar Rodríguez Los Capitanes Generales de Aragón entre 1823 i 1833, p.22-24
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ EZPELETA ENRILE, JOSÉ MARÍA DE. CONDE DE EZPELETA al web del Senat
- ↑ José María de Ezpeleta y Enrile, Real Academia de la Historia
