Josep Grases Sabater
Josep Grases Sabater (Reus, segle xviii - segle XIX) va ser un jurista i polític català, fill de Josep Grases i Ribes i net de Francesc Grases i Gralla.
| Biografia | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | segle XVIII  Reus | ||||||||
| Mort | segle XIX Reus | ||||||||
| |||||||||
| Activitat | |||||||||
| Ocupació | jurista, polític | ||||||||
Devia néixer cap el 1730. Era doctor en Dret i va ser advocat dels Reials Consells i administrador general del Comtat de Prades. Va ser nomenat secretari de la corporació municipal reusenca els anys 1755 i 1765, i per tres vegades va ser alcalde de Reus, el 1779-1780, 1783-1784 i 1793-1794. El seu pare, Josep Grases i Ribes, havia estat regidor degà de la ciutat els anys 1741 i 1745 i síndic procurador general el 1761. Josep Grases Sabater formava part de la burgesia ennoblida reusenca amb moltes vinculacions amb els empresaris i comerciants locals, com ara els Miró, els Folch i els Aixemús. Va morir a principis del segle xix i va ser enterrat a la capella de sant Joaquim al convent dels carmelites.[1] En el seu últim mandat com a alcalde, el 1793-1794, va cooperar en la creació d'un cos d'exèrcit per participar en les campanyes de la Guerra Gran. Va reclutar 88 mossos que va gratificar amb 500 o 600 rals, en va vestir uns altres 30 que van anar a la marina, va contribuir amb 81 mules per a l'exèrcit del Rosselló, i va donar 4.500 rals per al vestuari dels 88 mossos reclutats.[2] Els de Reus van ser lloats en cançons impreses degut al seu valor, però a finals de novembre de 1793, una part va desertar degut al rigor del clima i a la mala alimentació.[3] Pel mes de maig de 1794, l'ajuntament, seguint les ordres de Luis Firmín de Carvajal, comte de la Unión, general en cap de les forces espanyoles a la Guerra del Rosselló, va organitzar una lleva de sometent, nomenant una junta per a aquesta funció. A finals de juny hi havia organitzada una força de 960 homes, distribuïts en dotze companyies, cadascuna amb els seus capitans i oficials, manats per Joan de Bofarull. Aquesta va ser l'última vegada que es va aixecar sometent a Reus, i el 26 de juliol, després de recórrer els carrers de la vila, es va obrir la porta del costat del baluard, i va sonar la campana major amb toc de guerra. El sometent, amb la benedicció del prior, va marxar en direcció a la Seu d'Urgell.
La Balandra Verge de Misericòrdia
modificaL'historiador reusenc Andreu de Bofarull explica que el 1779, quan Josep Grases havia pres possessió de l'alcaldia, estava en ple desenvolupament la Revolució Americana, i Espanya, que ajudava els francesos i els rebels americans, va entrar en conflicte amb els anglesos que posseïen Gibraltar i Menorca, i entorpien el comerç marítim. Els comerciants reusencs el van visitar per proposar-li la construcció d'una balandra (en realitat un cúter) per a atacar amb patent de cors les naus angleses i també els pirates berberescos que entorpien el comerç. L'alcalde va impulsar la construcció de la nau, i va rebre permís del ministre Comte de Floridablanca en nom del rei, autoritzant-ne la construcció. Cap a finals de la primavera de 1780, un cop acabada la nau, es va fer a la vela amb el nom de Verge de Misericòrdia, la patrona de la ciutat, amb catorze canons de bronze, dos pedrers i cent tripulants. El capità era Martí Badia, de Palamós. La població reusenca havia fet petites aportacions per tal d'ajudar l'ajuntament i el comerç a la construcció del cúter i la sortida de la nau des del port de Salou va ser acompanyada per la majoria de vilatans. La balandra va aportar a la ciutat molts guanys, fruit dels seus combats i les seves victòries. Va lluitar contra una fragata de la Marina Reial anglesa, a la que va obligar a refugiar-se a Maó molt malmesa. Va fer presoneres diverses naus, un cúter anglès, un corsari menorquí, un xabec algerià i va destruir altres naus en front de les costes catalanes. A finals de 1782, quan ja havia fet el seu servei, es va vendre la balandra, i a l'ermita de Misericòrdia s'hi van penjar les banderes angleses i algerianes de les que s'havien apoderat.[2]
Referències
modifica- ↑ Rovira i Gómez, Salvador-J. Els nobles del Baix Camp (Segle XVIII). Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 2006, p. 124. ISBN 8493410845.
- ↑ 2,0 2,1 Bofarull, Andreu de. Anales históricos de Reus desde su fundación hasta nuestros días. 2a ed. Reus: Imp. de la V. e Hijo de Pedro Sabater, 1866, p. 193-194.
- ↑ Anguera, Pere. Comportament polític i actituds ideològiques al Baix Camp: 1808-1868. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1983, p. 19.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Francesc Ferran Verneda |
Alcalde de Reus 1779-1780 |
Succeït per: Bonaventura de March |
| Precedit per: Bonaventura de March |
Alcalde de Reus 1783-1784 |
Succeït per: Miquel Valls |
| Precedit per: Ramon Pintó |
Alcalde de Reus 1793-1794 |
Succeït per: Joan Molins |