Josep Garcia Robles
Josep Garcia Robles (Olot, 1835 - Barcelona, 25 de gener de 1910) fou un compositor català.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1835 Olot (Garrotxa) |
| Mort | 25 gener 1910 (74/75 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositor, professor de dibuix |
| Gènere | Òpera |
 | |
Al mateix temps que la música, practicà el dibuix i la pintura amb tant de profit que obtingué el càrrec de professor de dibuix al Col·legi Valldemia de Mataró.[1] En aquesta població estrenà les primeres composicions musicals, entre elles algunes operetes.
Posteriorment traslladà la residència a Barcelona per dedicar-se a l'ensenyança (a l'Escola Municipal de Música de Barcelona) i la composició, i produí nombroses i inspirades composicions. Va escriure per a l'Orfeó Català[2] l'Himne a La Bandera Catalana, i la trilogia Catalonia, la Pregària de la qual figurà molt temps en els programes de l'entitat musical. Pocs dies abans de morir encara li dedicà el Càntic del Llorer.
A més de les obres citades, són notables la Rondalla de pastors per cor d'homes; la Boda dels aucells -la peça que va tocar l'Orfeó Català en la seva estrena el 1892-;[3] Tardor; una marina per a orquestra, titulada Retorn, i executada en els primers concerts de l'anomenada Associació Musical, de la que en fou un dels fundadors, una Avemaria, amb cors, l'oratori Santa Isabel d'Hongria, per a orquestra i orgue, dedicada a la família del comte de Güell. I les dues obres mestres seves: l'òpera Julio César, lletra de Nonito Guille, i el drama líric Garraf amb lletra de Ramon Picó i Campamar.[4]
Altres composicions seves són: Meditació, per a corda, orgue i piano, Fantasia, un Magnificat; un O salutaris, un Ecce Panis, un Te-Deum, un Miserere, una Missa de Rèquiem, que s'executà en els seus funerals, i d'altres moltes melodies, sonates i peces de piano.
Organitzat pels seus amics i admiradors, en el Palau de la Música Catalana se celebrà el març de 1917 un festival en honor de Garcia Robles, en què s'executaren composicions seves, especialment el poema líric Garraf.
Referències modifica
- ↑ Vellvehí i Altimira, Jaume. «La Renaixença a Mataró: El Col·legi Valldemia». Sessió d'Estudis Mataronins [en línia] núm. 23 p. 129-136. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria - Institut Ramon Muntaner, 2006. [Consulta: 6 agost 2012].
- ↑ Millet, Lluís «Josep García Robles». Revista Musical Catalana, núm. 73, gener 1910.
- ↑ http://dialnet.unirioja.es/servlet/tesis?codigo=3643
- ↑ «Josep Garcia Robles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia modifica
- Tom núm. 25, pàg. 822 de l'Enciclopèdia Espasa
Enllaços externs modifica
| Vegeu texts en català sobre Josep Garcia Robles a Viquitexts, la biblioteca lliure. |