José de Gregorio y Mauro
José de Gregorio y Mauro, II Marqués de Vallesantoro (Messina, 26 de maig de 1725 - Saragossa, 25 de juliol de 1784) fou un aristòcrata i militar espanyol d'origen italià, Capità general d'Aragó durant el regnat de Carles III d'Espanya.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Joseph Juan Antonio Pablo de Gregorio y Mauro  26 juny 1725 Messina (Sicília) |
| Mort | 25 juliol 1784 (59 anys) Saragossa (Espanya) |
 Capità general d'Aragó | |
| febrer 1779 – juliol 1784 ← Antonio Manso Maldonado – Miguel de la Cueva y Enríquez de Navarra → | |
| Governador Militar de Barcelona | |
| 27 març 1772 – juliol 1773 | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Família | |
| Fills | Leopoldo de Gregorio y Paternó (en)  |
| Pare | Leopoldo de Gregorio |
Premis | |
Era fill de Leopoldo de Gregorio y Masnata, marquès de Squillace. L'agost de 1744 ingressà a les unitats espanyoles estacionades a Nàpols, on ascendí a capità en 1745 i a coronel el 1748. En 1760 el seu pare li va cedir el títol de marquès de Vallesantoro, qui li havia concedit Carles III en 1745, i passà a Espanya amb el grau de brigadier d'infanteria. En 1763 ascendí a mariscal de camp i fou destinat a Catalunya, on fou nomenat governador militar i corregidor de Girona. En 1770 fou ascendit a tinent general i el 27 de març de 1772 fou nomenat governador militar i corregidor de Barcelona, càrrec del que en fou destituït en juliol de 1773 a causa de la repressió de l'avalot de les quintes, que van esclatar quan es va intentar instal·lar al Principat el sistema de quintes.[1] En juliol de 1773 fou nomenat capità general interí d'Extremadura i en 1775 de Castella la Vella. Finalment, el febrer de 1779 fou nomenat Capità general d'Aragó i president de la Reial Audiència, càrrec que fa ocupar fins a la seva mort el 25 de juliol de 1784.[2]
Referències modifica
- ↑ Jean Pierre Dedieu LOS GOBERNADORES DE LERIDA, BARCELONA Y GERONA EN EL SIGLO XVIII, p. 504
- ↑ José de Gregorio y Mauro, José de Gregorio y Mauro