Josep Caixal i Estradé
Josep Caixal i Estradé (El Vilosell, Garrigues, 9 de juliol 1803 - Roma, 26 d'agost 1879)[1] fou Bisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra des de 1853 fins a 1879, coincidint amb el període de la Nova Reforma que es dugué a terme al Principat d'Andorra.[2]
.png)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 juliol 1803 el Vilosell (Garrigues) |
| Mort | 26 agost 1879 (76 anys) Roma |
 49è Copríncep episcopal d'Andorra | |
| 30 novembre 1852 – 26 agost 1879 ← Simó de Guardiola i Hortoneda – Salvador Casañas i Pagès → | |
 Bisbe d'Urgell | |
| 30 novembre 1852 – 26 agost 1879 ← Simó de Guardiola i Hortoneda – Salvador Casañas i Pagès → Diòcesi: bisbat d'Urgell | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Cervera |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1853–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Josep Domènec Costa i Borràs |
Premis | |
Biografia modifica
Realitzà la carrera eclesiàstica a Tarragona, on fou professor i nomenat canonge de la seu des de 1831 fins a 1852. També fou catedràtic de filosofia a la Universitat de Cervera. Va fundar conjuntament amb Antoni Maria Claret i Clarà la Llibreria Religiosa l'any 1848, que es dedicava a la impressió i divulgació de llibres religiosos, portada per l'impressor Pau Riera i Soler. Impulsà la construcció de l'edifici del Seminari Conciliar de la Seu d'Urgell el 1860. També va impulsar l'any 1861 la iniciativa del pare Manyanet per la construcció d'un temple a la Sagrada Família a Barcelona i va contribuir a la fundació de les congregacions religioses: Germanes de la Sagrada Família d'Urgell i Carmelites Tereses de Sant Josep.[3]
L'any 1866 dictà els Decrets de la Nova Reforma d'Andorra que van estendre el dret de votació als caps de casa de les Valls per a elegir el Consell General. Durant la primera guerra carlina s'exilià a Montalban (Guiena, França). Assistí al Concili Vaticà I, on intervingué en l'elaboració de l'esquema sobre la fe i participà en les discussions referents a la infal·libilitat del papa i a la constitució sobre l'Església.
D'ideologia carlina, s'enfrontà a les autoritats liberals. Durant el regnat d'Amadeu I representà la Província eclesiàstica Tarraconense, entre 1870 i 1872, al senat de Madrid on destacà per la defensa de la unitat catòlica d'Espanya. Proclamada la república el 1873, es traslladà a Andorra i després passà a Navarra per unir-se, com a vicari general castrense, als carlins alçats en armes. Col·laborà en la defensa del setge de la Seu d'Urgell de 1874 per part dels liberals. Una vegada fou ocupada la ciutat per Arsenio Martínez-Campos Antón, l'any 1875, Josep Caixal fou confinat a Alacant. Després anà a Roma però el govern espanyol li negà el permís de tornada. El papa Pius IX el nomenà noble romà i assistent al soli pontifici. Morí a Roma i fou enterrat a la Seu d'Urgell.
Referències modifica
- ↑ Album histórico del Carlismo : 1833-1933-35 (Centenario del Tradicionalismo Español) (en castellà). Barcelona: Gràfiques Ribera, [Data de publicació no indicada], p. 216.
- ↑ «Josep Caixal i Estradé». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Taula rodona: El Bisbe Caixal i el seu entorn històric». Centre d'Estudis Locals del Vilosell, 15-07-2003. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 13 maig 2014].
Bibliografia modifica
- Casas, Santiago. En el bicentenario del nacimiento de Don José Caixal y Estradé. Obispo de Urgel. Apuntes para una biografía. Analecta Sacra Tarraconensia, 2003, p. 257-287.
Vegeu també modifica
| Precedit per: Simó de Guardiola i Hortoneda |
 Bisbe d'Urgell Llista de bisbes d'Urgell 1853 – 1879 |
Succeït per: Salvador Casañas i Pagès |
| Precedit per: Simó de Guardiola i Hortoneda |
 49è Copríncep d'Andorra Llista de coprínceps 1853 – 1879 |
Succeït per: Salvador Casañas i Pagès |