Josep Bonet del Río

pintor, comerciant i polític barceloní

Josep Bonet del Río (Barcelona, 2 de maig de 1889 - Barcelona, 1965)[1][2] fou un pintor, comerciant i polític barceloní.

Infotaula de personaJosep Bonet del Río
Biografia
Naixement2 maig 1889 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1965 Modifica el valor a Wikidata (75/76 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
President del Reial Cercle Artístic de Barcelona
1939 –
← Francesc Planas DoriaEusebi Güell i López →
Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
1925 – Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópintor, comerciant, polític Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsFrancesc Bonet i Dalmau (avi) Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era fill de Carles Bonet i Duràn enginyer de professió nascut a Tarragona i de Emília del Río nascuda a Barcelona. Net de Francesc Bonet i Dalmau inventor del primer vehícle amb motor d'explosió a la Península Ibèrica, anomenat Tricicle Bonet. Es graduà com a perit industrial químic, però també treballà com a agent de la propietat industrial i pintor. Durant la dictadura de Primo de Rivera fou nomenat regidor de l'ajuntament de Barcelona en 1925, i durant el seu mandat fou regidor jurat de la Secció de Cultura i regidor ponent de colònies escolars. També fou soci de l'Associació de Pessebristes i cavaller de l'Orden de San Alberto Magno.[3] El 1934 va fer una exposició de les seves obres a les Galeries Syra.[4]

Durant la Guerra civil espanyola va donar suport al bàndol nacional, i després de l'ocupació de Barcelona per les tropes franquistes en 1939 fou nomenat segon tinent d'alcalde per l'alcalde de Barcelona Miquel Mateu i Pla.[5] També fou nomenat delegat d'educació a Barcelona de la FET de las JONS. A proposta seva es va remodelar l'obelisc situat en l'encreuament de l'Avinguda del Caudillo amb el Passeig de Gracia i se li va retirar el medalló amb l'efígie de Pi i Margall i es va desmuntar l'estàtua al·legòrica de la República, obra de Josep Viladomat i Massanas.[6]

El 1942 fou president del Reial Cercle Artístic de Barcelona i el 1950 secretari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Referències modifica

  1. «Naixements. Any 1889. Registre num.2568. Jutjat Universitat. (pdf pàg.19)». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 02-05-1889. [Consulta: 8 abril 2023].
  2. Notícia de la mort a la Vanguardia, 25 de maig de 1965
  3. Julià Cèlia Canyelles. Els governs de la ciutat de Barcelona (1875-1930). Ajuntament de Barcelona, 2013, p.122. ISBN 978-84-9850-461-3. 
  4. Francesc Fontbona (director). Institut d'Estudis Catalans. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938), 1999, p.57. 
  5. Terror administratiu a l'Ajuntament Arxivat 2014-08-17 a Wayback Machine. a sapiens.cat
  6. Los monumentos de la “ciudad agradecida” a bcn.cat

Enllaços externs modifica