Josep Andreu i Figuerola
Josep Andreu i Figuerola (Tarragona, 1872 -Tarragona, 1952) fou un compositor, director i organista català.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 de març 1872 Tarragona |
| Mort | 21 d'agost 1952 Tarragona |
| Activitat | |
| Ocupació | empresari, pedagog, compositor, director d'orquestra  |
Des de ben petit mostrà aptituds musicals. Estudià harmonia i composició amb el wagnerià Ramon Bonet, organista de la catedral de Tarragona, i instrumentació amb Varela Silvari.[2]
Més endavant va cursar el magisteri a Tarragona i els estudis superiors de música a Barcelona. L'any 1888 un vals a quatre mans va guanyar un premi de composició convocat amb motiu de l’Exposició Universal a Barcelona. Aquest guardó li donà tanta fama a la seva ciutat natal que el 1898 va rebre l'encàrrec de compondre l’Himne a Tarragona, estrenat l'any 1891 en la plaça de toros. Andreu va succeir Bonet com a primer organista de la catedral de Tarragona, posició que ocupà de l'any 1905 fins al 1907, moment en què es va dedicar també a impartir classes de música. Aquest càrrec el deixà per ocupar la plaça de director de la banda municipal de Sigüenza i la de mestre de capella de la catedral de la mateixa ciutat. El 1918 es va establir a Osca, on fou nomenat mestre de capella de l'església dels jesuïtes. De nou a Tarragona, exercí de professor de piano i solfeig a l’Ateneu Tarraconense de la Classe Obrera i a La Salle. Entre les seves composicions hi ha cançons líriques, algunes sarsueles, com Empleo y sueldo (1894), gavotes, música de cambra, repertori de peces ballables i obres corals, com l'Himne a Tarragona (1898). En el seu corpus compositiu hi ha també música religiosa, com una Missa solemne i Beata Mater, obra que tingué una gran acceptació. Rebé diversos guardons, entre els quals un del Patronat Obrer de Reus i també de l'Acadèmia Mariana de Lleida. Redactà l'estudi històric Organización contemporánea de las bandas.[1][2]
Obra[1][2] modifica
- Empleo y sueldo (1894)
- Himne a Tarragona (1898)
- Misa solemne de Santa Cecilia (1929) i Beata Mater
- Padre, alcalde y mesonero (1900)
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Cortès i Mir, Francesc. «IX». A: Història de la música catalana, valenciana i balear. Barcelona: Edicions 62, 2003, p. 41. ISBN 84-297-5283-8 [Consulta: 14 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Baixauli Morales, E. Tarragona Musical (Un siglo de vida artística), 1850-1950. Tarragona: Imp. de Torres, 1969, p. 178.